Ruta megalítica a Sant Feliu de Guíxols (Massís de l’Ardenya o de Cadiretes, Baix Empordà)

Molt a prop del nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols, hi podem trobar un bon conjunt de construccions megalítiques.

En menys de 3 hores es pot fer un recorregut pel Massís de l’Ardenya o de Cadiretes que ens permet visitar 9 construccions megalítiques (Paradolmens, Coves i Menhir. Curiosament encara no s’ha trobat cap Dolmen al massís) que pertanyen totes elles al període Calcolític, 2.200 a 1.800 a.C. Es tracte d’un dels millors conjunts d’aquestes construccions al nostre país.

1. Cova d’en Cirera

2. Cova o Paradolmen del Turó de l’Àliga

3. Cova del Puig Gros

4. Abric de la Mare de Déu

5. Menhir del Camí de les Sorres

6. Cova del Camí Romà

 Curiosa roca amb forat i tres franges gravades, a la vora del Camí Romà.

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

No sabem si l’origen dels gravats també és d’aquella època o posterior.

Disposa de molt bones vistes.

Roca amb forat i tres franges gravades al Camí Romà. Ardenya

7. Cau de les Olles

8. Paradolmen de Can Assols

9. Covatxa de Can Assols

Aprofitem per agrair i felicitar als membres del Club Alpí Palamós pel 12è Itinerari Megalític a les Gavarres i l’Ardenya  i també a l’Albert Gironés pel seu llibre “Vies Ferrades, Coves i Indrets de la Costa Brava“, 2004, La Butxaca de Montanya, que ens han servit de base per la present excursió.

Per cert, tota l’estona tens la sensació de que encara hi ha d’haver moltes construccions similars per descobrir…

Els detalls de la ruta que passa pels 9 monuments megalítics i altres llocs magnífics la trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.

Anuncis

Cova d’en Riera (Bell-lloc d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Gavarres, Baix Empordà)

Temps de marxa: 13 minuts. Distància recorreguda: 0,6 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquesta la podríem definir com la ruta de les dues mitges mentides. Mitja mentida és que sigui una ruta, doncs el camí que seguirem és tan curt que només el podem qualificar de petit passeig (anada i tornada no són més de 15 minuts). Mitja mentida és que sigui una cova, doncs en realitat és un paradolmen o, amb més detall, una curiosa disposició de roques originada per la partició d’un gran dom granític i que ha originat un espai que ha servit d’aixopluc a l’home des dels temps més antics.

Però quin lloc ! Aquí el teniu.

De fet, uns dies abans, després de trobar les dues Cistes d’en Cazurro, vam intentar arribar-hi baixant des del Puig d’en Ponç, a dalt de la carena,  entre Romanyà de la Selva i la Roca Rovira, però no disposàvem de la localització precisa de l’indret i no ho vam trobar. Així que aquest cop, el dilluns 29 d’agost de 2011, hi vam anar des de baix, des de la Urbanització Bell-lloc II, que amb uns 200 habitants, forma part de Bell-lloc, als primers contraforts de les Gavarres, una de les moltes entitats que s’inclouen dins del municipi de Santa Cristina d’Aro (les altres són Bufaganyes, Canet de Mar, Romanyà de la Selva, Salom, Solius, el Vilar, Malvet, Camps de Santa Maria i la pròpia Santa Cristina d’Aro).

Amb el cotxe entrem dins de la urbanització i no l’aparquem fins que no hem passat el darrer dels xalets més o menys agrupats, en un gran giravolt del camí.

Ens fiquem per un caminet i a la primera bifurcació anem cap a l’esquerra. Seguim fins que uns fletxes blaves ens indiquem el corriol a seguir.

I en poca estona ja hi arribem. Quin tros de paradolmen !

Ens impressiona més que no pas altres monuments o accident geològics més coneguts a la zona. L’estètica i, sobre tot, la mida. És molt gran.

Dins, es veu com els homes (pastors, etc) hi han construït diferents murs com a protecció del vent i la pluja.

Si ens fixem bé, veurem que la gran roca que fa de coberta és força llisa per la part superior.

Sembla prou evident que un gran dom granític es va partir pel mig (un llamp?), va caure i va quedar repenjat sobre altres roques de l’entorn.

