Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)

Visitat el dissabte 15 de març de 2014.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!

A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.

Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

No semblen trets figuratius.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.

Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o  Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.

Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).

I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Sense més, us convidem a visitar-lo.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.

Documentació del Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Fins la propera. Salut i botes.

Anuncis

Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Menhir de l’Àngel (Pedralbes, Barcelona)

Visitat el dimecres 1 de maig de 2013, Dia Internacional dels Treballadors.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Quants cops no haurem vist el que fins ara consideràvem un pedrot que barrava l’entrada a vehicles a una de les dues portes de la muralla del voltant del Monestir de Pedralbes!

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

De manera més precisa, és just al mig de la porta oest, la que és més interior i no dona pas a la zona de la Creu de Pedralbes.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Doncs, fa poc i gràcies a dos molt interessants blogs, els de Marcel Albet Guinart i el de Esteve i Esther, hem conegut que probablement es tracta de l’únic menhir conegut de Barcelona: El menhir de l’Àngel.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

L’únic i molt singular … doncs només se li veu la punta superior. Com un petit iceberg de pedra.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Pel poc que hem llegit del megalit, sembla ser que quan a l’edat mitjana es va construir el Monestir, es va respectar el menhir, però amb una decisió poc habitual. Es va mantenir, però que se’l veiés només la part superior.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, BarcelonaNo ens direu que no és singular!

Quina és la seva llargada?

Reforçant aquesta teoria està el fet ben conegut de que el cristianisme ha anat aprofitant els assentaments considerats com a sagrats pels pobladors anteriors. Per tant, el fet de bastir el Monestir en aquest lloc concret es podria deure a l’existència prèvia del menhir.

Si pensem en aquella època i deixem volar la imaginació, no costa gens imaginar que aquest era (i és) un lloc meravellós.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Però si és així, com és que està col·locat com si fos un piló per a barrar el pas, tant al mig? (Quan avui hem marxat, hi hem deixat un turista assegut a sobre).

Com hem dit més d’un cop, se non è vero, è ben trovato.

Clar que si algú en té informacions precises que les vulgui compartir, li agrairem molt.

I si hi aneu, no deixeu de visitar el coquetó Monestir i gaudiu del silenci que, en certs moments, s’hi pot trobar.

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

I això és tot. Fins la propera, salut i botes.

 


Ruta megalítica a Sant Feliu de Guíxols (Massís de l’Ardenya o de Cadiretes, Baix Empordà)

Molt a prop del nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols, hi podem trobar un bon conjunt de construccions megalítiques.

En menys de 3 hores es pot fer un recorregut pel Massís de l’Ardenya o de Cadiretes que ens permet visitar 9 construccions megalítiques (Paradolmens, Coves i Menhir. Curiosament encara no s’ha trobat cap Dolmen al massís) que pertanyen totes elles al període Calcolític, 2.200 a 1.800 a.C. Es tracte d’un dels millors conjunts d’aquestes construccions al nostre país.

1. Cova d’en Cirera

2. Cova o Paradolmen del Turó de l’Àliga

3. Cova del Puig Gros

4. Abric de la Mare de Déu

5. Menhir del Camí de les Sorres

6. Cova del Camí Romà

 Curiosa roca amb forat i tres franges gravades, a la vora del Camí Romà.

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

No sabem si l’origen dels gravats també és d’aquella època o posterior.

Disposa de molt bones vistes.

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

7. Cau de les Olles

8. Paradolmen de Can Assols

9. Covatxa de Can Assols

Aprofitem per agrair i felicitar als membres del Club Alpí Palamós pel 12è Itinerari Megalític a les Gavarres i l’Ardenya  i també a l’Albert Gironés pel seu llibre “Vies Ferrades, Coves i Indrets de la Costa Brava“, 2004, La Butxaca de Montanya, que ens han servit de base per la present excursió.

Per cert, tota l’estona tens la sensació de que encara hi ha d’haver moltes construccions similars per descobrir…

Els detalls de la ruta que passa pels 9 monuments megalítics i altres llocs magnífics la trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Via Ferrada de les Gorges de Salenys (Bell-lloc, Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, Gavarres)

Anada i tornada, temps de marxa: 1 hora i 48 minuts. Distància recorreguda: 7,6 kilòmetres.

