Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)

Visitades el diumenge 29 de juny de 2014.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!),  Francesc Carreras i Candi al 1909

Francesc Carreres i Candi. Bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona

i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.

Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.

 

COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

No ens direu que no és un indret ben curiós!

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

 

COVA PETITA DE CAN NADAL.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

hi trobem unes magnífiques vistes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

i abundants cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

en un entorn que respira misteri i antiguitat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:

Coves de Can Nadal mapa

 

Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.

També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.

I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.

I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda,  algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.

Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.

Salut i botes.


La Roca Foradada de Vallromanes (Vallès Oriental, Serralada Litoral)

Anada i tornada, temps de marxa: 52 minuts. Distància recorreguda: 3,4 kilòmetres.

Detalls a Wikiloc.

La petita excursió d’aquest matí ens porta a una altre de les sorprenents coves artificials (*) del nostre territori, la Roca Foradada de Vallromanes.

Ens trobem a Vallromanes, a la part septentrional de la Serralada Litoral, a mig camí entre Granollers i el Masnou, amb un conegut camp de golf.

Comencem a caminar des de la plaça de l’església i de seguida passem per davant del restaurant Can Poal.

Fa uns quants anys, l’aspecte del que envoltava l’església i aquesta masia era ben diferent, com podem veure a la web de l’ajuntament.

Moltes menys cases i molts menys pins. En fi.

Els primers quinze minuts anem per l’Avinguda de Vilassar sortint del poble, fins que poc abans d’arribar a una corba que precedeix a la urbanització de Cal Tabac, agafem un camí de terra que s’enfila capa a l’esquerra. Si es vol, es pot venir en cotxe fins aquí.

No hi ha indicacions i cal anar una mica en compte. Pugem recte amunt.

Deixem un primer trencall a l’esquerra i quan es veu que el camí gira una mica a la dreta per anar a la masia de Cal Cabrit, nosaltres anem a l’esquerra per ben aviat agafar a la dreta el primer camí costerut. Ara, en poc menys de 10 minuts, sense desviar-se, arribem al cim del turó.

Aquest és un lloc molt interessant. S’anomena la Plana de Cal Cabrit. S´hi respira una gran sensació de pau. De fet, l’aflorament de les roques (codina) li dona un aspecte de jardí japonès.

Només travessar el pla i entrar a la vessant nord del turó, de seguida ja veiem un conjunt de grans boles granítiques. Sorprenent.

I allà, en una d’elles, hi veiem de seguida una roca diferent, amb un forat, la Roca Foradada.

Si ens hi fixem bé, es veu que per fora de la roca, aquesta ha estat treballada. Una tanca per a fer-la servir de presó o de forn?

És molt interessant de consultar l’article que l’any 1966, Lluís Galera va publicar va la revista Vèrtex, on escriu sobre la cultura que va crear aquesta cova i d’altres. Aquí a continuació teniu l’article:

Pel que fa a les roques dels voltant, en Lluís Galera ens parla d’una “Pedra dels Sacrificis”, conjunt de dos grans blocs de roques, una sobre l’altre amb un cert moviment, similar a Pedralta a Sant Feliu de Guíxols, fins que fa uns anys van caure i així segueixen.

Arqueologia romàntica o amb fonament?

(*) Arribats a  aquest punt, volem fer un comentari.

En diverses entrades al nostre bloc, fem referència a coves (artificials) que segons  els llibres i documentació a que hem tingut accés, són originaries del Calcolític, ara fa uns 4.000 anys, i creades per la mà de l’home.

Un exemple, està el podem trobar, per exemple, en aquest article del 2005.

Ara bé, aquest més de maig ha aparegut un nou article, que ens ha fet arribar el nostre vell amic i millor retrobat Capità Haddock, on investigacions dutes a terme pel geòleg Carles Roqué neguen aquest origen i proposen una gènesi natural a aquestes cavitats.

