Coves artificials de Ses Felugues (Begur, Baix Empordà)

Temps de marxa: 34 minuts. Distància recorreguda: 2,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest passat 25 d’agost vam anar a conèixer les Coves artificials de Ses Felugues.

Vam anar cap a Palafrugell. La vam travessar, agafant la carretera GIP-6531 cap a Begur, passant per Esclanyà.

A uns 3 kilòmetres, agafant un trencall de terra a la dreta, deixem el camí al Mas Llord i aparquem al costat dels primers xalets.

A peu ja, reculem uns 100 metres per on hem vingut i, ben senyalitzat,  trobem el GR-92 que seguirem inicialment direcció Aiguablava.

Deixem doncs el camí ample i seguim el corriol per la vegetació típica de la zona.

I de cop, ens trobem a costat d’uns altres xalets. Som al Puig Cala de Cabres, on un pal indicador ens senyala el Sender Local que ens porta a Ses Felugues.

Veiem llocs on s’escriu amb a, Falugues, i daltres amb e, Felugues. Desconeixem quin és l’ús més correcte, però hem decidit fer servir la versió amb e per a no embolicar la troca.

Per cert, no confondre. El que s’indica és el cim de Ses Felugues, no pas les coves.

No triguem gaire a arribar a dalt de la carena. Uns 178 metres.

Bones vistes, però ens concentrem en l’objectiu, arribar a les coves. Cal anar en compte, ja que entre les roques més altes al mig de la carena i les de l’extrem amb millor vista cal agafar un camí de terra a la dreta que baixa i de seguida girar a l’esquerra.

Seguim la paret rocosa, per un camí no gaire fàcil.

Ja les tenim aquí. No ens deceben gens, més aviat al contrari.

Estem a prop del cim, però el lloc és molt més recollit. Cal dir que, al menys amb la vegetació actual, les coves no tenen grans vistes. Estan encarades al sud.

Comparades amb els altres hipogeus que trobem per terres gironines, aquestes tenen la característica diferencial de ser dues coves, en lloc d’una. Només estan separades per 2,75 metres.

Un altre fet diferencial, és que sembla que no estan acabades. En totes les altres, s’hi pot entrar dins i sembla evident que van ser usades com habitatge. En aquestes, s’hi pot entrar, fins a cert punt …. Si ho intenteu, comprendreu que difícilment durien servir d’aixopluc. Llavors, quin era el seu objectiu ? Es van quedar a mig construir ? Per què ?

En el famós llibre de Josep Pella i Fargas, “Historia del Ampurdán”, 1883, aquest mostra un dibuix de les coves i proposa un origen fenici. Avui en dia, sembla més aviat que provenen del Calcolític.

De formes irregulars, nosaltres no els vam mesurar. Curiosament, buscant a Internet, hem trobat valors diferents. No ens estranya. Mesurar d’on a on ?

La primera que es troba, l’anomenem cova oest de Ses Felugues, és “més cova”, per a dir-ho d’una manera simplista.

I dins, quedes així. En tot cas com a refugi és semblant als hotels càpsula del Japó, però en pendent …

Les parets interior, ben treballades.

L’altre, la cova est de Ses Felugues, és més allargada a l’entrada, com en forma de pera una mica inclinada.

Dins, tampoc sembla gaire confortable. És quasi com estar en un tobogan.

I aquest és el seu interior.

Ens costa de marxar (encara que hem sortit ràpid de dins).

Tornem a dalt de la carena i ens dirigim cap al cim de la punta, on normalment oneja la senyera.

Quines bones vistes sobre Aiguablava i la costa del voltant !

Abans de tornar, podem comprovar que hi ha cassoletes d’erosió per tot el rocam.

I donant un tomb per la carena, veiem uns quants forats naturals a la roca.

Ara sí, ja és hora de tornar i desfem el camí d’anada.

Si voleu els detalls del’excursió amb les dades GPS, les podeu trobar al Wikiloc, aquí.

Per acabar, gràcies als qui han escrit i editat els llibres que ens han ajudat a preparar la passejada.

I s’ha acabat. Fins la propera. Salut i botes.