Detalls a Wikiloc.

Aquesta excursió ens porta a un paratge molt singular de les Gavarres, a la seva vesant sud: Les Gorges de Salenys.

Es tracta del salt d’aigua més important de la zona i on des del 2000-2002 hi ha tres trams de Via Ferrada, construïts per Albert Gironès.

El punt de sortida, on hi arribem agafant la carretera de Solius a Romanyà de la Selva, el tenim a l’estació de l’antic Carrilet a la Font Picant – Bell-lloc, dins del terme de Santa Cristina d’Aro.

Actualment, a l’estació hi trobem un restaurant que hem llegit que és al mateix lloc des de poc després de la construcció de la mateixa, a finals dels segle XIX.

Com podem veure en aquesta fotografia, extreta d’un dels llibres que mostrem al final, es manté prou bé l’aspecte original que tenia l’estació quan estava en us.

Aquest Carrilet, o tren de via estreta, que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona, va estar en funcionament des del 1892 fins el 1969. El seu recorregut, de poc menys de 40 kilòmetres, és actualment una de les Vies Verdes de Girona. El trànsit de ciclistes és prou important en funció del dia i hora en que hi passeu.

Comencem a caminar direcció Llagostera. Un cop travessada per sota la carretera, poc més 700 metres més enllà, agafem un corriol a ma esquerra. Agafem un trencant a la dreta i de seguida, al costat d’una torre d’electricitat, arribem a un del millors menhirs de les rodalies, la Pedra Ramera.

Curiós nom, no? No hem trobat pas l’origen d’aquesta denominació. Fita de terme referenciada des del segle XIV, va ser localitzat caigut per Lluís Pallí i Lluís Esteve el 1990 (article al volum 9 dels Estudis del Baix Empordà) i redreçat al mateix lloc el 1991. Quants ciclistes i passen doncs a pocs metres sense conèixer la seva existència! Nosaltres mateixos sabíem que hi era per les rodalies, però no hi havia manera de trobar-lo …,  fins que gràcies a una altre usuari de Wikiloc ho hem aconseguit.

Retornem al camí principal i seguim. De seguida passem per sobre d’un pont sobre la Riera de Salenys i girem a la dreta, cap al Massís de les Gavarres. Important: allà mateix hi ha el GR-92.1, però no l’hem de seguir. Nosaltres en endinsem pel camí més ample. Camí molt agradable, el seguim uns 1,2 kilòmetres fins que arribem a la Planta embotelladora de l’Aigua de Salenys. Per cert, fins aquí es pot arribar en cotxe.

Sorprèn el gruixut mur de pedra del costat de la reixa, més propi d’una fortalesa que no pas d’una planta embotelladora d’aigua (pot-ser un antic molí?). I també sorprèn veure que hi ha activitat.

Mai hem trobat aquesta aigua en cap restaurant o supermercat dels voltants. Ens faria molta il·lusió. On es ven? Misteris de la distribució.

Ara el camí es fa més estret i més proper a la riera, per tant força embardissat. El lloc és molt humit, un bon exemple de bosc de ribera.

Fa anys, de la Riera de Salenys, se’n deia Riera de les Pruneres. Passem d’una banda l’altre, resseguint el corriol, per uns bonics ponts de fusta (Curiositat: la riera fa de frontera entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro, és a dir, entre el Gironès i el Baix Empordà. Així que tota l’estona passem d’un municipi a un altre, d’una comarca a una altre).

A ma esquerra ens trobem el camí que ens portaria a la Font de Panedes (aigua picant, amb ferro) i a Sant Ampèl·lit (aquest Sant, segons una llegenda recollida al llibre Llegendes de les Gavarres, de Xavier Cortadellas, tenia tracte directe amb la pluja), dins ja del terme municipal de Llagostera.

Aquest és un altre camí per arribar a les Gorges, però nosaltres continuem recte. I ben aviat arribem al primer tram, el Pou de les Goges (així s’anomena també a les Bruixes bones o Fades).

