Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)

Visitades el diumenge 16 de desembre de 2012.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.

Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).

Masia de Cal Valldecerves

Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.

Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert  fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric IA pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.

Cova de Valldecerves

Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.

És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Precaució:

– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.

I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.

Anuncis

Vallespinosa, Castell de Saburella, Castell de Selmella (Alt Gaià, Conca de Barberà i Alt Camp)

Visitat el dimecres 29 d’agost de 2012.

Vallespinosa

Bonic llogarret amb al voltant d’una trentena d’habitants, que ha vist rehabilitades en els darrers anys, amb força encert, la majoria de les construccions del seu nucli, envoltat de cingleres calcàries. Si no fos pels pins i alzinars, quasi semblaria que ens trobem en un racó de l’Alt Urgell o del Ripollès. Però som en un extrem de la Conca de Barberà, a tocar de l’Alt Camp.

Qui no ho conegui d’antuvi, segur que es sorprendrà.

Vallespinosa és el punt de sortida i arribada per visitar dos dels millors Castells del Gaià.

Castell de Saburella

El Castell de Saburella és molt singular, el nostre preferit des de fa molts anys.

No corona cap cim important. A 680 metres d’altitud, està dalt d’un turó arrodonit a prop del torrent de Comadevaques. Hi predominen les formes arrodonides (perímetre ovalat, tres torres cilíndriques, destacant-hi la esplèndida torre de l’homenatge). Encara que té bones vistes, ell en sí és la millor vista, des de baix o des de dalt dels cims propers. Amb un parell de masies al voltant, no sembla que hi hagi restes de cap nucli de població pròxim. Històricament, a més, sembla que és de finals del segle XII o principis del XIII, és a dir, posterior a la Marca Hispànica.

Castell de Selmella

El Castell de Selmella és un excel·lent prototipus de castell roquer.

A 830 metres d’altitud, dalt de la Serra de Selmella o Serra Morena, domina el paisatge dels voltants. Les seves formes són, sobre tot, rectangulars, quadrades (esplèndida torre d’entrada integrada amb les roques del terreny, per exemple). Vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona i més enllà, amb comunicació visual amb altres castells de la zona (però no pas amb el de Saburella). Just a sota, hi ha les (tristes) restes del (des)poblat de Selmella, amb l’església de Sant Llorenç – un altre cas de poble deshabitat de la muntanya tarragonina, com Selma, com La Mussara-.

De finals del segle X, el Castell de Selmella forma part de la fornada de castells que vans ser aixecats a l’època de la reconquesta a la part alta del Gaià, però en representa un pas endavant per la seva situació ja a l’altre banda del riu i més cap al sud.

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Mont-ral – Els Motllats – L’Aixàviga (Muntanyes de Prades, Alt Camp)

Temps de marxa: 4 hores 10 minuts. Distància recorreguda: 14,3 kilòmetres.

El dissabte 21 de maig ja ens tornàvem a trobar a Mont-ral, que, amb una altitud fàcil de recordar, 888 metres, és punt d’inici de magnífiques excursions per les Muntanyes de Prades.

Aquest cop, sortim cap a l’oest, cap el Serret dels Avencs.

De seguida arribem a la Punta Coroneta, que és el primer dels nombrosos miradors naturals que anirem trobant al llarg del camí.

Continuem caminant. A la esquerra la vall del Glorieta,  però, sobre tot, amb més visibilitat, a la dreta, cap el nord, la vall del Brugent. No triguem a veure el perquè se li diu Serret dels Avencs:  un bon forat a costat del camí, entenem que és l’Avenc de Feliu.

A la dreta veiem l’escletxa i el paisatge feréstec de  l’Avenc del Teix i ens donen ganes d’anar-hi, però no ho fem. Volem avançar. Ja hi anirem un altre dia.

Continuem pujant. Passem pel Pla de la Meuca (curiós nom !) i  quan, passat el Portell del Bosquetà,  arribem al punt en que estem a tocar dels Motllats . Ni pugem cap a dalt, ni anem directament cap a la Foradada. Seguim cap a la dreta, cap al costat de la vall del Brugent. Primer de tot, trobem, per sorpresa, una roca foradada, més petita que la Foradada. Després aprenem que es anomenada Foradadeta (de fet, ho vam endevinar, no és gaire difícil !).