L’altre meitat del dom resta al seu lloc una mica més amunt.

Entrem i sortim del paradolmen, passem per dalt, pels costats. No volem marxar !

Però ho acabem fent…

Per cert, de tornada continuem cap a dalt per el camí on havíem deixat el cotxe, que ens porta a Romanyà  i aprofitem per passar pel costat del Menhir la Pedra de les Goges, dins del Golf de Mas Nou (tot un canvi de paisatge).

I aquests són els llibres que un altre cop ens han ajudat.

Si voleu els detall de com arribar-hi i les dades GPS, ho trobareu al Wikiloc aquí.

A reveure. Salut i botes.


Cova artificial de Mas Rissec (Llagostera, Ardenya, Gironès)

Temps de marxa: 6 minuts. Distància recorreguda: 0,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquesta entrada al bloc no és per a descriure realment una excursió a peu. Es tracta més aviat de relatar la trobada que vam fer de la Cova de Mas Rissec ( o a vegades també anomenada Cova de cal Rissec), dins del massís de Cadiretes.

Quan vam llegir el llibre Els monuments megalítics editat per Quaderns de la Revista de Girona (excel·lent col·lecció !), surt una foto d’aquesta cova artificial, sense especificar la seva posició dins del terme municipal de Llagostera.

En cap mapa dels que maneguem hi surt referència … La teniem que trobar i posar a l’abast dels qui compartiu les nostres dèries.

Primer pas: Google. I ens va portar al magnífic web que amb molt de gust ressenyem, La cabana del moroMolt bona foto ! Però no hi trobem la localització … No obstant, a peu de pàgina hi ha uns comentaris que ens fan entreveure que existeix una foto de la cova penjada a Panoramio (això vol dir, amb les coordenades adjuntes!).  I … voilà, la vam trobar.

Amb el GPS veiem que queda a peu d’una carretera, així que decidim anar-hi directes amb cotxe. És la tarda del dilluns 22 d’agost de 2011. Agafem l’autovia C-35 i ens desviem com si anéssim cap a dins de Cadiretes per la GIV-6744, com tantes vegades hem fet. Però de seguida,agafem la desviació a la dreta. Terra incognita fins ara per nosaltres.

Anem per una vall de dimensions importants, el Pla de Sant Llorenç, i ben aviat a ma dreta veiem un bonica masia que ens crida agradablement l’atenció, Can Codolar.

Continuem i entrem dins d’una de les tantes urbanitzacions plenes de bon gust i integració amb el territori, …, que s’escampen pel pais, La Selva Brava.

La travessem i en un gir a ma dreta ens sorprèn la visió de la que tenia que haver estat la masia més important de la zona, Mas Rissec.

Quin casalot ! Neogòtic, enorme, amb capella adjunta, mig en runes, …

La importància d’aquesta casa de pagès havia d’haver estat enorme.

Quin bon escenari per una pel·lícula de terror !

Al davant encara hi ha una enorme bassa o estany i pels voltants està ple de topònims que incorporen el seu nom. Entre ells, la cova que busquem.

Continuem el camí. No ho sabíem en aquell moment, però a ma esquerra no gaire lluny s’hi troba la Cista de Les Roques de l’Ivet (hi anirem un altre dia) i no triguem a arribar a la urbanització de Fontbona, originada a les acaballes dels seixanta, entre el Puig Salam, la Penya de Cols i el Puig de les Vacasses, amb la Roca Toixonera pel mig.

Quan arribem a la primera casa de la urbanització, aparquem. Segons els GPS estem ben a prop. Efectivament, reculem una mica i ja albirem una torre de roques a ma esquerra que destaca dalt d’un turó.

Bingo !

La cova artificial està a la base de la torre.

Realment és un lloc molt atractiu.

L’interior permet veure que hi ha dos tipus de roca que van ser excavats, amb el granit a la part superior.

No és la cova artificial de la zona d’interior més alt, però quasi permet que una persona de mitja alçada (actual) hi estigui dempeus. Les mides exactes són 2,15 m. de profunditat, 1,58 m. d’amplada i 1,50 m. d’alçada. Bon treball al Calcolític !

