Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Visitades el dissabte 5 de gener de 2013.

Aquest cop visitem unes de les pintures rupestres conegudes més properes a Barcelona, les pintures rupestres de la Cova dels Segarulls.

De difícil accés, es troben a  només 3 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, dins del Parc d’Olèrdola, però fora del recinte del conjunt monumental, una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.

Descobertes l’any 1958 per en Pere Giró i Romeu i , van ser donades a conèixer a gràcies a l’article que va publicar conjuntament amb Eduard Ripoll i Perelló a la revista Ampurias l’any 1961.

L’any 1998 van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani (Estem parlant de  757 jaciments amb pintures rupestres, dels quals 301 estan situats al País Valencià, 132 a l’Aragó, 93 a Castilla-La Mancha, 72 a Múrcia, 69 a Andalusia i 60 a Catalunya). Val a dir, que des de llavors s’han trobat altres indrets amb pintures, per suposat també al nostre territori, però que òbviament no estan a la llista del 1998.

En la Guia Itinerària d’Olèrdola, editada al 1977 per la Diputació de Barcelona i escrita per l’Eduard Ripoll, ja s’esmenten i mostren les pintures dels Segarulls.

Per arribar a la cova, cal pujar per una de les parets del Fondo o Vall de la Seguera, un d’aquells llocs que quan als veus ja dius que aquí de ben segur hi ha hagut presència humana des de molt antic. Ens trobem en terreny càrstic.

Les principals figures es troben a la pared exterior de la cova

amb dos arquers molt esquematitzats (amb uns arcs de mida exagerada – de fet, sobre tot un sembla un windsurfista, no?-)

a sota dels quals hi ha tota una sèrie de punts vermellosos.

Aquestes pintures es consideren fetes a l’Edat del Bronze, és a dir, fa una mica més de 3.000 anys.

Just a la parts exterior de la boca que hi ha al seu costat hi trobem unes altres pintures, com a regalims vermellosos, que pot-ser són posteriors.

L’estat de conservació de totes les pintures, malgrat, per exemple, la intervenció que s’hi va fer l’any 1995, és preocupant.

S´hi veuen rascades, probablement d’origen humà recent… Sobre tot, ja ho sabeu, aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació. Cal gaudir i preservar aquest patrimoni.

A l’interior de la cova, d’uns 7 metres de profunditat, abans d’arribar a un pas molt estret, sembla ser que en Ramon Viñas hi va trobar noves pintures l’any 1985 que nosaltres no hem sabut veure. Sí que hi hem entrat i estan molt ennegrides.

Per acabar esmentar, el magnífic article de Joan Pallarès- Personat i Gener Aymamí i Domingo, “Manifestacions rupestres al gran Penedès”, Miscel·lània Penedesenca 1995, que ens serveix d’ajuda i inspiració per articles com aquest.

Hi trobareu la ruta a Wikiloc aquí.

Fins aviat. Salut i botes.