Continuem per aquesta banda, amb la vall del Brugent a sota i els Motllats a dalt i veiem les balmes plenes de forats que s’hi han format. Terreny càrstic.

La coneguda Cova de la Moneda ens queda just damunt. A veure si hi anem un dia d’aquests …

Vista aquesta zona de balmes, reculem i anem cap a la Foradada.

Foradada ! Venim de la Foradadeta i fa poc vam estar a la Foradada que hi ha sobre Capafonts, no gaire lluny d’aquí.

Quants cops s´ha fet servir aquest nom al nostre país per a identificar un  accident geològic, normalment en terreny càrstic, que permet el pas humà per dins o una zona amb forces entrades? Aquí en tenim uns quants, a banda dels ja esmentats:

La Roca Foradada de Prades. Tampoc gaire lluny.

La Foradada a Cantonigròs. A la riera de les Gorgues. Un dels llocs més bonics i emblemàtics del Collsacabra.

La Foradada del Montsià. Segon cim més alt de la serra del Montsià. Gran mirador del Delta de l’Ebre.

La Foradada de Piera. En plena riera Guinovarda.

la Foradada sobre Malanyeu. Al Berguedà, a la Serra del Catllaràs.

La Foradada al Montgrí. Quina excursió en kayak !

La Foradada de Bruguers. Camí del castell d’Emprunyà, al Garraf.

La Roca Foradada de la Figuera. A la comarca del Priorat.

La Roca Foradada de la Bisbal del Penedès, que dona nom a una molt activa associació de dones.

La Roca Foradada de Vallromanes. En aquest cas, una resta megalítica.

La Roca Foradada de Montserrat. Al sector de les Agulles.

La Roca Foradada prop de la vall del Torrent de Pi. A Bellver de Cerdanya, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La Roca Foradada de Corbera . Al Baix Llobregat.

La Roca Foradada de Torredembarra. Al port de la vila.

La Roca Foradada de La Roca del Vallès. Part d’un molt interessant entorn megalític.

La Roca Foradada de Llaberia. A prop de la Miranda de Llaberia i amb unes magnífiques vistes.

La Roca Foradada del Collet dels Pastors. A l’Anoia.

La Roca Foradada a la Pobla de Segur. Al Pallars Jussà.

La de Santa Cristina d’Aro, la del Cap de Creus, …. I pot-ser que parem.

Continuem amb la nostre excursió. I ben aviat ja som a la Foradada. Un bon indret per recuperar forces a l’ombra i gaudir de grans vistes. Les antenes de prop de La Mussara s’endevinen al fons. Cap el sud veiem El Bosquet, la capçalera del Glorieta, l’Aixàvega i el bosc de l’Estelada. A la dreta es queda el Racó de Sant Pere, amb els Portells de l’Abellera i de la Cova de la Bruixa, i els Motllats a sobre.

Reprenem el camí, vorejant aquest cop el Serret dels Avencs i els Motllats per la banda sud. Més balmes a les parets del Cingle de l’Abellera. Per aquesta zona coincidim amb tres excursionistes de les terres de ponent, una dona i dos homes. Ella, més riallera, també és qui encapçala el grup, plànol en ma.

No podem resistir-ho i pugem a una de les coves del cingle (Cova dels Lladres?).

Els coneguts Avencs de Mont-ral i del Codó no queden gaire lluny per dalt.

I ben aviat arribem al Pas del cable que ens porta al Portell de l’Abellera. Malgrat el que sembla, no és difícil de passar. Però és lloc de fotografia obligada.

I de seguida ja estem per sobre dels 1.000 metres,  al paisatge que tant ens agrada, els Motllats.

Aprofitem per dinar un entrepà a sota d’un roure. Dinar de déus.

Mirem de donar una volta per l’altiplà, però fent honor a les seves característiques que el fan tan perdedor, no podem anar gaire lluny.

I hem de tornar. Ho fem, passant per molt a prop de per on hem pujat, pel Portell de la Cova de la Bruixa o del Cisterer, des d’on gaudim d’una magnífica vista de Mont-ral.

Passem per sobre de la Cova de la Bruixa.

