Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)
Publicat: 29/07/2014 Filed under: Arbres monumentals, Cova, Osona, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitats el diumenge 27 de juliol de 2014.
Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.
Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.
L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.
Una petita joia geològica i vegetal.
Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:
Déu n’hi do!, i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!
Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.
El primer,
El segon,
Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.
La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex
I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.
Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:
Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.
Hi ha una gran escletxa:
I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …
Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …
I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.
La fageda a la part de l’obaga
La Serra dels Bufadors
i les vistes des de dalt.
I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.
Salut i botes.
Gravats rupestres de Savassona i Pedra del Sacrifici (Tavèrnoles, Osona, Espai Natural de les Guilleries-Savassona)
Publicat: 12/12/2012 Filed under: Ermita / Església, Gravats a la roca, Jaciment, Osona, Senderisme, Wikiloc 3 comentarisVisitats el dissabte 17 de novembre de 2012.
El Pla de Savassona, amb raó, es troba de manera habitual en aquells llibres que parlen de “la Catalunya Màgica”.
Al pla estrictament, i a prop de la gran roca de gres anomenada el Dau, on es molt fàcil trobar-hi practicants de bouldering o escalada en bloc
s’hi troben 4 roques amb gravats rupestres. Encara que són molt difícils de datar, segons els experts tenen una antiguitat que varia entre el Neolític (fa uns 7.000 anys), Calcolític, Bronze, Ferro…, fins arribar a l’època medieval i, també, a l’actualitat.
En total (nosaltres no ho hem contat!) entre les 4 roques hi ha 598 figures.
Al costat del Dau, dos roques més petites ja ens mostren els primers gravats rupestres.
Una mica més enllà, ens trobem l’espectacular Pedra de les Bruixes, roca amb molts gravats rupestres, principalment creus.
La sorprenent roca ha estat fa poc restaurada per un equip d’arqueòlegs conjuntament amb treballadors de l’empresa TAC OSONA, dirigits per l’arqueòleg Riker Yll, com es pot veure en aquest vídeo, a l’igual que la quarta roca, last but not least, la sorprenent Roca del Nen o de l’Home.
Al mateix pla, hi trobem la roca més coneguda, la Pedra del Sacrifici, on en diverses excavacions s’hi han trobat restes neolítics. Et quedes astorat al seu davant. Impressionant.
I per acabar, dalt del cim, seguint uns esglaons que sembla tenen origen visigòtic, s’arriba a Sant Feliu de la Roca o Sant Feliuet. Lloc preciós i sorprenent. La petita església té detalls preromànics. Al seu voltant, a banda de restes de poblat iber, s’hi troben tombes antropomorfes a la roca i cassoletes i gravats, amb una vista extraordinària,
destacant-hi una mena de cavall estilitzat.
Per acabar, esmentar que de tornada a Tavèrnoles, en una roca al bel mig del camí, hi creiem veure també gravats dels que no havíem sentit parlat (d’un nivell de complexitat molt inferior als que acabem de veure, això sí).
Precaució:
– aneu amb molta cura amb els gravats. Cap mena de manipulació.
I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a Wikiloc, aquí.
Fins la propera. Salut i botes.
Una passejada pel Serrat de la Garrafa i la Riera de Clarella (Santa Maria de Besora, El Bisaura i el Vidranès, Osona)
Publicat: 16/07/2012 Filed under: Cova, Masies, Osona, Restaurants, Senderisme 4 comentarisAquest dissabte hem decidit seguir un camí per terres del Bisaura, aquest territori no gaire conegut al nord d’Osona, i simplement caminar un parell d’hores amb els ulls oberts i gaudint del que trobem.
Ens fa il·lusió seguir un dels mapes fets a mà amb tanta gràcia per l’admirat Ramon Vinyeta (Torelló, 1914-2005).
Un cop deixada enrere Santa Maria de Besora, poc després del punt quilomètric 9 en direcció a Vidrà, ens aturem al veure un sender que indica diverses masies i el castell de Milany. Comencem a caminar i el que hi trobem no ens decep gens ni mica.
Primer de tot, ens sorprèn la imatge del Serrat de la Garrafa. El camí hi va pujant en ziga-zagues i, poc després de deixar el camí al mas El Roure, ens trobem a dalt de tot, passant pel que creiem és curiós pas natural, però que una amable lectora, la Núria, ens ha fet saber que va ser obert per la mà i maquines de l’home fa uns 20-30 anys.
Sembla una mena d’enforcada. Una banda
i l’altre.
Val a dir que, a mitja alçada, a banda de ponent, hi veiem una mena de cova i hi pugem.
Té com dos nivells
i una magnífica vista, amb el cim i el Santuari de Bellmunt al davant al fons.
A la vora del camí, anem trobant construccions rocoses, amb un nivell important d’erosió. Curioses formes com de cassoletes a les parets verticals.
I un plegament molt evident.
També interessants petites mostres d’estalactites a la pedra calcària.
Xino-xano arribem fins a una creu sobre el mas de Palou Gros, al costat d’un espai pla que sembla una antiga era, amb una gran vista cap el sud.
Un bon lloc per asseure’s-hi una estona. Per un altre dia deixem continuar i arribar al castell i ja donem mitja volta.
Pel que fa, a la vegetació, hem passat per bonics racons amb fagedes i rouredes.
A la vora del camí, ens ha agradat veure pinyes de Sant Joan.
I les mores en flor. Arreu, la pol·linització en marxa.
Algunes orquídies també.
Clar que en un dia de juliol, no podia faltar un llangardaix.
Per acabar, agafem una petita desviació seguint el curs de la Riera de Clarella i arribem a un racó magnífic.
Bon lloc per remullar els peus.
I, a banda de petits peixos, no gaire vistosos,
hi trobem uns amics molt simpàtics.
Prínceps? No fem la prova, gràcies. A banda, en els temps que corren …
Tornant al camí, ens creuem amb uns bonics escarabats blaus brillants com metal·litzats.
I fins aquí l’excursió.
Per dinar ens acostem fins a Vidrà.
Al restaurant de l’Hostal Escarrà (938550275, 620607746), en un ambient (olors, colors) que ens recorda hostals de la nostra infància, fa anys i panys, en zones de muntanya del país, hi trobem un molt bon tracte i menú.
Per estirar les cames abans d’agafar el cotxe de tornada, ens arribem fins la masia més important de la zona, tot just al costat, El Cavaller de Vidrà, edificació barroca del 1787 que probablement va ser construïda sobre el “mansus cavallarius” ja documentat al 1282.
Un dels millors masos de tot el país. S’intueixen les històries de carlins … Quina fàbrica!
Una arquitectura sòlida, de gruix. Amb un cos central que sobresurt de la teulada a quatre vents, magnífic.
I com volent dir-nos adéu, dalt del cel, un rapinyaire planeja segurament seguint a terra la seva propera presa.
Un agraïment als qui han escrit i editat els llibres que hem fet servir.
Fins la propera. Salut i botes.
ambotes
ambotes 