Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)
Publicat: 29/07/2014 Filed under: Arbres monumentals, Cova, Osona, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitats el diumenge 27 de juliol de 2014.
Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.
Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.
L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.
Una petita joia geològica i vegetal.
Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:
Déu n’hi do!, i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!
Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.
El primer,
El segon,
Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.
La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex
I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.
Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:
Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.
Hi ha una gran escletxa:
I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …
Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …
I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.
La fageda a la part de l’obaga
La Serra dels Bufadors
i les vistes des de dalt.
I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.
Salut i botes.
Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)
Publicat: 01/01/2013 Filed under: Arbres monumentals, Castells, Cova, Ermita / Església, Jaciment, Montsià, Pintures rupestres, Poblat Ibèric Deixa un comentariVisitades el dijous 27 de desembre de 2012.
Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !
Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).
La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)
i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).
Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.
L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).
Aquí en tenim unes quantes imatge.
– Part esquerra de l’escena de caça.
– Part dreta de l’escena de caça.
– Grup de figures.
– Grup de figures.
– Grup de figures.
– Grup “estelar” de figures.
– Cérvol.
– Cérvol.
– Guerrers caçadors.
– Caçador.
I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.
També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).
Tot i així, són prou interessants!
N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).
És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.
Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:
– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.
– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).
I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)
i el Castell d’Ulldecona.
Fins la propera. Salut i botes.