Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)
Publicat: 29/06/2014 Filed under: Cova, Cova artificial, Gravats a la roca, Jaciment, Vallès Oriental, Wikiloc 2 comentarisVisitades el diumenge 29 de juny de 2014.
Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.
Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!), Francesc Carreras i Candi al 1909
i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.
Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.
COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.
Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.
No ens direu que no és un indret ben curiós!
Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.
A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.
Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.
Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.
I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.
COVA PETITA DE CAN NADAL.
De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.
Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).
L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.
La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.
I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes
hi trobem unes magnífiques vistes
que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.
Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats
i abundants cassoletes
en un entorn que respira misteri i antiguitat.
Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:
Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.
També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.
I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.
I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda, algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.
Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.
Salut i botes.
La Roca Foradada de Vallromanes (Vallès Oriental, Serralada Litoral)
Publicat: 27/11/2011 Filed under: Cova artificial, Masies, Restaurants, Senderisme, Vallès Oriental, Wikiloc 1 comentariAnada i tornada, temps de marxa: 52 minuts. Distància recorreguda: 3,4 kilòmetres.
La petita excursió d’aquest matí ens porta a una altre de les sorprenents coves artificials (*) del nostre territori, la Roca Foradada de Vallromanes.
Ens trobem a Vallromanes, a la part septentrional de la Serralada Litoral, a mig camí entre Granollers i el Masnou, amb un conegut camp de golf.
Comencem a caminar des de la plaça de l’església i de seguida passem per davant del restaurant Can Poal.
Fa uns quants anys, l’aspecte del que envoltava l’església i aquesta masia era ben diferent, com podem veure a la web de l’ajuntament.
Moltes menys cases i molts menys pins. En fi.
Els primers quinze minuts anem per l’Avinguda de Vilassar sortint del poble, fins que poc abans d’arribar a una corba que precedeix a la urbanització de Cal Tabac, agafem un camí de terra que s’enfila capa a l’esquerra. Si es vol, es pot venir en cotxe fins aquí.
No hi ha indicacions i cal anar una mica en compte. Pugem recte amunt.
Deixem un primer trencall a l’esquerra i quan es veu que el camí gira una mica a la dreta per anar a la masia de Cal Cabrit, nosaltres anem a l’esquerra per ben aviat agafar a la dreta el primer camí costerut. Ara, en poc menys de 10 minuts, sense desviar-se, arribem al cim del turó.
Aquest és un lloc molt interessant. S’anomena la Plana de Cal Cabrit. S´hi respira una gran sensació de pau. De fet, l’aflorament de les roques (codina) li dona un aspecte de jardí japonès.
Només travessar el pla i entrar a la vessant nord del turó, de seguida ja veiem un conjunt de grans boles granítiques. Sorprenent.
I allà, en una d’elles, hi veiem de seguida una roca diferent, amb un forat, la Roca Foradada.
Si ens hi fixem bé, es veu que per fora de la roca, aquesta ha estat treballada. Una tanca per a fer-la servir de presó o de forn?
És molt interessant de consultar l’article que l’any 1966, Lluís Galera va publicar va la revista Vèrtex, on escriu sobre la cultura que va crear aquesta cova i d’altres. Aquí a continuació teniu l’article:
Pel que fa a les roques dels voltant, en Lluís Galera ens parla d’una “Pedra dels Sacrificis”, conjunt de dos grans blocs de roques, una sobre l’altre amb un cert moviment, similar a Pedralta a Sant Feliu de Guíxols, fins que fa uns anys van caure i així segueixen.
Arqueologia romàntica o amb fonament?
(*) Arribats a aquest punt, volem fer un comentari.
En diverses entrades al nostre bloc, fem referència a coves (artificials) que segons els llibres i documentació a que hem tingut accés, són originaries del Calcolític, ara fa uns 4.000 anys, i creades per la mà de l’home.
Un exemple, està el podem trobar, per exemple, en aquest article del 2005.
Ara bé, aquest més de maig ha aparegut un nou article, que ens ha fet arribar el nostre vell amic i millor retrobat Capità Haddock, on investigacions dutes a terme pel geòleg Carles Roqué neguen aquest origen i proposen una gènesi natural a aquestes cavitats.
Amb prudència i sense ser ni geòlegs ni arqueòlegs de formació (però sí físics i per tant formats i d’acord amb el mètode científic, i observadors de mena), després de llegir-lo amb deteniment, no ens sembla pas que dels punts tractats en aquest article es pugui concloure que l’origen és definitivament natural (tafoni), en lloc d’artificial o creat per l’home (hypogea) com es creia fins ara. En tot cas, pensem que obre la porta a l’origen natural, com a possibilitat. Punt.
Modestament, i com en tantes coses a la vida, pensem en la possibilitat de un terme mig.