Recomanem donar un tomb per la torre de roques. Hi veureu que hi altres cavitats, aquestes naturals, que probablement també van ser utilitzades per l’home primitiu.

També en posterioritat, al llibre sobre La Plana Basarda mostrat a la ruta que hi vam dedicar, hem llegit que va ser “l’inefable” Alfred Klaebisch qui va publicar per primera vegada sobre aquest jaciment.

Donem un petit tomb pels voltants i per la curiosa urbanització, amb Boles de granit típiques de Cadiretes per tot arreu, conformant un paisatge força singular.

I res més. Toca tornar i es fa de nit, així que la visió de la carretera és un digne colofó a la visita que acabem de fer.

Per si voleu els detalls de GPS, els trobareu a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.


L’Avenc de Tavertet – Tavertet – Sant Corneli – Rupit (Collsacabra, Osona)

No exagerem gens ni mica si diem que a l’Avenc de Tavertet ens vam sentir com al cel (la foto amb núvols està presa des de just al davant, sobre la cinglera).

En contra del costum, aquest cop no comencem parlant de la ruta en sí, sinó del lloc on aquesta comença i on vam tenir la gran sort d’estar allotjats un cap de setmana: l’Avenc de Tavertet.

Si no ni hagués prou amb el seu sorprenent emplaçament a poc més de 1.000 metres d’altitud, sota del Puig de la Creu i al bell damunt dels Cingles de l’Avenc.

Què dir de l’edifici en sí (documentat al 1292, amb part nova del segle XVI, una construcció molt diferent a les de la zona) i de la història que hi ha darrera de la seva reconstrucció d’ençà el 1998 fins els nostres dies…

Us en podem explicar unes quantes de petites anècdotes relacionades amb la Belinda Parris i la seva família, però la millor manera que podeu tenir de conèixer-les i experimentar-les és anant-hi.

93 744 71 77. info@avenc.com.

Si voleu conèixer detalls de la història, a Amazon.com pot-ser podreu trobar el llibre que en Matthew Parris ha escrit sobre la història i que ha estat un èxit al món anglosaxó. Sinó, a cadascuna de les casetes en tenen un exemplar per que el pugueu llegir mentre hi esteu,i fins i tot el venen per només 10 € (hi ha altres llibres de la zona que molt amablement regalen).

Doncs fet aquest llarg preàmbul, comencem amb la ruta. Dissabte, 4 de juny. Sortim de l’Avenc cap a Tavertet.

La sorpresa és que el Toffee, un dels gossos de la casa, jove i Setter barrejat, ens va adoptar i com veureu per les fotos, va fer gran part de la ruta amb nosaltres.

Just a costat de la casa, ens sorprèn trobar un bonic poney blanc.

El camí fins Tavertet va tota l’estona seguint els Cingles a no gaire distància. Hi ha boira i això no ens permet de veure els Salts de l’Abeurador i de l’Avellanosa que devien de estar magnífics després de les pluges del dia abans.

A estones no ens hi veiem. Avancem amb cura i ens anem trobant uns quants esforçats ciclistes. Al cap d’una estona ja albirem Tavertet.

Al primer revolt dins de Tavertet, passem per fora de Can Feló, la que va ser la casa durant els darrers anys de Ramon Panikkar i que ara es manté com a seu de la Fundació Vivarium, Raimon Panikkar.

Passem pel mig del poble i hi donem un ràpid cop d’ull. Demà ja vindrem amb més temps.

I de seguida enfilem cap el Serrat del Puig. I ens comença a ploure de valent, sort de les capelines ! Seran les nostres companyes de viatge.

Seguint el camí pla, no triguem a arribar a l’entrada (tancada) de la Cova del Serrat del Vent, imponent caverna descoberta el 1979.

Reculem una mica el camí i comencem una petita pujada costeruda cap el Serrat de Sant Corneli. I ben aviat, passada una balma, arribem a un mirador natural sobre Tavertet, el mirador de Sant Corneli. El poble apareix i desapareix al fons entre els núvols, però la vista és magnífica. És una vista relativament semblant a la que es té des del Sunyer de Dalt, on en Quim Portet fa algunes aparicions per televisió. Quins llocs !

