Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


La ruta dels Comalats. Itinerari per terres de Forès, Passanant i Belltall (Baixa Segarra, Conca de Barberà)

Temps de marxa: 3 hores 2 minuts. Distància recorreguda: 12,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El dissabte 19 de febrer ens vam decidir a fer l’anomenada ruta dels Comalats.

Es tracta d’un recorregut circular des de Forès que permet gaudir d’un territori rural dins de la Baixa Segarra, que forma part de la Conca de Barberà, molt similar a les terres que trobem al proper Urgell. Amb uns vestigis històrics que ens mostren la importància que com a terra de frontera va tenir aquesta zona al segle X.   Forès, poble encimbellat dalt d’un turó de la Serra de Tallat, mereix per sí sol una visita.

Quines vistes de la Conca i més enllà ! I comencem a caminar … per asfalt i envoltats de molins.  Si ja hi heu estat abans, sabreu que en aquesta terra hi acostuma a fer força vent.  Així que des de fa poc més d’un any hi ha hagut una important proliferació de molins (made by Gamesa) que no destaquen pas per afavorir el paisatge ni el silenci de l’entorn. Ben aviat ja entrem en camí de terra i una mica més enllà deixem enrere els molins. A la primera fita del passeig hi arribem ben aviat. Es tracta d’una magnífica alzina.

Només uns metres més enllà queden abandonem els camps de cereals i entrem dins dels boscos de Comalats. Un lloc poc trepitjat actualment i que amaga algunes sorpreses. Una d’elles és una cista o sepulcre megalític que representa l’exemplar més meridional d’aquest tipus al nostre país.  Bé, suposem que hi és, doncs no la vam veure al no disposar de les seves coordenades ni tampoc dades en cap plànol de la zona.  Però hi tornarem. I una bona sorpresa creiem va ser la que va tenir el Dr. Enric Moreu-Rey quan hi va trobar una pedra megalítica amb símbols solars.  Es tracta d’un dels pocs exemplars de gravats rupestres en pedra a Catalunya.

De seguida, La Sala de Comalats.

Un petit nucli on hi destaca el castell de la Sala, amb una imponent torre. Va pertànyer als Cervera i a l’ordre de l’Hospital. Hi ha algunes cases ben restaurades, però la majoria semblen abandonades i amb l’aspecte de runes romàntiques que ens mostraven els visitants europeus al segle XIX. Tot i així, s’hi veuen unes quantes obres en marxa i diríem que en breu el conjunt estarà millor conservat.

A La Sala s’hi troba una casa rural i restaurant, l’Hostalet (977 89 28 39).  Hi hem menjat un parell de cops i el menjar i el tracte, magnífics.

Continuem el nostre camí, fins el següent nucli, de notables similituds, Glorieta.

A Glorieta ja no hi ha runes romàntiques. Petit, però habitat, encara que sigui estacionalment,  i força arranjat.

Què té de ben segur tota ciutat o poble? Doncs un cementiri. I el de Glorieta, acabat de restaurar, fa goig.

Continuem i passem per uns marges molt ben cuidats.

Continuem el camí i baixem fins arribar al Bosc del Ros, amb força pi roig.

Una mica més endavant, amagada darrera d’una gran roca a la vora del camí hi ha una construcció popular, anomenada Cabaneta del Roc.

A partir d’aquí, el camí  complert de la ruta continua cap a Belltall.  I encara que hi guardem un molt bon record de quan vam esmorzar a l’Hostal Feliuet ( 977 89 27 53) al fer la Ruta del Císter a peu, aquest cop, per a reduir el camí i, sobre tot, per a evitar passar entre mig de més molins, vam agafar una drecera que ens va portar drets al serrat.

Quines vistes de la Conca !!!  Sant Miquel del Montclar, el Comaverd, el pas de Cabra, el Tossal Gran, la Serra de Miramar, el Pas de la Riba, les Muntanyes de Prades, la Serra de la Llena, …

Aquí i allà es veuen unes quantes fumaroles de calçots !  Per cert, sembla que per sobre del camí es deu de trobar la necròpolis del Coll de Ballestà que no vam visitar aquest cop.  Hi tornarem un dia a veure si la veiem.

I poc més.  Ja estem de tornada.  Si us interessa saber-ne més de la història i altres detalls, us recomanem aquest llibre:

I per a trobar la ruta al Wikiloc, feu clic aquí.

Salut i fins la propera.