No costa gens comprendre que aquest lloc, amb aigua tot l’any, ha fascinat al habitants dels voltants des de sempre i que per tant hi ha llegendes que hi fan referència. Segons una, és un pou sense fons. Segons una altre, es comunica amb Mallorca. Segons una més poètica, un pastor hi anava a veure com es banyaven les goges i es va arribar a casar amb una d’elles i se la va endur a casa seva. Fins que es van discutir i ella va tornar a la gorga. Algunes nits de lluna plena, la goja surt a pentinar a la seva filla.

Es pot continuar cap amunt per camí adient per a excursionistes o, si es porta casc i la resta d’indumentària adient, ja es pot seguir la Via Ferrada. Val a dir que aquesta via és ideal per primerencs. El tros entre les dues parets de roca poc separades és molt espectacular.

El següent tram de la Via és el Resalt de la Murtra.

El lloc és espectacular i hi hi passem una molt bona estona. Hi ha un problema amb una tirolina, però no ens empipa gens.

I cap amunt, ja arribem al darrer tram, el Salt del Llop.

Si hi baixa aigua, la cua de cavall ha de ser magnífica (el salt té 55 metres d’alçada). Hi ha ponts de tota mena. I al costat, per a pujar fins a dalt, hi ha les anomenades Escales del diable.

A aquest punt s’hi pot arribar directament, deixant el cotxe poc abans del punt kilomètric 6 de la carretera de Llagostera a Romanayà de la Selva.

Sap greu deixar aquest aquest congost, però cal tornar.

Per a fer-ho, refem de baixada el camí, però sense desviar-nos al menhir.

Una petició: si us plau, manteniu les cordes, ponts, passarel·les, passamans, cables, etc, tal i com ho heu trobat. Gràcies.

Agraïments als autors i editors dels llibres que ens han servit per a preparar la ruta.

I si en voleu saber més detalls de GPS, ho trobareu al Wikiloc aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Cova d’en Riera (Bell-lloc d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Gavarres, Baix Empordà)

Temps de marxa: 13 minuts. Distància recorreguda: 0,6 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquesta la podríem definir com la ruta de les dues mitges mentides. Mitja mentida és que sigui una ruta, doncs el camí que seguirem és tan curt que només el podem qualificar de petit passeig (anada i tornada no són més de 15 minuts). Mitja mentida és que sigui una cova, doncs en realitat és un paradolmen o, amb més detall, una curiosa disposició de roques originada per la partició d’un gran dom granític i que ha originat un espai que ha servit d’aixopluc a l’home des dels temps més antics.

Però quin lloc ! Aquí el teniu.

De fet, uns dies abans, després de trobar les dues Cistes d’en Cazurro, vam intentar arribar-hi baixant des del Puig d’en Ponç, a dalt de la carena,  entre Romanyà de la Selva i la Roca Rovira, però no disposàvem de la localització precisa de l’indret i no ho vam trobar. Així que aquest cop, el dilluns 29 d’agost de 2011, hi vam anar des de baix, des de la Urbanització Bell-lloc II, que amb uns 200 habitants, forma part de Bell-lloc, als primers contraforts de les Gavarres, una de les moltes entitats que s’inclouen dins del municipi de Santa Cristina d’Aro (les altres són Bufaganyes, Canet de Mar, Romanyà de la Selva, Salom, Solius, el Vilar, Malvet, Camps de Santa Maria i la pròpia Santa Cristina d’Aro).

Amb el cotxe entrem dins de la urbanització i no l’aparquem fins que no hem passat el darrer dels xalets més o menys agrupats, en un gran giravolt del camí.

Ens fiquem per un caminet i a la primera bifurcació anem cap a l’esquerra. Seguim fins que uns fletxes blaves ens indiquem el corriol a seguir.

I en poca estona ja hi arribem. Quin tros de paradolmen !

Ens impressiona més que no pas altres monuments o accident geològics més coneguts a la zona. L’estètica i, sobre tot, la mida. És molt gran.

Dins, es veu com els homes (pastors, etc) hi han construït diferents murs com a protecció del vent i la pluja.

Si ens fixem bé, veurem que la gran roca que fa de coberta és força llisa per la part superior.

