Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.


Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)

Visitades el dijous 27 de desembre de 2012.

Bruixot o Faldut de l'Abric I de l'Ermita, Ulldecona

Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !

Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).

La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)

Ermita de la Pietat d'Ulldecona

i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).

Vista general dels Abrics de l'Ermita, amb l'Ermita de la Pietat, la Foia i la Serra del Montsià

Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.

L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).

Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

Aquí en tenim unes quantes imatge.

– Part esquerra de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona– Part dreta de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup “estelar” de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Guerrers caçadors.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Caçador.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.

També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Tot i així, són prou interessants!

N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:

– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.

– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).

I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)

Olivera mil·lenària a Ulldecona

i el Castell d’Ulldecona.

Castell d'Ulldecona

Fins la propera. Salut i botes.