Amb prudència i sense ser ni geòlegs ni arqueòlegs de formació (però sí físics i per tant formats i d’acord amb el mètode científic, i observadors de mena), després de llegir-lo amb deteniment, no ens sembla pas que dels punts tractats en aquest article es pugui concloure que l’origen és definitivament natural (tafoni), en lloc d’artificial o creat per l’home (hypogea) com es creia fins ara. En tot cas, pensem que obre la porta a l’origen natural, com a possibilitat. Punt.

Modestament, i com en tantes coses a la vida, pensem en la possibilitat de un terme mig.

Pensem que té molt de sentit que petites cavitats originàriament naturals, en llocs específics, hagin pogut ser treballades per humans per agafar les formes que ara coneixem (arrodonides moltes d’elles, la majoria acollidores), al Calcolític, i fer-les servir per les funcions que correspongués a l’època.

Ho deixem aquí.

Per acabar, felicitar a una web que ens va servir per a trobar sense problema la Roca Foradada (que, per cert, en alguns llocs s’anomena la Pedra Foradada).

Si en voleu saber més detalls de GPS, ho trobareu al Wikiloc aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Coves artificials de Ses Felugues (Begur, Baix Empordà)

Temps de marxa: 34 minuts. Distància recorreguda: 2,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest passat 25 d’agost vam anar a conèixer les Coves artificials de Ses Felugues.

Vam anar cap a Palafrugell. La vam travessar, agafant la carretera GIP-6531 cap a Begur, passant per Esclanyà.

A uns 3 kilòmetres, agafant un trencall de terra a la dreta, deixem el camí al Mas Llord i aparquem al costat dels primers xalets.

A peu ja, reculem uns 100 metres per on hem vingut i, ben senyalitzat,  trobem el GR-92 que seguirem inicialment direcció Aiguablava.

Deixem doncs el camí ample i seguim el corriol per la vegetació típica de la zona.

I de cop, ens trobem a costat d’uns altres xalets. Som al Puig Cala de Cabres, on un pal indicador ens senyala el Sender Local que ens porta a Ses Felugues.

Veiem llocs on s’escriu amb a, Falugues, i daltres amb e, Felugues. Desconeixem quin és l’ús més correcte, però hem decidit fer servir la versió amb e per a no embolicar la troca.

Per cert, no confondre. El que s’indica és el cim de Ses Felugues, no pas les coves.

No triguem gaire a arribar a dalt de la carena. Uns 178 metres.

Bones vistes, però ens concentrem en l’objectiu, arribar a les coves. Cal anar en compte, ja que entre les roques més altes al mig de la carena i les de l’extrem amb millor vista cal agafar un camí de terra a la dreta que baixa i de seguida girar a l’esquerra.

Seguim la paret rocosa, per un camí no gaire fàcil.

Ja les tenim aquí. No ens deceben gens, més aviat al contrari.

Estem a prop del cim, però el lloc és molt més recollit. Cal dir que, al menys amb la vegetació actual, les coves no tenen grans vistes. Estan encarades al sud.

Comparades amb els altres hipogeus que trobem per terres gironines, aquestes tenen la característica diferencial de ser dues coves, en lloc d’una. Només estan separades per 2,75 metres.

Un altre fet diferencial, és que sembla que no estan acabades. En totes les altres, s’hi pot entrar dins i sembla evident que van ser usades com habitatge. En aquestes, s’hi pot entrar, fins a cert punt …. Si ho intenteu, comprendreu que difícilment durien servir d’aixopluc. Llavors, quin era el seu objectiu ? Es van quedar a mig construir ? Per què ?

En el famós llibre de Josep Pella i Fargas, “Historia del Ampurdán”, 1883, aquest mostra un dibuix de les coves i proposa un origen fenici. Avui en dia, sembla més aviat que provenen del Calcolític.

De formes irregulars, nosaltres no els vam mesurar. Curiosament, buscant a Internet, hem trobat valors diferents. No ens estranya. Mesurar d’on a on ?

