Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)
Publicat: 01/01/2013 Filed under: Arbres monumentals, Castells, Cova, Ermita / Església, Jaciment, Montsià, Pintures rupestres, Poblat Ibèric Deixa un comentariVisitades el dijous 27 de desembre de 2012.
Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !
Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).
La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)
i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).
Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.
L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).
Aquí en tenim unes quantes imatge.
– Part esquerra de l’escena de caça.
– Part dreta de l’escena de caça.
– Grup de figures.
– Grup de figures.
– Grup de figures.
– Grup “estelar” de figures.
– Cérvol.
– Cérvol.
– Guerrers caçadors.
– Caçador.
I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.
També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).
Tot i així, són prou interessants!
N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).
És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.
Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:
– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.
– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).
I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)
i el Castell d’Ulldecona.
Fins la propera. Salut i botes.
Tavertet – Pla del Castell – Puig de la Força (Collsacabra, Osona)
Publicat: 20/06/2011 Filed under: Collsacabra, Masies, Osona, Poblat Ibèric, Restaurants, Senderisme Deixa un comentariDiumenge 5 de juny. Ens sap greu, però avui hem de deixar l’Avenc, encara que tenim el convenciment de que hi tornarem.
Ens arribem en cotxe fins a prop de la Plaça Major de Tavertet i allà comença l’excursió d’aquest matí. Aprofitem per a entrar a l’església de Sant Cristòfol, romànica dels segle XI.
Déu n’hi do quines vistes hi ha des de l’exterior del seu absis!
I en un petit i recollit cementiri, només acompanyat per una senzilla pilastra amb una creu de ferro rovellada, hi trobem una molt peculiar estela funerària damunt d’on reposen la meitat de les cendres d’en Raimon Panikkar.
Abandonem el poble pel sud-oest. De seguida comencem a tenir magnífiques vistes de les cingleres.
No triguem a arribar al Coll de Malla, on agafem un senderó a la dreta que ens porta a la Miradora. Allà trobem unes sensacionals vistes del Sot de Balà, amb les cingleres que l’envolten (veiem una tros de la carretera que porta a Tavertet).
Però, sobre tot, veiem el Salt del Molí Bernat. Amb les recents pluges va ben ple d’aigua.
Tornem cap a enrere fins el camí principal. Veiem el cingle Moltorer.
Ben aviat ens enfilem una mica per a trobar les restes de la muralla ibèrica. Després de la magnificència de l’entorn, ens semblen ben poca cosa (de fet, després vam mirar en llibres i per Internet que no fos cas que ens haguéssim perdut la millor part, però diríem que no).
Passem pel Pla del Castell, amb un terra que dificulta el caminar. Quan arribem a l’alçada de la masia del Castell, continuem per l’esquerra. No triguem a tenir una bona vista dels cingles i la lleixa del Castell.
De seguida som al mirador del Castell. Excel·lent mirador sobre les Guilleries i el Pantà de Sau. Aquest darrer està ben ple i quasi no es distingeix la punta de Sant Romà. Hi ha una taula d’orientació. Ens hi vam entretenir una estona.
Continuem caminant per la vora del cingle, gaudint de les vistes.
Fins que arriba el moment que ja tenim el Puig de la Força (o Roca de Sau) just al davant. Imponent.
És el moment de baixar per un senderó fins arribar a una escaleta que porta al peu del fossar, comencem …, però ben aviat ens aturem.
Núvols negres amenaçadors s’acosten i decidim donar mitja volta. L’experiència del dia anterior fa que ho deixem per una altra vegada. Restes del castell de Cornil, tornarem !
Empipats, donem mitja volta i accelerem el pas. Quasi no mirem el paisatge del voltant.
Encara que a l’hora de la veritat no va ploure massa, ens alegrem quan tornem a veure les cases de Tavertet. N’hi ha que tenen esgrafiats de fa molts anys.
Per cert, és d’agrair que en un país com el nostre on hi ha tanta disbauxa urbanística i massa vegades una clara manca d’estètica i de conjunt en les noves construccions (i en el manteniment de les antigues), Tavertet en sigui una excepció. Sense tenir, sortosament, l’aspecte fred de postal o de “parc temàtic tipical catalan village“, aquest poble manté un agradable aspecte ja entrats en el segle XXI. Per molts anys !
Ja només quedava la part final. El dinar. I malgrat que degut a les tempestes feia 48 hores que no hi havia línia de telèfon a Tavertet (hi ha coses que sembla que no canviïn amb el pas del temps), via mòbil havíem fet una reserva i vam tenir taula al restaurant Faves Comptades.
