Mont-ral – Els Motllats – L’Aixàviga (Muntanyes de Prades, Alt Camp)

Temps de marxa: 4 hores 10 minuts. Distància recorreguda: 14,3 kilòmetres.

El dissabte 21 de maig ja ens tornàvem a trobar a Mont-ral, que, amb una altitud fàcil de recordar, 888 metres, és punt d’inici de magnífiques excursions per les Muntanyes de Prades.

Aquest cop, sortim cap a l’oest, cap el Serret dels Avencs.

De seguida arribem a la Punta Coroneta, que és el primer dels nombrosos miradors naturals que anirem trobant al llarg del camí.

Continuem caminant. A la esquerra la vall del Glorieta,  però, sobre tot, amb més visibilitat, a la dreta, cap el nord, la vall del Brugent. No triguem a veure el perquè se li diu Serret dels Avencs:  un bon forat a costat del camí, entenem que és l’Avenc de Feliu.

A la dreta veiem l’escletxa i el paisatge feréstec de  l’Avenc del Teix i ens donen ganes d’anar-hi, però no ho fem. Volem avançar. Ja hi anirem un altre dia.

Continuem pujant. Passem pel Pla de la Meuca (curiós nom !) i  quan, passat el Portell del Bosquetà,  arribem al punt en que estem a tocar dels Motllats . Ni pugem cap a dalt, ni anem directament cap a la Foradada. Seguim cap a la dreta, cap al costat de la vall del Brugent. Primer de tot, trobem, per sorpresa, una roca foradada, més petita que la Foradada. Després aprenem que es anomenada Foradadeta (de fet, ho vam endevinar, no és gaire difícil !).

Continuem per aquesta banda, amb la vall del Brugent a sota i els Motllats a dalt i veiem les balmes plenes de forats que s’hi han format. Terreny càrstic.

La coneguda Cova de la Moneda ens queda just damunt. A veure si hi anem un dia d’aquests …

Vista aquesta zona de balmes, reculem i anem cap a la Foradada.

Foradada ! Venim de la Foradadeta i fa poc vam estar a la Foradada que hi ha sobre Capafonts, no gaire lluny d’aquí.

Quants cops s´ha fet servir aquest nom al nostre país per a identificar un  accident geològic, normalment en terreny càrstic, que permet el pas humà per dins o una zona amb forces entrades? Aquí en tenim uns quants, a banda dels ja esmentats:

La Roca Foradada de Prades. Tampoc gaire lluny.

La Foradada a Cantonigròs. A la riera de les Gorgues. Un dels llocs més bonics i emblemàtics del Collsacabra.

La Foradada del Montsià. Segon cim més alt de la serra del Montsià. Gran mirador del Delta de l’Ebre.

La Foradada de Piera. En plena riera Guinovarda.

la Foradada sobre Malanyeu. Al Berguedà, a la Serra del Catllaràs.

La Foradada al Montgrí. Quina excursió en kayak !

La Foradada de Bruguers. Camí del castell d’Emprunyà, al Garraf.

La Roca Foradada de la Figuera. A la comarca del Priorat.

La Roca Foradada de la Bisbal del Penedès, que dona nom a una molt activa associació de dones.

La Roca Foradada de Vallromanes. En aquest cas, una resta megalítica.

La Roca Foradada de Montserrat. Al sector de les Agulles.

La Roca Foradada prop de la vall del Torrent de Pi. A Bellver de Cerdanya, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La Roca Foradada de Corbera . Al Baix Llobregat.

La Roca Foradada de Torredembarra. Al port de la vila.

La Roca Foradada de La Roca del Vallès. Part d’un molt interessant entorn megalític.

La Roca Foradada de Llaberia. A prop de la Miranda de Llaberia i amb unes magnífiques vistes.

La Roca Foradada del Collet dels Pastors. A l’Anoia.

La Roca Foradada a la Pobla de Segur. Al Pallars Jussà.

La de Santa Cristina d’Aro, la del Cap de Creus, …. I pot-ser que parem.

Continuem amb la nostre excursió. I ben aviat ja som a la Foradada. Un bon indret per recuperar forces a l’ombra i gaudir de grans vistes. Les antenes de prop de La Mussara s’endevinen al fons. Cap el sud veiem El Bosquet, la capçalera del Glorieta, l’Aixàvega i el bosc de l’Estelada. A la dreta es queda el Racó de Sant Pere, amb els Portells de l’Abellera i de la Cova de la Bruixa, i els Motllats a sobre.

Reprenem el camí, vorejant aquest cop el Serret dels Avencs i els Motllats per la banda sud. Més balmes a les parets del Cingle de l’Abellera. Per aquesta zona coincidim amb tres excursionistes de les terres de ponent, una dona i dos homes. Ella, més riallera, també és qui encapçala el grup, plànol en ma.

No podem resistir-ho i pugem a una de les coves del cingle (Cova dels Lladres?).

Els coneguts Avencs de Mont-ral i del Codó no queden gaire lluny per dalt.

I ben aviat arribem al Pas del cable que ens porta al Portell de l’Abellera. Malgrat el que sembla, no és difícil de passar. Però és lloc de fotografia obligada.

I de seguida ja estem per sobre dels 1.000 metres,  al paisatge que tant ens agrada, els Motllats.

Aprofitem per dinar un entrepà a sota d’un roure. Dinar de déus.

Mirem de donar una volta per l’altiplà, però fent honor a les seves característiques que el fan tan perdedor, no podem anar gaire lluny.

I hem de tornar. Ho fem, passant per molt a prop de per on hem pujat, pel Portell de la Cova de la Bruixa o del Cisterer, des d’on gaudim d’una magnífica vista de Mont-ral.

Passem per sobre de la Cova de la Bruixa.

I continuem tenint magnífiques vistes de la vall del Glorieta i Mont-ral.

I comencem una forta baixada, amb alguns tros que podríem qualificar com camí de mala petja, passant pel costat de la Punta del Barrina, fins que arribem al Mas del Cisterer.

En un estat lamentable, sembla que està ben a prop la restauració. Així ho desitgem.

I estem al mes de maig. Per tant, no ens sorprèn trobar uns cirerers al costat del camí, amb unes cireres encara una mica verdes, però que fan molt de goig.

Passat un petit recorregut per asfalt, ja hem arribat al llogarret de l’Aixàviga. Actualment pertany al municipi de Mont-ral i sembla un lloc de segones residències i/o de gent que busca la solitud. El seu nom ens recorda la llarga dominació musulmana d’aquest territori.

Ens creuem amb un gos i uns quants gats (concentrats en la mateixa casa). També amb un home, de lluny.

I enfilem cap a Mont-ral. Ho fem per la banda esquerra de la Font Fresca.

Passem pel costat del Mas de Muster.

Molt amablement, ens informen que no podem passar a l’altre banda per a veure el conegut Pou de Gel. Ja hi haurà més oportunitats.

I xino xano, ja arribem a sota de Mont-ral.

Pugem pel costat de l’antic cap de futbol, i ja tornem a ser a costat del cotxe. Pensant en el que hem vist … i en la propera excursió.

Com sempre, aquí teniu un recull dels llibres que ens han ajudat. Gràcies als autors i editors.

Fins ben aviat !



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 27 other followers