La primera que es troba, l’anomenem cova oest de Ses Felugues, és “més cova”, per a dir-ho d’una manera simplista.

I dins, quedes així. En tot cas com a refugi és semblant als hotels càpsula del Japó, però en pendent …

Les parets interior, ben treballades.

L’altre, la cova est de Ses Felugues, és més allargada a l’entrada, com en forma de pera una mica inclinada.

Dins, tampoc sembla gaire confortable. És quasi com estar en un tobogan.

I aquest és el seu interior.

Ens costa de marxar (encara que hem sortit ràpid de dins).

Tornem a dalt de la carena i ens dirigim cap al cim de la punta, on normalment oneja la senyera.

Quines bones vistes sobre Aiguablava i la costa del voltant !

Abans de tornar, podem comprovar que hi ha cassoletes d’erosió per tot el rocam.

I donant un tomb per la carena, veiem uns quants forats naturals a la roca.

Ara sí, ja és hora de tornar i desfem el camí d’anada.

Si voleu els detalls del’excursió amb les dades GPS, les podeu trobar al Wikiloc, aquí.

Per acabar, gràcies als qui han escrit i editat els llibres que ens han ajudat a preparar la passejada.

I s’ha acabat. Fins la propera. Salut i botes.


Solius. Un tomb per l’església de Santa Agnès i el Monestir de Santa Maria, la Cova dels Moros i el Castell de la Roca (Santa Cristina d’Aro, Ardenya, Baix Empordà)

Temps de marxa: 35 minuts. Distància recorreguda: 2,3 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El dijous 28 d’agost de 2011, ja a les acaballes de les vacances, ens van decidir a tornar a fer una passejada  per un recorregut que quan els nostres fill eren petits havíem fet moltes vegades amb el cotxet o amb les motxilles de portar nadons, o ja de més grandets quan encara ens feien cas i venien amb nosaltres … En aquella època, el camí ens semblava llarg ! Ara, amb poc més d’una hora, aturades incloses, hem fet tota la volta. Però tant llavors com ara, ens ha semblat un camí magnífic.

Per arribar al punt de sortida, hem d’agafar la desviació cap a Solius just en l’encreuament de carreteras on, en sentit oposat, s’agafaria la carretera cap a Romanyà de la Selva, i passar pel davant de Mas Pla, allotjament rural.

Al llarg de molts estius, aquest va ser el restaurant favorit dels nostres fills. Passats els anys, ara trobem l’Emili i la resta d’equip de servei i de cuina a Can Xerta no gaire lluny, a Santa Cristina, a prop de l’antiga estació del carrilet.

Seguim per la carretera, passant pel davant de Can Rissec i després d’un gir, ja som a l’aparcament davant de l’església de Santa Agnès de Solius.

El campanar de Santa Agnès és força esbelt i delicat, aixecat de nou a finals del XVIII sobre una base romànica.

Visible des de molts racons de la vall, l’església té al davant dues rengleres de xiprers formant un passadís que, encara que amaguen la façana, li confereixen al conjunt un caràcter quasi de escenografia operística, les línies verticals remarcant l’espiritualitat del lloc.

A la façana, per cert, s’hi troba, com a curiositat, un esplèndid rellotge de sol. No gens habitual.

Des de 1967, existeix adjunt a l’església, el Monestir de Santa Maria. Recomanació: Procureu anar-hi coincidint en algun dels moments al llarg del dia en que els monjos cistercencs hi canten gregorià com a part de la missa.

Comencem a caminar per un camí ampla, ara ja asfaltat, que ens portaria fins a l’avocador de la zona, però de seguida girem a l’esquerra i agafem un caminet. Bon lloc per a relaxar-se.

A l’esquerra tenim una bona vista de la roca Rodona i els Carcaixells.

