Tavertet – Pla del Castell – Puig de la Força (Collsacabra, Osona)

Diumenge 5 de juny. Ens sap greu, però avui hem de deixar  l’Avenc, encara que tenim el convenciment de que hi tornarem.

Ens arribem en cotxe fins a prop de la Plaça Major de Tavertet i allà comença l’excursió d’aquest matí. Aprofitem per a entrar a l’església de Sant Cristòfol, romànica dels segle XI.

Déu n’hi do quines vistes hi ha des de l’exterior del seu absis!

I en un petit i recollit cementiri, només acompanyat per una senzilla pilastra amb una creu de ferro rovellada, hi trobem una molt peculiar estela funerària damunt d’on reposen la meitat de les cendres d’en Raimon Panikkar.

Abandonem el poble pel sud-oest. De seguida comencem a tenir magnífiques vistes de les cingleres.

No triguem a arribar al Coll de Malla, on agafem un senderó a la dreta que ens porta a la Miradora. Allà trobem unes sensacionals vistes del Sot de Balà, amb les cingleres que l’envolten (veiem una tros de la carretera que porta a Tavertet).

Però, sobre tot, veiem el Salt del Molí Bernat. Amb les recents pluges va ben ple d’aigua.

Tornem cap a enrere fins el camí principal. Veiem el cingle Moltorer.

Ben aviat ens enfilem una mica per a trobar les restes de la muralla ibèrica. Després de la magnificència de l’entorn, ens semblen ben poca cosa (de fet, després vam mirar en llibres i per Internet que no fos cas que ens haguéssim perdut la millor part, però diríem que no).

Passem pel Pla del Castell, amb un terra que dificulta el caminar. Quan arribem a l’alçada de la masia del Castell, continuem per l’esquerra.  No triguem a tenir una bona vista dels cingles i la lleixa del Castell.

De seguida som al mirador del Castell. Excel·lent mirador sobre les Guilleries i el Pantà de Sau. Aquest darrer està ben ple i quasi no es distingeix la punta de Sant Romà. Hi ha una taula d’orientació. Ens hi vam entretenir una estona.

Continuem caminant per la vora del cingle, gaudint de les vistes.

Fins que arriba el moment que ja tenim el Puig de la Força (o Roca de Sau) just al davant. Imponent.

És el moment de baixar per un senderó fins arribar a una escaleta que porta al peu del fossar, comencem …, però ben aviat ens aturem.

Núvols negres amenaçadors s’acosten i decidim donar mitja volta. L’experiència del dia anterior fa que ho deixem per una altra vegada. Restes del castell de Cornil, tornarem !

Empipats, donem mitja volta i accelerem el pas. Quasi no mirem el paisatge del voltant.

Encara que a l’hora de la veritat no va ploure massa, ens alegrem quan tornem a veure les cases de Tavertet.  N’hi ha que tenen esgrafiats de fa molts anys.

Per cert, és d’agrair que en un país com el nostre on hi ha tanta disbauxa urbanística i massa vegades una clara manca d’estètica i de conjunt en les noves construccions (i en el manteniment de les antigues), Tavertet en sigui una excepció. Sense tenir, sortosament, l’aspecte fred de postal o de “parc temàtic tipical catalan village“, aquest poble manté un agradable aspecte ja entrats en el segle XXI. Per molts anys !

Ja només quedava la part final. El dinar. I malgrat que degut a les tempestes feia 48 hores que no hi havia línia de telèfon a Tavertet (hi ha coses que sembla que no canviïn amb el pas del temps), via mòbil havíem fet una reserva i vam tenir taula al restaurant Faves Comptades.

En Fabià a la cuina (pocs plats que van canviant cada setmana, preparats amb molta cura) i en Sergi al menjador (amb qui parlem de l’Antoni Bassas, veí il·lustre  per bé que ara està desplaçat temporalment com a corresponsal als EUA i té la casa llogada, de com van rodar el capítol de la sèrie de TV3 “El Paisatge Favorit de Catalunya”, d’altres rodatges, ara molt habituals a la zona, com els de “Pa Negre” -van portar el cavall mort congelat i abans de tirar-lo cingles avall l’hi van trencar les cames perquè la caiguda fos més espectacular- o el de l’anunci de les noves sabatilles del Decathlon) ens van procurar un deliciós i entretingut àpat. No penseu que és el típic restaurant de cuina casolana de la zona. El preu pica una mica, però ja s’ho val. Molt recomanable anar-hi.

I com ahir, al no haver fet la ruta que volíem fer, no la hem penjat al Wikiloc. No obstant, aquí en teniu el resum:

 

I ja vam tenir que tornar, dient un fins aviat.

Per últim, aquí teniu alguns dels llibres que ens han acompanyat aquests dos dies.

Adéu !

About these ads


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 26 other followers