No gaire lluny, ens trobem ja amb la magnífica visió de l’ermita romànica de Sant Corneli, amb un porxo molt elegant.

Just darrere, al costat mateix, hi ha un dolmen, el dolmen de Sant Corneli. Lloc màgic des d’antic.

Ja tornem a estar per sobre dels 1.000 metres. El camí pel Serrat de Sant Corneli fins el Collet de les Graus és molt agradable (ens recorda els Motllats !). Arribem al punt més al nord del nostre camí d’avui i girem a la dreta per la muntanya del Perer. Com correspon a l’altitud del terreny i a que estem a l’obaga, passem per entre mig de faigs i n’hi ha dos que destaquen. Un d’ells el fotografiem i després aprenem que és el faig de la Vena, un dels arbres monumentals de la comarca.

Continuem pujant i al cap d’una mica tenim una bona vista al nord cap a Cabrera i el Pla d’Aiats.

Passem pel costat del Pedró de Rajols, 1.194 metres d’altitud, el punt més alt d’avui. Ben a prop, ja estem en dels punts d’encreuament més importants de la zona, el Collet de Rajols. Unes vaques hi pasturen pel Pla de les Fosses.

Des d’aquí fem una mica de camp a través i seguint les indicacions que ens en baixat de Wikiloc, arribem a unes tombes antropomorfes.

Amenaça pluja un altre cop, però en lloc de tornar cap a l’Avenc, que no està gaire lluny pel Puig de Cortils i Rocallarga, vam decidir d’anar cap a Rupit a dinar. Ens vam equivocar, com més endavant veureu.

En Toffee, que ens havia acompanyat fins aquí (i havia gaudit de les ametlles, únic menjar que portàvem), va demostrar ser més espavilat que nosaltres i ens va abandonar per tornar a casa.

Som-hi. Torna a ploure. Arribem a Rajols. Plou, no veiem ningú, només vaques. Continuem. I entre Rajols i Rupit, ens agafa la tempesta. Llamps, trons, cada cop més a prop. Tant, que decidim deixar el camí per on anem, baixar una mica cap a la clotada, no posar-nos sota cap arbre i quedar-nos quiets sota l’aigua a l’espera que passi. Deixem els pals i altres peces metàl·liques a uns metres de nosaltres. Confiem en les soles de goma i en que estem de fet asseguts sobre les capelines. No n’hi ha prou amb els llamps i comença a caure pedra. Estem xops i ens hem de posar les mans al cap degut al mal que ens fa la pedregada. Mitja hora estem així. I no les tenim totes amb nosaltres. Però estem de sort, i els trons es comencen a sentir més lluny. En peu, recollim el material i en marxa. Quines ganes d’arribar a Rupit i seure a taula ! Segueix plovent i arribant a Rupit, el camí va paral·lel a un torrent que s’ha format. Anem en compte.

Si la visió de Rupit ja és maca en sí, imagineu la alegria que vam tenir quan en aquestes circumstàncies la vam tenir al davant !

La riera anava plena. Que bonic devia d’estar el Salt de Sallent més avall !

Només creuar el pont, ens vam entaular. Dinar reparador.

No ens vam veure amb ànims per a tornar a peu i la Belinda, molt amable un altre cop, ens va venir a recollir amb el seu 4×4 aprofitant que anava al forn de Rupit, veritable supermercat dels voltants. Mentre l’esparàvem, vam fer un petit tomb pel poble, no podíem deixar de veure el carrer del Fossar.

De tornada, ens vam creuar amb unes quantes vaques més i Belinda ens va explicar que segons diuen per la zona, les vaques comparteixen coneixement, s’expliquen experiències. Per exemple, si un any algú ha tingut la mala idea de sacrificar totes les vaques, de les noves que arriben unes quantes acaben estimbades cingles avall, doncs no coneixen el terreny i “cap companya els hi ha explicat”.  També es reparteixen la feina. Això darrer es veu quan hi ha vedells i alguna d’elles se’ls queda cuidant mentre les altres pasturen.

Veiem al fons el Pla de Fàbregues i l’Agullola.