I continuem tenint magnífiques vistes de la vall del Glorieta i Mont-ral.

I comencem una forta baixada, amb alguns tros que podríem qualificar com camí de mala petja, passant pel costat de la Punta del Barrina, fins que arribem al Mas del Cisterer.

En un estat lamentable, sembla que està ben a prop la restauració. Així ho desitgem.

I estem al mes de maig. Per tant, no ens sorprèn trobar uns cirerers al costat del camí, amb unes cireres encara una mica verdes, però que fan molt de goig.

Passat un petit recorregut per asfalt, ja hem arribat al llogarret de l’Aixàviga. Actualment pertany al municipi de Mont-ral i sembla un lloc de segones residències i/o de gent que busca la solitud. El seu nom ens recorda la llarga dominació musulmana d’aquest territori.

Ens creuem amb un gos i uns quants gats (concentrats en la mateixa casa). També amb un home, de lluny.

I enfilem cap a Mont-ral. Ho fem per la banda esquerra de la Font Fresca.

Passem pel costat del Mas de Muster.

Molt amablement, ens informen que no podem passar a l’altre banda per a veure el conegut Pou de Gel. Ja hi haurà més oportunitats.

I xino xano, ja arribem a sota de Mont-ral.

Pugem pel costat de l’antic cap de futbol, i ja tornem a ser a costat del cotxe. Pensant en el que hem vist … i en la propera excursió.

Com sempre, aquí teniu un recull dels llibres que ens han ajudat. Gràcies als autors i editors.

Fins ben aviat !


Ruta del Cister. GR175. Santes Creus – Poblet – Vallbona de les Monges (Alt Camp, Conca de Barberà, Urgell)

Avui ambotes fem 100 anys.

No està gens malament , no?  Ja som centenaris. Sumant les edats dels dos, és clar. Exactament avui.

I com a petita celebració, publiquem les imatges de la Ruta del Cister, el GR175, que vam fer a peu, al llarg de quatre dies, aprofitant el pont del Pilar del 2010.

I ho vam fer molt ben acompanyats, amb els nostres fills. Quasi no posarem notes acompanyant a les fotografies. Només comentarem els llocs on ens vam allotjar i alguns on vam menjar, ja que el tracte, el preu i la qualitat van excel·lir i en volem deixar constància. Comencem.

RUTA DEL CISTER: DIA 1 :

ROCAFORT DE QUERALT  –  SANTES CREUS

Bon dinar a : Restaurant La Sort, carrer de la Sort, 1, EL PONT D’ARMENTERA. 977638201.


I per sopar, dormir i esmorzar: Hostal Grau, carrer Pere el Gran, 3,  SANTES CREUS977638311.

Quin tracte ! Menjar i habitacions: perfecte.

RUTA DEL CISTER. DIA 2 :

SANTES CREUS  –  POBLET

I una magnífica sorpresa per a agafar forces a mig matí.

L’Alberg l’Abadia, Bar-restaurant Les Bessones. Dalt del poble. FIGUEROLA DEL CAMP660808529.

Quin àpat ens va preparar en Natxo !

I la segona nit també la vam encertar. De ple.

L’Hostal Fonoll, plaça Ramon Berenguer IV, 2, POBLET. 977870333.

Els Miquels Fonoll i família us hi esperen.  Aneu-hi a disfrtuar !

RUTA DEL CISTER. DIA 3 :

POBLET  –  VALLBONA DE LES MONGES

Per dormir: l’Hostatgeria del Monestir de Vallbona de les Monges, 618876004. Dins del Monestir. Silenci. Sobrietat.

I per sopar: Restaurant El Tallat, Raval del Tallat, 79, VALLBONA DE LES MONGES. 973330270.

RUTA DEL CISTER. DIA 4 :

VALLBONA DE LES MONGES  –  ROCAFORT DE QUERALT

Ens calia un esmorzar reparador com el que vam tenir a l’Hostal Restaurant Feliuet, carretera baixa 26, BELLTALL. 977892753.

I un més que digne final. Dinar, casolà i abundant a Restaurant Rocafort, carrer de l’Esglesia, 3, ROCAFORT DE QUERALT. 977898066.

I ja està. Fins la propera !