Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)

Visitats el diumenge 27 de juliol de 2014.

Els Bufadors de Beví

Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.

Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.

Els Bufadors de Beví

L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.

Una petita joia geològica i vegetal.

Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:

Els Bufadors de Beví - Avenc del vent

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví - Cova del Baró

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Déu n’hi do!,  i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!

Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.

El primer,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

El segon,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.

La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex

Speleoindex Canyó Beví per A. Inglès

I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.

Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.

Hi ha una gran escletxa:

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …

I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.

La fageda a la part de l’obaga

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

La Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors

i les vistes des de dalt.

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.


Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)

Visitades el dijous 27 de desembre de 2012.

Bruixot o Faldut de l'Abric I de l'Ermita, Ulldecona

Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !

Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).

La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)

Ermita de la Pietat d'Ulldecona

i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).

Vista general dels Abrics de l'Ermita, amb l'Ermita de la Pietat, la Foia i la Serra del Montsià

Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.

L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).

Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

Aquí en tenim unes quantes imatge.

– Part esquerra de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona– Part dreta de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup “estelar” de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Guerrers caçadors.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Caçador.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.

També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Tot i així, són prou interessants!

N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:

– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.

– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).

I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)

Olivera mil·lenària a Ulldecona

i el Castell d’Ulldecona.

Castell d'Ulldecona

Fins la propera. Salut i botes.


Vallespinosa, Castell de Saburella, Castell de Selmella (Alt Gaià, Conca de Barberà i Alt Camp)

Visitat el dimecres 29 d’agost de 2012.

Vallespinosa

Bonic llogarret amb al voltant d’una trentena d’habitants, que ha vist rehabilitades en els darrers anys, amb força encert, la majoria de les construccions del seu nucli, envoltat de cingleres calcàries. Si no fos pels pins i alzinars, quasi semblaria que ens trobem en un racó de l’Alt Urgell o del Ripollès. Però som en un extrem de la Conca de Barberà, a tocar de l’Alt Camp.

Qui no ho conegui d’antuvi, segur que es sorprendrà.

Vallespinosa és el punt de sortida i arribada per visitar dos dels millors Castells del Gaià.

Castell de Saburella

El Castell de Saburella és molt singular, el nostre preferit des de fa molts anys.

No corona cap cim important. A 680 metres d’altitud, està dalt d’un turó arrodonit a prop del torrent de Comadevaques. Hi predominen les formes arrodonides (perímetre ovalat, tres torres cilíndriques, destacant-hi la esplèndida torre de l’homenatge). Encara que té bones vistes, ell en sí és la millor vista, des de baix o des de dalt dels cims propers. Amb un parell de masies al voltant, no sembla que hi hagi restes de cap nucli de població pròxim. Històricament, a més, sembla que és de finals del segle XII o principis del XIII, és a dir, posterior a la Marca Hispànica.

Castell de Selmella

El Castell de Selmella és un excel·lent prototipus de castell roquer.

A 830 metres d’altitud, dalt de la Serra de Selmella o Serra Morena, domina el paisatge dels voltants. Les seves formes són, sobre tot, rectangulars, quadrades (esplèndida torre d’entrada integrada amb les roques del terreny, per exemple). Vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona i més enllà, amb comunicació visual amb altres castells de la zona (però no pas amb el de Saburella). Just a sota, hi ha les (tristes) restes del (des)poblat de Selmella, amb l’església de Sant Llorenç – un altre cas de poble deshabitat de la muntanya tarragonina, com Selma, com La Mussara-.

De finals del segle X, el Castell de Selmella forma part de la fornada de castells que vans ser aixecats a l’època de la reconquesta a la part alta del Gaià, però en representa un pas endavant per la seva situació ja a l’altre banda del riu i més cap al sud.

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.