Ja arribem a l’Avenc. Ens espera una dutxa i un bon bany a  la piscina climatitzada.

I acabem aquí. No hem penjat la ruta al Wikiloc, doncs no vam fer tota la ruta que volíem i vam trigar més del desitjat . De tota manera, aquí baix en teniu el resum.

Ho deixem aquí. Fins ben aviat !


Menhirs i paradólmens al bell mig del Massís de Cadiretes (Gironès, La Selva)

Temps de marxa: 1 hora 7 minuts. Distància recorreguda: 4,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Sessió de tarda. Ens trobem al punt quilomètric 9 de la carretera GIV-6821 que va de Llagostera i Sant Llorenç a Sant Grau d’Ardenya. Comencem a caminar seguint el GR en direcció a Tossa de Mar per un camí ample però una mica ombrívol.

No triguem gaire a trobar a la dreta del camí el Menhir d’en Llach. Com tants d’altres va estar molts anys caigut, però va ser redreçat el 1981. No gaire alt, però força airós.

Continuem caminant i veient a banda i banda roques i grups de roques amb una abundant vegetació. Tenim el bruc florit, moltes falgueres, pins i algunes alzines importants.

Cas de tenir temps, us aconsellem agafar una desviació a la dreta bens senyalitzada i pujar fins a dalt del cim del Puig de Cadiretes de 518m, el punt més alt de tot el massís.

Nosaltres hem seguit endavant i després d’endinsar-nos una mica dins del bosc hem arribat a un dels monuments megalítics del país que més ens agrada, el Paradolmen d’en García, dit així ja que Agustí García el va identificar l’any 1974.

Estèticament magnífic. Encara es poden veure al seu voltant restes del túmul artificial. És un paradolmen, doncs aprofita roques del terreny que no han estat desplaçades. Aquesta monumental cambra sepulcral va ser construïda fa uns 4.500 anys.

Hem de continuar. Seguint per l’ample GR arribem on es troba el Menhir de Montllor. Aquest menhir antropomorf de granit negre-rosat no és pas dels més espectaculars.

L’indret té unes vistes magnífiques de la costa prop de Tossa … encara que amb la boira d’avui no les podem gaudir.

Iniciem la tornada per altres camins més estrets però molt agradables. Després d’una estona, passant per uns paratges força curiosos que creiem deguts a la construcció de carrers d’una urbanització que mai es van acabar, arribem als peus de la Pedra-sobre-altra on es troba el Paradolmen del mateix nom.

Feia tanta boira que quasi ni vam veure el “castell” de roques, pot-ser el segon més conegut del massís després del de Pedralta. L’antiguitat del corredor i galeria també és d’uns 4.500 anys.

Ben aviat ja tornem a ser al punt de partida.

Ara bé, malgrat haver de tornar d’hora, no ens estem d’arribar encara que sigui amb cotxe a una altra de les sorpreses de la zona. Situada en mig d’altres roques en un turonet davant de les runes de la masia de Can Cabanyes. A només 750m seguint el GR en direcció contraria, passant pel costat del cim del Montagut.

La Pedra dels Sacrificis de Can Cabanyes.

És un bloc de granit d’aproximadament un metro cúbic. Té inscultures d’origen prehistòric, envoltades d’una incisió en forma d’U, segurament d’origen medieval.

Amb aquest nom …

I ja tornem. Per a trencar la sensació que ens han deixat la boira i la pedra, ens hi ajuda la visió dels bens d’una granja ja propera a Sant Llorenç.

I abans d’acabar, sí que voldríem aprofitar per  recomanar la lectura del llibre que ens ha servit de base a aquesta excursió i a moltes d’altres. Gràcies i felicitacions als qui el van escriure.

A Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.

Continuem trepitjant. Fins aviat !


Sant Feliu de Guíxols. Ruta per l’Ardenya amb restes megalítics (Baix Empordà)

Temps de marxa: 1 hora 15 minuts. Distància recorreguda: 4,1 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest dissabte, com els cinemes d’abans, hem fet doble sessió.

De bon matí ja ens trobàvem al punt quilomètric 43 de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, a només 2 km de la ciutat ganxona. Deixem a la nostra esquena el camí que, travessant el paratge de Les Penyes ve de l’ermita de Sant Elm, i creuant la carretera ens endinsem cap el bosc. Som a l’Ardenya.

