Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)
Publicat: 15/03/2014 Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Vallès Oriental 1 comentariVisitat el dissabte 15 de març de 2014.
Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!
A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.
Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.
Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).
El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.
En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).
A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.
No semblen trets figuratius.
Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.
Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.
Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).
I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.
Sense més, us convidem a visitar-lo.
I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.
Fins la propera. Salut i botes.
Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)
Publicat: 05/03/2014 Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Montseny, Senderisme, Wikiloc 4 comentarisL’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.
L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny
i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.
Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.
La pedra original ara es troba en un espai expositiu
a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.
Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.
Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.
El trasllat de la pedra i la seva restauració es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.
La premsa comarcal se’n va fer ressò
La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.
Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.
La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol
en el mur sud
Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.
L’indret també es una meravella. Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.
També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.
I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
Menhir de l’Àngel (Pedralbes, Barcelona)
Publicat: 01/05/2013 Filed under: Barcelona, Menhir Deixa un comentariVisitat el dimecres 1 de maig de 2013, Dia Internacional dels Treballadors.
Quants cops no haurem vist el que fins ara consideràvem un pedrot que barrava l’entrada a vehicles a una de les dues portes de la muralla del voltant del Monestir de Pedralbes!
De manera més precisa, és just al mig de la porta oest, la que és més interior i no dona pas a la zona de la Creu de Pedralbes.
Doncs, fa poc i gràcies a dos molt interessants blogs, els de Marcel Albet Guinart i el de Esteve i Esther, hem conegut que probablement es tracta de l’únic menhir conegut de Barcelona: El menhir de l’Àngel.
L’únic i molt singular … doncs només se li veu la punta superior. Com un petit iceberg de pedra.
Pel poc que hem llegit del megalit, sembla ser que quan a l’edat mitjana es va construir el Monestir, es va respectar el menhir, però amb una decisió poc habitual. Es va mantenir, però que se’l veiés només la part superior.
No ens direu que no és singular!
Quina és la seva llargada?
Reforçant aquesta teoria està el fet ben conegut de que el cristianisme ha anat aprofitant els assentaments considerats com a sagrats pels pobladors anteriors. Per tant, el fet de bastir el Monestir en aquest lloc concret es podria deure a l’existència prèvia del menhir.
Si pensem en aquella època i deixem volar la imaginació, no costa gens imaginar que aquest era (i és) un lloc meravellós.
Però si és així, com és que està col·locat com si fos un piló per a barrar el pas, tant al mig? (Quan avui hem marxat, hi hem deixat un turista assegut a sobre).
Com hem dit més d’un cop, se non è vero, è ben trovato.
Clar que si algú en té informacions precises que les vulgui compartir, li agrairem molt.
I si hi aneu, no deixeu de visitar el coquetó Monestir i gaudiu del silenci que, en certs moments, s’hi pot trobar.
I això és tot. Fins la propera, salut i botes.
ambotes
ambotes 