Sembla prou evident que un gran dom granític es va partir pel mig (un llamp?), va caure i va quedar repenjat sobre altres roques de l’entorn.

L’altre meitat del dom resta al seu lloc una mica més amunt.

Entrem i sortim del paradolmen, passem per dalt, pels costats. No volem marxar !

Però ho acabem fent…

Per cert, de tornada continuem cap a dalt per el camí on havíem deixat el cotxe, que ens porta a Romanyà  i aprofitem per passar pel costat del Menhir la Pedra de les Goges, dins del Golf de Mas Nou (tot un canvi de paisatge).

I aquests són els llibres que un altre cop ens han ajudat.

Si voleu els detall de com arribar-hi i les dades GPS, ho trobareu al Wikiloc aquí.

A reveure. Salut i botes.


Menhirs i paradólmens al bell mig del Massís de Cadiretes (Gironès, La Selva)

Temps de marxa: 1 hora 7 minuts. Distància recorreguda: 4,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Sessió de tarda. Ens trobem al punt quilomètric 9 de la carretera GIV-6821 que va de Llagostera i Sant Llorenç a Sant Grau d’Ardenya. Comencem a caminar seguint el GR en direcció a Tossa de Mar per un camí ample però una mica ombrívol.

No triguem gaire a trobar a la dreta del camí el Menhir d’en Llach. Com tants d’altres va estar molts anys caigut, però va ser redreçat el 1981. No gaire alt, però força airós.

Continuem caminant i veient a banda i banda roques i grups de roques amb una abundant vegetació. Tenim el bruc florit, moltes falgueres, pins i algunes alzines importants.

Cas de tenir temps, us aconsellem agafar una desviació a la dreta bens senyalitzada i pujar fins a dalt del cim del Puig de Cadiretes de 518m, el punt més alt de tot el massís.

Nosaltres hem seguit endavant i després d’endinsar-nos una mica dins del bosc hem arribat a un dels monuments megalítics del país que més ens agrada, el Paradolmen d’en García, dit així ja que Agustí García el va identificar l’any 1974.

Estèticament magnífic. Encara es poden veure al seu voltant restes del túmul artificial. És un paradolmen, doncs aprofita roques del terreny que no han estat desplaçades. Aquesta monumental cambra sepulcral va ser construïda fa uns 4.500 anys.

Hem de continuar. Seguint per l’ample GR arribem on es troba el Menhir de Montllor. Aquest menhir antropomorf de granit negre-rosat no és pas dels més espectaculars.

L’indret té unes vistes magnífiques de la costa prop de Tossa … encara que amb la boira d’avui no les podem gaudir.

Iniciem la tornada per altres camins més estrets però molt agradables. Després d’una estona, passant per uns paratges força curiosos que creiem deguts a la construcció de carrers d’una urbanització que mai es van acabar, arribem als peus de la Pedra-sobre-altra on es troba el Paradolmen del mateix nom.

Feia tanta boira que quasi ni vam veure el “castell” de roques, pot-ser el segon més conegut del massís després del de Pedralta. L’antiguitat del corredor i galeria també és d’uns 4.500 anys.

Ben aviat ja tornem a ser al punt de partida.

Ara bé, malgrat haver de tornar d’hora, no ens estem d’arribar encara que sigui amb cotxe a una altra de les sorpreses de la zona. Situada en mig d’altres roques en un turonet davant de les runes de la masia de Can Cabanyes. A només 750m seguint el GR en direcció contraria, passant pel costat del cim del Montagut.

La Pedra dels Sacrificis de Can Cabanyes.

És un bloc de granit d’aproximadament un metro cúbic. Té inscultures d’origen prehistòric, envoltades d’una incisió en forma d’U, segurament d’origen medieval.

Amb aquest nom …

I ja tornem. Per a trencar la sensació que ens han deixat la boira i la pedra, ens hi ajuda la visió dels bens d’una granja ja propera a Sant Llorenç.

I abans d’acabar, sí que voldríem aprofitar per  recomanar la lectura del llibre que ens ha servit de base a aquesta excursió i a moltes d’altres. Gràcies i felicitacions als qui el van escriure.

A Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.

Continuem trepitjant. Fins aviat !