Pensem que té molt de sentit que petites cavitats originàriament naturals, en llocs específics, hagin pogut ser treballades per humans per agafar les formes que ara coneixem (arrodonides moltes d’elles, la majoria acollidores), al Calcolític, i fer-les servir per les funcions que correspongués a l’època.
Ho deixem aquí.
Per acabar, felicitar a una web que ens va servir per a trobar sense problema la Roca Foradada (que, per cert, en alguns llocs s’anomena la Pedra Foradada).
Si en voleu saber més detalls de GPS, ho trobareu al Wikiloc aquí.
Fins la propera. Salut i botes.
Coves artificials de Ses Felugues (Begur, Baix Empordà)
Publicat: 10/10/2011 Filed under: Baix Empordà, Cova artificial, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariTemps de marxa: 34 minuts. Distància recorreguda: 2,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest passat 25 d’agost vam anar a conèixer les Coves artificials de Ses Felugues.
Vam anar cap a Palafrugell. La vam travessar, agafant la carretera GIP-6531 cap a Begur, passant per Esclanyà.
A uns 3 kilòmetres, agafant un trencall de terra a la dreta, deixem el camí al Mas Llord i aparquem al costat dels primers xalets.
A peu ja, reculem uns 100 metres per on hem vingut i, ben senyalitzat, trobem el GR-92 que seguirem inicialment direcció Aiguablava.
Deixem doncs el camí ample i seguim el corriol per la vegetació típica de la zona.
I de cop, ens trobem a costat d’uns altres xalets. Som al Puig Cala de Cabres, on un pal indicador ens senyala el Sender Local que ens porta a Ses Felugues.
Veiem llocs on s’escriu amb a, Falugues, i daltres amb e, Felugues. Desconeixem quin és l’ús més correcte, però hem decidit fer servir la versió amb e per a no embolicar la troca.
Per cert, no confondre. El que s’indica és el cim de Ses Felugues, no pas les coves.
No triguem gaire a arribar a dalt de la carena. Uns 178 metres.
Bones vistes, però ens concentrem en l’objectiu, arribar a les coves. Cal anar en compte, ja que entre les roques més altes al mig de la carena i les de l’extrem amb millor vista cal agafar un camí de terra a la dreta que baixa i de seguida girar a l’esquerra.
Seguim la paret rocosa, per un camí no gaire fàcil.
Ja les tenim aquí. No ens deceben gens, més aviat al contrari.
Estem a prop del cim, però el lloc és molt més recollit. Cal dir que, al menys amb la vegetació actual, les coves no tenen grans vistes. Estan encarades al sud.
Comparades amb els altres hipogeus que trobem per terres gironines, aquestes tenen la característica diferencial de ser dues coves, en lloc d’una. Només estan separades per 2,75 metres.
Un altre fet diferencial, és que sembla que no estan acabades. En totes les altres, s’hi pot entrar dins i sembla evident que van ser usades com habitatge. En aquestes, s’hi pot entrar, fins a cert punt …. Si ho intenteu, comprendreu que difícilment durien servir d’aixopluc. Llavors, quin era el seu objectiu ? Es van quedar a mig construir ? Per què ?
En el famós llibre de Josep Pella i Fargas, “Historia del Ampurdán”, 1883, aquest mostra un dibuix de les coves i proposa un origen fenici. Avui en dia, sembla més aviat que provenen del Calcolític.
De formes irregulars, nosaltres no els vam mesurar. Curiosament, buscant a Internet, hem trobat valors diferents. No ens estranya. Mesurar d’on a on ?
La primera que es troba, l’anomenem cova oest de Ses Felugues, és “més cova”, per a dir-ho d’una manera simplista.
I dins, quedes així. En tot cas com a refugi és semblant als hotels càpsula del Japó, però en pendent …
Les parets interior, ben treballades.
L’altre, la cova est de Ses Felugues, és més allargada a l’entrada, com en forma de pera una mica inclinada.
Dins, tampoc sembla gaire confortable. És quasi com estar en un tobogan.
I aquest és el seu interior.
Ens costa de marxar (encara que hem sortit ràpid de dins).
Tornem a dalt de la carena i ens dirigim cap al cim de la punta, on normalment oneja la senyera.
Quines bones vistes sobre Aiguablava i la costa del voltant !
Abans de tornar, podem comprovar que hi ha cassoletes d’erosió per tot el rocam.
I donant un tomb per la carena, veiem uns quants forats naturals a la roca.
Ara sí, ja és hora de tornar i desfem el camí d’anada.
Si voleu els detalls del’excursió amb les dades GPS, les podeu trobar al Wikiloc, aquí.
Per acabar, gràcies als qui han escrit i editat els llibres que ens han ajudat a preparar la passejada.
I s’ha acabat. Fins la propera. Salut i botes.
ambotes
ambotes 