En Fabià a la cuina (pocs plats que van canviant cada setmana, preparats amb molta cura) i en Sergi al menjador (amb qui parlem de l’Antoni Bassas, veí il·lustre per bé que ara està desplaçat temporalment com a corresponsal als EUA i té la casa llogada, de com van rodar el capítol de la sèrie de TV3 “El Paisatge Favorit de Catalunya”, d’altres rodatges, ara molt habituals a la zona, com els de “Pa Negre” -van portar el cavall mort congelat i abans de tirar-lo cingles avall l’hi van trencar les cames perquè la caiguda fos més espectacular- o el de l’anunci de les noves sabatilles del Decathlon) ens van procurar un deliciós i entretingut àpat. No penseu que és el típic restaurant de cuina casolana de la zona. El preu pica una mica, però ja s’ho val. Molt recomanable anar-hi.
I com ahir, al no haver fet la ruta que volíem fer, no la hem penjat al Wikiloc. No obstant, aquí en teniu el resum:
I ja vam tenir que tornar, dient un fins aviat.
Per últim, aquí teniu alguns dels llibres que ens han acompanyat aquests dos dies.
Adéu !
Olèrdola. Ruta de les Fonts. Un passeig pel Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola, Alt Penedès)
Publicat: 07/03/2011 Filed under: Alt Penedès, Castells, Cova, Forn de calç, Jaciment, Masies, Parc d'Olèrdola, Pintures rupestres, Poblat Ibèric, Senderisme, Wikiloc 2 comentarisTemps de marxa: 1 hora 39 minuts. Distància recorreguda: 6,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest dissabte vam optar per a fer una ruta pel voltants del jaciment d’Olèrdola, dins del Parc del mateix nom.
Per cert, si no heu visitat el jaciment encara, us recomanem molt la visita. És un dels més importants de les nostres terres i s’hi troben elements de l’Edat del Bronze (1.800 – 800 aC), de l’Edat del Ferro, dels ibers, de l’època romana i de l’Edat Mitjana.
Però nosaltres aquest cop no hi hem entrat. L’hem envoltat. La nostra ruta, que està força ben senyalitzada al llarg de tot el recorregut com a Ruta de les Fonts, comença i acaba a la porta d’entrada al recinte, davant de la muralla ibero-romana.
Després d’una baixada ombrívola en direcció nord-est, ben aviat s’arriba a la primera font del recorregut, la Font de l’Alba.
Continuem i una mica més endavant no triguem a trobar la segona font, la Font de Fontanilles.
Seguim caminant i just després de creuar la Riera de l’Adoberia (que ens portaria al poble de Sant Miquel d’Olèrdola o La Plana Rodona) entrem dins d’un camí força ample però que queda encaixonat entre cingleres calcàries.
En aquesta vall càrstica es té una fascinant sensació de solitud. Però al mateix temps s’intueix que ens trobem dins d’un indret on la raça humana hi deu d’haver habitat des d’èpoques molt antigues. No anem desencaminats. En aquestes parets, plenes de concavitats i balmes, s’hi troben alguns dels millors exemples de pintura rupestre del país. Per exemple, la Cova dels Segarulls.
Continuant el camí per baix, un parell de perdius i un xoriguer quasi aturat en l’aire ens el fan més amè.
Un cop passada una bonica cabana de pedra seca,
si haguéssim agafat una desviació cap a la dreta cap a dalt dels Cingles, haguéssim pogut veure d’a prop altres de les meravelles que amaguen aquestes parets: La Font de l’Ametlló, les balmes de Can Ximet (amb restes de construccions i dipòsits excavats a la roca) i la de Can Castellví (continuació de l’anterior), ambdues amb pintures rupestres. Nosaltres aquest cop ens ho mirem des de baix. També veiem a dalt colles de gent practicant l’escalada. Bon lloc.
Davant de Can Ximet, a peu del camí i just a costat d’unes vinyes, trobem la següent font, la Font de l’Avellaner.
Cap endavant, el camí planer s’acaba davant de Can Castellví quan arribem a un antic Forn de Calç de grans dimensions.
A partir d’aquí, tenim la pujada més dreta del recorregut, però que val la pena ja que ens permet tenir unes magnífiques vistes. En primer terme, les masies i cingleres que hem anat esmentant, darrera Vilafranca i la plana penedenca, més enllà les muntanyes de Mediona i Font-rubí, i al fons la serra de Montserrat.
Per altre banda, el camí també ens va donant bones vistes de les parts més exteriors del jaciment d’Olèrdola. Per exemple de l’església preromànica de Sant Miquel.
I ja quan queda poc per arribar a la fi del camí, la sorpresa final, el Pla dels Albats.
En molts llocs hem llegit que es tracta d’un dels més importants emplaçaments de tombes antropomòrfiques del nostre país, però el cert és que no n’hem vist cap d’altre que el superi en impacte visual.
I ja hem acabat, això sí, amb ganes de tornar-hi aviat i visitar el que hem passat de llarg aquest cop.
Pel que fa a llibres on hem trobat força i bon material d’aquesta zona:
I si voleu seguir la ruta amb detall, la podeu trobar al Wikiloc aquí.
A reveure !
ambotes
ambotes 