Passem pel costat d’uns eucaliptus (restes de plantacions fetes anys enrere amb un intent de treure el màxim rendiment a la fusta sense tenir en compte l’impacte en l’ecosistema) i quan arribem a un encreuament, girem a l’esquerra (si anéssim cap a la dreta, no trigaríem gaire a arribar a les Roques Bessones i la Roca Ponça, esplèndids doms granítics que familiarment anomenem “roques australianes”, ja que ens recorden molt la geologia que vam veure tot sovint voltant per aquell sorprenent pais.

I no triguem gaire a arribar a una esplanada amb pins on en una banda hi ha la roca anomenada Roca dels Moros, on ‘hi troba la Cova dels Moros, i a l’altre la roca on trobem el Castell de Solius, o millor dit, Castell de la Roca. Ja hi som !

Anem a pams. Primer la Cova. Girem a l’esquerra i ja la veiem.

Es tracta d’una cova artificial del Calcolític, és a dir, de fa uns 4.400 anys.

No és gens d’estranyar que al llarg de la història la cova hagi estat l’habitatge d’eremites. Possiblement també crematori …

Mireu quines vistes hi ha de Santa Agnès!

És una llàstima que uns pocavergonyes hagin fet pintades dins de la cova. Si hi entreu, comprovareu quant acollidora és.

La vista del castell, tampoc és gens dolenta.

No ho podem resistir i pugem dalt del dom on hi ha la cova, la Roca dels Moros. Hi trobem uns bons exemples de cassoletes d’erosió i quina panoràmica !

I ara sí, anem cap el castell. De dom a dom.

Aquest és un castell ben peculiar, que ha passat molt desapercebut al llarg de la història. Origen segle XI ? S’esmenta per primer cop a començaments del segle XIII, 1208.

Aquí ens permetem mostrar una imatge extreta d’un dels llibres que apareixen al final i que mostra l’aspecte del castell amb els afegits de l’època de les guerres carlines, fins que al desembre de l’any 1969 una tramontanada va tirar a terra els murs ja força deteriorats.

Sorprenent, no ? Semblava una versió en miniatura del castell del Montgrí.

Quan us hi acosteu, son visibles a la roca uns forats que durien servir probablement per a lligar els cavalls.

Segur que el primer cop que us trobeu davant la porta del castell amb els seus merlets “com d’opereta” omplint l’espai que deixa la roca no us quedeu indiferents. La part superior és medieval (rematada amb els cinc merlets prismàtics), però la part inferior és ben posterior (segles XVIII o XIX)

Un cop dins, sorprèn el treball en la roca dels esglaons.

I, a banda dels elements perimetrals de defensa, un altre element que destaca és una mena de cisterna (o element defensiu).

I tota l’estona tenint unes magnífiques vistes. Tant de la Cova dels Moros com de Santa Agnès. Veiem que la vall de Solius és una zona fèrtil, amb aigua abundant.

Acabem de pujar a dalt, però més enllà de la vista, els trossos de murs que queden en peus “no estan a l’alçada” de la resta del castell. Estem a uns 140 metres d’altitud.

Tenim visió de 360 graus. I als nostres peus veiem Can Dalmau amb el seu petit pantà, on fins el 2005 va existir el primer camp de Pitch&Putt de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

I ja ha arribat l’hora de tornar. Ho fem pel costat de la urbanització de Mas Reixac i de seguida ja estem al punt de sortida. Se’ns ha fet curt aquest cop.

Per acabar, aquí teniu alguns dels llibres que ens han permès documentar l’excursió, gràcies.

I si voleu saber detalls i GPS de l’itinerari, ho trobareu a Wikiloc aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Cova artificial de Mas Rissec (Llagostera, Ardenya, Gironès)

Temps de marxa: 6 minuts. Distància recorreguda: 0,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquesta entrada al bloc no és per a descriure realment una excursió a peu. Es tracta més aviat de relatar la trobada que vam fer de la Cova de Mas Rissec ( o a vegades també anomenada Cova de cal Rissec), dins del massís de Cadiretes.

