Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)
Publicat: 29/07/2014 Filed under: Arbres monumentals, Cova, Osona, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitats el diumenge 27 de juliol de 2014.
Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.
Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.
L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.
Una petita joia geològica i vegetal.
Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:
Déu n’hi do!, i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!
Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.
El primer,
El segon,
Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.
La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex
I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.
Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:
Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.
Hi ha una gran escletxa:
I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …
Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …
I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.
La fageda a la part de l’obaga
La Serra dels Bufadors
i les vistes des de dalt.
I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.
Salut i botes.
Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)
Publicat: 29/06/2014 Filed under: Cova, Cova artificial, Gravats a la roca, Jaciment, Vallès Oriental, Wikiloc 2 comentarisVisitades el diumenge 29 de juny de 2014.
Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.
Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!), Francesc Carreras i Candi al 1909
i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.
Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.
COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.
Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.
No ens direu que no és un indret ben curiós!
Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.
A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.
Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.
Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.
I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.
COVA PETITA DE CAN NADAL.
De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.
Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).
L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.
La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.
I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes
hi trobem unes magnífiques vistes
que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.
Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats
i abundants cassoletes
en un entorn que respira misteri i antiguitat.
Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:
Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.
També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.
I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.
I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda, algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.
Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.
Salut i botes.
Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)
Publicat: 05/03/2014 Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Montseny, Senderisme, Wikiloc 4 comentarisL’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.
L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny
i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.
Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.
La pedra original ara es troba en un espai expositiu
a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.
Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.
Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.
El trasllat de la pedra i la seva restauració es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.
La premsa comarcal se’n va fer ressò
La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.
Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.
La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol
en el mur sud
Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.
L’indret també es una meravella. Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.
També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.
I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
ambotes
ambotes 