Al cap de pocs metres, a la dreta hi ha el que queda d’una de les moltes masies que s’han anat despoblant a la zona, can Miralls. Al seu costat trobem un dels millors exemplars de pi de la zona, malgrat que en les ventades del 2009 va perdre algunes branques del costat de llevant.

Si us fixeu, podeu veure restes d’un intent d’urbanització que afortunadament mai va arribar a quallar. Tornem al camí, anomenat “camí del barranc” i seguim cap a dins. Al terra es poden veure a la roca les marques deixades pels carros d’altres èpoques.

De seguida passem el Coll de Portes i cap amunt.  Tota l’estona anem veient les curioses formes que han anat adoptant moltes de les roques granítiques del massís. Per cert, si en voleu saber més, us recomanem el llibre “Itinerari geològic per l’Ardenya”, que a l’igual que altres llibres molt interessants de la zona els podeu trobar aquí.

I així trobem en una cruïlla un dels típic “castells” de roques. Aquest té la singularitat que a la part superior hi ha una roca que de ben segur ha servit d’aixopluc des de temps molt pretèrits. Sant Feliu queda al fons.

No gens lluny es troben les roques Mirador i la font del Pastor, però aquest cop no hi anem.

Cap a l’esquerra i després de seguir un corriol ascendent, quan aquest comença a planejar, ens endinsem uns 50 m a la dreta i tenim una bona sorpresa. Enmig d’un gran nombre de roques, el Sepulcre paradolmènic de Can Assols.

La coberta és una pedra de granit, quasi rectangular, de grans dimensions, 4 m de llarg, 3,5 m d’ample i 3 m d’alçada. Al ser excavada hi van trobar abundant ceràmica, sílex i ossos humans. Val la pena parar-s’hi una estona.

Si tornem al camí, ben aviat trobem una antiga barraca de pastor: la Barraca de les Olles.

Construcció singular ja que es poden veure les restes d’olles encastades a la paret. Per a ficar-hi gra i … diners dins de la més amagada?

Més amunt, dalt d’un collet, trobem un altre “castell”.

I ben aviat, anant en compte amb tots els camins que s’hi troben, internant-nos un altre cop uns 50 m cap a la dreta, trobem la Cova del Camí Romà.

Primer es veu el gran “castell”, però quan ens hi acostem veiem que el gran bloc de granit pot ser travessat de banda a banda. És un moment magnífic.

Tornant al camí, una mica més endavant, és benvingut un lloc força relaxant, la font de les Tres Fonts.

Bon lloc per parar i descansar una estona. Si continuéssim endavant de seguida arribaríem al Collet de la Mare de Déu i …., però avui no toca i donem mitja volta.

No triguem en arribar a una roca amb un curiós gravat de tres barres i un forat triangular.

Des d’ella es gaudeix d’una magnífica vista cap a Palamós.

I uns minuts més tard, arribem a la darrera de les sorpreses de la ruta d’avui, l’anomenat Camí Romà.

Pot-ser romà, pot-ser medieval, però el cert és que és un magnífic testimoni de les antigues rutes que unien les ciutats de la costa entre sí o amb l’interior.

I ara sí que ja estem de tornada. Tornem a passar pel Coll de Portes, on hi ha l’entrada del Parc Aventura.

Aquest negoci entenem pertany a l’Albert Gironès, el llibre del qual esmentat en la Ruta de la Plana Basarda ens ha servit també de punt de partida de la present ruta.  De fet, hem fet una combinació dels itineraris 4 i 5 amb aportacions pròpies.

Donem la volta per l’altre banda al Puig de Can Toni o Puig Boer i ja hem acabat.

Però si teniu una mica de temps, aneu al paratge de Les Penyes. S´hi troba una de les millors vistes de la Costa Brava, fins i tot en dies de boira com avui.

Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.

Fins aviat !


La ruta dels Comalats. Itinerari per terres de Forès, Passanant i Belltall (Baixa Segarra, Conca de Barberà)

Temps de marxa: 3 hores 2 minuts. Distància recorreguda: 12,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El dissabte 19 de febrer ens vam decidir a fer l’anomenada ruta dels Comalats.