Quan vam llegir el llibre Els monuments megalítics editat per Quaderns de la Revista de Girona (excel·lent col·lecció !), surt una foto d’aquesta cova artificial, sense especificar la seva posició dins del terme municipal de Llagostera.

En cap mapa dels que maneguem hi surt referència … La teniem que trobar i posar a l’abast dels qui compartiu les nostres dèries.

Primer pas: Google. I ens va portar al magnífic web que amb molt de gust ressenyem, La cabana del moroMolt bona foto ! Però no hi trobem la localització … No obstant, a peu de pàgina hi ha uns comentaris que ens fan entreveure que existeix una foto de la cova penjada a Panoramio (això vol dir, amb les coordenades adjuntes!).  I … voilà, la vam trobar.

Amb el GPS veiem que queda a peu d’una carretera, així que decidim anar-hi directes amb cotxe. És la tarda del dilluns 22 d’agost de 2011. Agafem l’autovia C-35 i ens desviem com si anéssim cap a dins de Cadiretes per la GIV-6744, com tantes vegades hem fet. Però de seguida,agafem la desviació a la dreta. Terra incognita fins ara per nosaltres.

Anem per una vall de dimensions importants, el Pla de Sant Llorenç, i ben aviat a ma dreta veiem un bonica masia que ens crida agradablement l’atenció, Can Codolar.

Continuem i entrem dins d’una de les tantes urbanitzacions plenes de bon gust i integració amb el territori, …, que s’escampen pel pais, La Selva Brava.

La travessem i en un gir a ma dreta ens sorprèn la visió de la que tenia que haver estat la masia més important de la zona, Mas Rissec.

Quin casalot ! Neogòtic, enorme, amb capella adjunta, mig en runes, …

La importància d’aquesta casa de pagès havia d’haver estat enorme.

Quin bon escenari per una pel·lícula de terror !

Al davant encara hi ha una enorme bassa o estany i pels voltants està ple de topònims que incorporen el seu nom. Entre ells, la cova que busquem.

Continuem el camí. No ho sabíem en aquell moment, però a ma esquerra no gaire lluny s’hi troba la Cista de Les Roques de l’Ivet (hi anirem un altre dia) i no triguem a arribar a la urbanització de Fontbona, originada a les acaballes dels seixanta, entre el Puig Salam, la Penya de Cols i el Puig de les Vacasses, amb la Roca Toixonera pel mig.

Quan arribem a la primera casa de la urbanització, aparquem. Segons els GPS estem ben a prop. Efectivament, reculem una mica i ja albirem una torre de roques a ma esquerra que destaca dalt d’un turó.

Bingo !

La cova artificial està a la base de la torre.

Realment és un lloc molt atractiu.

L’interior permet veure que hi ha dos tipus de roca que van ser excavats, amb el granit a la part superior.

No és la cova artificial de la zona d’interior més alt, però quasi permet que una persona de mitja alçada (actual) hi estigui dempeus. Les mides exactes són 2,15 m. de profunditat, 1,58 m. d’amplada i 1,50 m. d’alçada. Bon treball al Calcolític !

Recomanem donar un tomb per la torre de roques. Hi veureu que hi altres cavitats, aquestes naturals, que probablement també van ser utilitzades per l’home primitiu.

També en posterioritat, al llibre sobre La Plana Basarda mostrat a la ruta que hi vam dedicar, hem llegit que va ser “l’inefable” Alfred Klaebisch qui va publicar per primera vegada sobre aquest jaciment.

Donem un petit tomb pels voltants i per la curiosa urbanització, amb Boles de granit típiques de Cadiretes per tot arreu, conformant un paisatge força singular.

I res més. Toca tornar i es fa de nit, així que la visió de la carretera és un digne colofó a la visita que acabem de fer.

Per si voleu els detalls de GPS, els trobareu a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.