Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)
Publicat: 31/12/2013 Filed under: Les Garrigues, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariPoc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.
Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.
Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…
Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.
L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.
Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.
A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.
I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.
A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.
Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?
Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!
Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.
I per acabar, dues coses.
La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.
I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.
I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)
Publicat: 31/12/2013 Filed under: Les Garrigues, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariPoc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.
Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.
Les pintures rupestres del Vall de la Coma, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.
Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).
La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?
Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.
I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.
Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …
I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.
Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).
I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes
o un de molt curiós de 7 potes (!).
Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.
I per acabar, tres coses.
La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.
La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.
I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.
I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.
Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)
Publicat: 10/03/2013 Filed under: Baix Penedès, Cova, Forn de calç, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitada el dissabte 9 de març de 2013.
La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.
Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.
De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.
Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.
Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.
Només entrar, hi trobem una gran sala.
Hi podem veure un pessebre de fusta.
De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.
En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …
que conformen una escenografia magnífica.
I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).
El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.
Seguim gaudint de la cova.
Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre
ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.
Quin lloc!
I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.
És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.
Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.
En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?
A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).
De color negre:
I de color ocre vermellós:
Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.
Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.
Hem de marxar.
Dues darreres sorpreses.
Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc
i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.
Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.
Preciós.
I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat
que en sec es va posar a volar per l’interior
segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.
Era hora doncs de marxar.
Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.
Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.
I fins la propera. Salut i botes.
ambotes
ambotes 