Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)

Visitats el diumenge 27 de juliol de 2014.

Els Bufadors de Beví

Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.

Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.

Els Bufadors de Beví

L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.

Una petita joia geològica i vegetal.

Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:

Els Bufadors de Beví - Avenc del vent

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví - Cova del Baró

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Déu n’hi do!,  i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!

Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.

El primer,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

El segon,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.

La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex

Speleoindex Canyó Beví per A. Inglès

I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.

Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.

Hi ha una gran escletxa:

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …

I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.

La fageda a la part de l’obaga

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

La Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors

i les vistes des de dalt.

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.

Anuncis

Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…

Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.

L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

 

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.

I per acabar, dues coses.

La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Les pintures rupestres del Vall de la Coma,  declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).

La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

o un de molt curiós de 7 potes (!).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I per acabar, tres coses.

La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.

La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.


Cascada de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà, Muntanyes de Prades)

Aquestes festes de Nadal hem aprofitat per a visitar in indret que encara no havíem trepitjat, la Cascada de la Vall a Montblanc.

Cascada de la Vall a Montblanc

Situada molt a prop de la Vila Ducal, l’havíem vist en fotografia en llibres i revistes, però no la trobàvem senyalitzada en cap mapa, així que vàrem deixar el cotxe a costat de la Casa Rural del Molí de La Vall i vàrem anar “a l’aventura”.

Passem per l’Estret de la Vall, seguint el GR171, com ja vàrem fer el dia que vàrem recórrer la Vall, però de seguida quan arribem al primer pal indicador cap a Rojals, en lloc de girar cap a la dreta, seguim el camí pel fons de la Vall.

En només un parell de minuts caminant, ja trobem a mà esquerra les runes del que duria ser un imponent molí.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Entristeix veure un casalot com aquest, amb una arquitectura singular pròpia de les seves antigues funcions, en un estat tan lamentable.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Ens recorda fins i tot, salvant les distàncies, els gravats de presons i runes romanes de Piranesi.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

No hi ha cap indicació, però el lloc és humit i baixa un regueró d’aigua … i hi ha un caminet que s’endinsa. El seguim i fem la primera trobada ben aviat, La Font de Jesús o de la Vall.

La Font de Jesús o de la Vall

Una font molt estimada pels montblanquins (tot i que, segons podem llegir en el molt recomanable llibre de Joan Pallisé Clofent, “Els Camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc”, Cossetània Edicions, no es tracta d’una de les de millor qualitat. Clar que amb tantes i de tan bones…!)

La Font de Jesús o de la Vall

Un bon lloc per berenar, amb un molí de pedra que s’utilitza com a taula (trencada l’any passat, però arranjada a començaments d’aquest) .

La Font de Jesús o de la Vall

La cascada no ha de ser lluny. Efectivament, trobem que el senderó continua cap amunt i en un minut ja la tenim al davant.

Cascada de la Vall a Montblanc

Un lloc preciós.

Cascada de la Vall a Montblanc

On l’aigua hi cau tot l’any.

Cascada de la Vall a Montblanc

I amb una vegetació molt ufana.

Cascada de la Vall a Montblanc

Per cert, si voleu veure imatges antigues de la font i del salt d’aigua, us recomanem doneu un cop d’ull al magnífic blog de Manel Martínez i Garcia.

I per acabar, us deixem una imatge del nostre curt recorregut,

Cascada de la Vall a Montblanc

però al mateix temps si voleu fer l’excursió més llarga, podeu accedir aquí a un recorregut proposat per Turisme de Montblanc.

I això és tot per avui. Que ho gaudiu si la visiteu i fins la propera, salut i botes.


Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)

Visitada el dissabte 9 de març de 2013.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.

Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.

Aiguaviva, El Montmell

De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.

Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant  Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.

Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.

Entrada de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)Només entrar, hi trobem una gran sala.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure un pessebre de fusta.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que conformen una escenografia magnífica.

I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).

El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.

El Nen de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Seguim gaudint de la cova.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Quin lloc!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.

En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?

A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).

De color negre:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I de color ocre vermellós:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.

Hem de marxar.

Dues darreres sorpreses.

Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Preciós.

I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que en sec es va posar a volar per l’interior

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Era hora doncs de marxar.

Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.

Avenc o entrada superior de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.

Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.

Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.

Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.

Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.

Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.


Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.