Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Publicat: 17/02/2013 Filed under: Anoia, Cova, Jaciment 2 comentarisVisitat el diumenge 10 de febrer de 2013.
Aquest cop hem visitat el Jaciment de l’Abric Romaní, un dels més importants a nivell mundial per entendre com vivien els Neanderthals.
Parlem per tant d’un jaciment del Paleolític Mitjà. Si be fins no fa massa es considerava que un cop arribats al nivell més antic arribaríem a fa uns 75.000 anys, les investigacions més actuals parlen de que es podria arribar als 110.000 anys d’antiguitat.
Situat a menys d’una hora en cotxe des de Barcelona, el jaciment està situat a la Cinglera del Capelló, a Capellades , a la Comarca de l’Anoia molt a prop d’Igualada.
Per molt que n’hem vist moltes fotografies i fins i tot un programa dedicat a la televisió, com quasi sempre passa, no hi ha res millor que veure-ho en persona (i en aquest cas, a més a més, amb unes magnífiques explicacions del guia del jaciment).
Si és passa per la C-15, la vista de la Cinglera és impressionant, molt poc habitual.
Hi destaca molt especialment l’anomenat Barret del Capelló.
Però a que són deguts aquests capricis minerals? Doncs bé, a la visita a l’abric ho expliquen molt bé, es tracte de Travertí que es va formar quan (i ara cal posar-hi imaginació) fa milers d’anys hi havia llargs períodes en que hi havia molta més aigua on ara tenim el poble de Capellades (provinent dels brolladors de l’Aqüífer Carme Capellades, on es recull la pluja de manera natural) i en lloc de quedar-se a dalt del cingle, com ara encara veiem a la Bassa, acabava descarregant per les parets de la cinglera cap al riu Anoia, 50 metres per sota. Espectacular, no?
Com que l’aigua portava molt de carbonat càlcic, precipitava per sobre de la vegetació de l’època i acabava fossilitzant-se i conformant aquests salts d’aigua de pedra i tota mena de formes geològiques sorprenents.
No us recorde a formes gaudinianes ??!!
Veiem que hi ha una passarel·la de fusta … que ara no es pot utilitzar degut a uns esllavissaments que no s’han arreglat.
Modestament, fem un crit a la recuperació d’aquest indret.
A banda del propi NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, pensem que hi ha moltes oportunitats de revalorització de l’emplaçament si es posa en marxa un pla turístic que incorpori, per exemple, Gaudí per una banda i Neanderthals per altre. Quin lloc a tot el món hi podria competir? A veure si ben aviat veiem moviment al respecte.
Tornem a dalt per anar cap el jaciment,
passada la porta del recinte, a l’esquerra hi ha l’espai d’oficines amb força informació exposada i en materials audiovisuals per a prendre consciència del lloc que anem a visitar, un Jaciment del Paleolític Mitjà de primera magnitud a nivell internacional. De seguida, a la dreta, protegit per unes teulades hi trobem el jaciment.
Descobert l’any 1909 per l’empresari paperer capelladí Amador Romaní, de qui pren el nom (abans s’anomenava Bauma del Fossar Vell), ell mateix va dirigir les primeres excavacions fins el 1930 i va constatar la importància del jaciment. Seguint mètodes una mica matussers, però prou avançats per a la època, va fer un sondeig amb un pou encara ben visible
i hi va identificar 31 capes estratigràfiques, de les quals 16 mostraven presència animal o humana. Aquestes capes dels diferents nivells d’ocupació s’identifiquen en una lletra de l’alfabet, molt visibles (i estèticament molt aparents) en una pared de l’únic piló que queda dempeus.
L’agost de l’any 2012 s’ha estat excavant el nivell P, que correspon a una antiguitat de 58.000 anys. Queden doncs anys i panys d’excavacions per arribar al nivell Z i als més de 100.000 anys ! (A la cinta que penja, només s’arriba al nivell K)
Des del 1982, per tant l’any passat va ser el 30è aniversari, que s’hi produeixen campanyes d’excavacions anuals dirigides per l’eminent i mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més importants del nostre país, sempre amb el el seu salacot, creador d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” (Cal senyalar que també és co-director de les excavacions a Atapuerca).
On rau la importància d’aquest jaciment a Capellades ? Doncs bé, amb la certesa de que ens deixarem algun fet que caldria destacar, podem senyalar:
- Un gran nombre de fogars, restes de llars de foc, més de 300 (el més important del món en aquest aspecte). Ens han aportat una informació valuosíssima de la seva manera de viure que els allunya de visions simplistes.
- Llargues ocupacions dels Neandertahls en un període temps extensíssim (probablement des de fa més de 100.000 anys, fins fa uns 40.000 anys, molt proper o coincidint amb el moment de la seva extinció).
- Si han trobat el negatiu o motllo d’eines de fusta, com per exemple l’artefacte de fusta configurat amb mànec “més antic del registre arqueològic mundial”. El travertí ha fet que aquest jaciment sigui com una mena de Pompeia de l’època dels Neanderthals.
- S’hi va descobrir com els neandertals van utilitzar un arbre per fer-lo servir com un banc o uns pals que els homínids utilitzaven per construir les cabanes que situaven dins l’abric.
- Múltiples restes òssies d’animals, com per exemple cavalls, cérvols, llops, ossos, rinoceronts (sí, rinoceronts), lleons, panteres, linx, bisonts, cabres, isards, …
Què li manca al jaciment?
- Restes de Neanderthals …
Ja que es tracta d’un lloc on hi feien vida comunal …, no és per tant un lloc on sembla hagin enterrat els seus morts.
Si s’hi trobessin restes, a banda de l’interès arqueològic, de ben segur l’importància mediàtica de l’Abric seria molt més gran i, en conseqüència, les inversions augmentarien.
A veure què passa els propers anys.
Finalment, us recomanem que us mostrin la part més amagada del piló. S’hi troben gravades unes quantes figures (un mòbil, un portàtil, uns …, unes …) que mostren el bon humor dels arqueòlegs i venen a demostrar que a les campanyes d’excavació, en ple estiu, hi ha molt de jovent.
Sortim del jaciment, i en Gerard ens mostra algunes de les troballes animals que si han fet.
Hi ha un tros mandíbula de cavall, una banya de cérvol, restes d’un os del que n’havien extret el moll i, queixals de cavalls (un de jove i un de vell), i … excrements fossilitzats de hiena.
També ens mostra dues peces treballades de sílex. Cal recordar que el període cultural dels Neanderthals rep el nom de Mosterià.
Per acabar, en Gerard ens fa una demostració de fabricació d’eines de sílex
copejant adientment una pedra gran de sílex amb un còdol.
Confiem que aquest post us hagi ajudat a prendre la decisió de visitar, si no ho havia fet abans, aquest indret tan singular. I recomanat anar-hi a primera hora ! (consulteu horaris)
Per suposat, podeu completar el dia amb la visita a la Bassa i al Museu Molí Paperer de Capellades al centre del poble.
Salut i botes.
Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)
Publicat: 18/12/2012 Filed under: Alt Camp, Anoia, Cova, Ermita / Església, Jaciment, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariVisitades el diumenge 16 de desembre de 2012.
Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.
Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).
Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.
Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.
Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.
A pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.
Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.
Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.
Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.
Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.
És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.
L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.
Precaució:
– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.
I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a Wikiloc, aquí.
Fins la propera. Salut i botes.