Es tracta d’un recorregut circular des de Forès que permet gaudir d’un territori rural dins de la Baixa Segarra, que forma part de la Conca de Barberà, molt similar a les terres que trobem al proper Urgell. Amb uns vestigis històrics que ens mostren la importància que com a terra de frontera va tenir aquesta zona al segle X.   Forès, poble encimbellat dalt d’un turó de la Serra de Tallat, mereix per sí sol una visita.

Quines vistes de la Conca i més enllà ! I comencem a caminar … per asfalt i envoltats de molins.  Si ja hi heu estat abans, sabreu que en aquesta terra hi acostuma a fer força vent.  Així que des de fa poc més d’un any hi ha hagut una important proliferació de molins (made by Gamesa) que no destaquen pas per afavorir el paisatge ni el silenci de l’entorn. Ben aviat ja entrem en camí de terra i una mica més enllà deixem enrere els molins. A la primera fita del passeig hi arribem ben aviat. Es tracta d’una magnífica alzina.

Només uns metres més enllà queden abandonem els camps de cereals i entrem dins dels boscos de Comalats. Un lloc poc trepitjat actualment i que amaga algunes sorpreses. Una d’elles és una cista o sepulcre megalític que representa l’exemplar més meridional d’aquest tipus al nostre país.  Bé, suposem que hi és, doncs no la vam veure al no disposar de les seves coordenades ni tampoc dades en cap plànol de la zona.  Però hi tornarem. I una bona sorpresa creiem va ser la que va tenir el Dr. Enric Moreu-Rey quan hi va trobar una pedra megalítica amb símbols solars.  Es tracta d’un dels pocs exemplars de gravats rupestres en pedra a Catalunya.

De seguida, La Sala de Comalats.

Un petit nucli on hi destaca el castell de la Sala, amb una imponent torre. Va pertànyer als Cervera i a l’ordre de l’Hospital. Hi ha algunes cases ben restaurades, però la majoria semblen abandonades i amb l’aspecte de runes romàntiques que ens mostraven els visitants europeus al segle XIX. Tot i així, s’hi veuen unes quantes obres en marxa i diríem que en breu el conjunt estarà millor conservat.

A La Sala s’hi troba una casa rural i restaurant, l’Hostalet (977 89 28 39).  Hi hem menjat un parell de cops i el menjar i el tracte, magnífics.

Continuem el nostre camí, fins el següent nucli, de notables similituds, Glorieta.

A Glorieta ja no hi ha runes romàntiques. Petit, però habitat, encara que sigui estacionalment,  i força arranjat.

Què té de ben segur tota ciutat o poble? Doncs un cementiri. I el de Glorieta, acabat de restaurar, fa goig.

Continuem i passem per uns marges molt ben cuidats.

Continuem el camí i baixem fins arribar al Bosc del Ros, amb força pi roig.

Una mica més endavant, amagada darrera d’una gran roca a la vora del camí hi ha una construcció popular, anomenada Cabaneta del Roc.

A partir d’aquí, el camí  complert de la ruta continua cap a Belltall.  I encara que hi guardem un molt bon record de quan vam esmorzar a l’Hostal Feliuet ( 977 89 27 53) al fer la Ruta del Císter a peu, aquest cop, per a reduir el camí i, sobre tot, per a evitar passar entre mig de més molins, vam agafar una drecera que ens va portar drets al serrat.

Quines vistes de la Conca !!!  Sant Miquel del Montclar, el Comaverd, el pas de Cabra, el Tossal Gran, la Serra de Miramar, el Pas de la Riba, les Muntanyes de Prades, la Serra de la Llena, …

Aquí i allà es veuen unes quantes fumaroles de calçots !  Per cert, sembla que per sobre del camí es deu de trobar la necròpolis del Coll de Ballestà que no vam visitar aquest cop.  Hi tornarem un dia a veure si la veiem.

I poc més.  Ja estem de tornada.  Si us interessa saber-ne més de la història i altres detalls, us recomanem aquest llibre:

I per a trobar la ruta al Wikiloc, feu clic aquí.

Salut i fins la propera.