Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.


Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)

Visitades el dijous 27 de desembre de 2012.

Bruixot o Faldut de l'Abric I de l'Ermita, Ulldecona

Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !

Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).

La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)

Ermita de la Pietat d'Ulldecona

i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).

Vista general dels Abrics de l'Ermita, amb l'Ermita de la Pietat, la Foia i la Serra del Montsià

Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.

L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).

Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

Aquí en tenim unes quantes imatge.

– Part esquerra de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona– Part dreta de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup “estelar” de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Guerrers caçadors.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Caçador.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.

També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Tot i així, són prou interessants!

N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:

– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.

– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).

I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)

Olivera mil·lenària a Ulldecona

i el Castell d’Ulldecona.

Castell d'Ulldecona

Fins la propera. Salut i botes.


Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)

Visitades el diumenge 16 de desembre de 2012.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.

Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).

Masia de Cal Valldecerves

Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.

Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert  fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric IA pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.

Cova de Valldecerves

Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.

És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Precaució:

– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.

I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Gravats rupestres de Savassona i Pedra del Sacrifici (Tavèrnoles, Osona, Espai Natural de les Guilleries-Savassona)

Visitats el dissabte 17 de novembre de 2012.

Pedra del Sacrifici de Savassona

Roca del nen o de l'home. Roca amb gravats rupestres amb una figura antopomorfa al Pla de Savassona

El Pla de Savassona, amb raó, es troba de manera habitual en aquells llibres que parlen de “la Catalunya Màgica”.

Al pla estrictament, i a prop de la gran roca de gres anomenada el Dau, on es molt fàcil trobar-hi practicants de bouldering o escalada en bloc

Dau al Pla de Savassona

s’hi troben 4 roques amb gravats rupestres. Encara que són molt difícils de datar, segons els experts tenen una antiguitat que varia entre el Neolític (fa uns 7.000 anys), Calcolític, Bronze, Ferro…, fins arribar a l’època medieval i, també, a l’actualitat.

En total (nosaltres no ho hem contat!) entre les 4 roques hi ha 598 figures.

Al costat del Dau, dos roques més petites ja ens mostren els primers gravats rupestres.

Roca amb gravats rupestres al Pla de Savassona

Roca amb gravats rupestres al Pla de Savassona

Roca amb gravats rupestres al Pla de Savassona

Roca amb gravats rupestres al Pla de Savassona

Una mica més enllà, ens trobem l’espectacular Pedra de les Bruixes, roca amb molts gravats rupestres, principalment creus.

La sorprenent roca ha estat fa poc restaurada per un equip d’arqueòlegs conjuntament amb treballadors de l’empresa TAC OSONA, dirigits per l’arqueòleg Riker Yll, com es pot veure en aquest vídeo, a l’igual que la quarta roca, last but not least, la sorprenent Roca del Nen o de l’Home.

Roca del nen o de l'home. Roca amb gravats rupestres amb una figura antopomorfa al Pla de Savassona

Roca del nen o de l'home. Roca amb gravats rupestres amb una figura antopomorfa al Pla de Savassona

Roca del nen o de l'home. Roca amb gravats rupestres amb una figura antopomorfa al Pla de Savassona

Roca del nen o de l'home. Roca amb gravats rupestres amb una figura antopomorfa al Pla de Savassona

Al mateix pla, hi trobem la roca més coneguda, la Pedra del Sacrifici, on en diverses excavacions s’hi han trobat restes neolítics. Et quedes astorat al seu davant. Impressionant.

 Pedra del Sacrifici del Pla de Savassona

 Pedra del Sacrifici del Pla de Savassona

 Pedra del Sacrifici del Pla de Savassona

 Pedra del Sacrifici del Pla de Savassona

I per acabar, dalt del cim, seguint uns esglaons que sembla tenen origen visigòtic, s’arriba a Sant Feliu de la Roca o Sant Feliuet. Lloc preciós i sorprenent. La petita església té detalls preromànics. Al seu voltant, a banda de restes de poblat iber, s’hi troben tombes antropomorfes a la roca i cassoletes i gravats, amb una vista extraordinària,

Tombes antropomorfes, cisterna i caçoletes a la roca a Sant Feliuet de Savassona

Tombes antropomorfes i caçoletes a la roca a Sant Feliuet de Savassona

Tombes antropomorfes, cisterna i caçoletes a la roca a Sant Feliuet de Savassona

Tombes antropomorfes, cisterna i caçoletes a la roca a Sant Feliuet de Savassona

Tombes antropomorfes, cisterna i caçoletes a la roca a Sant Feliuet de Savassona

destacant-hi una mena de cavall estilitzat.

Gravat rupestre, cavall, al costat de Sant Feliuet de Savassona

Gravat rupestre, cavall, al costat de Sant Feliuet de Savassona

Per acabar, esmentar que de tornada a Tavèrnoles, en una roca al bel mig del camí, hi creiem veure també gravats dels que no havíem sentit parlat (d’un nivell de complexitat molt inferior als que acabem de veure, això sí).

Roca al terra al mig del camí­ cap a Tavèrnoles amb possibles gravats rupestres

Roca al terra al mig del camí­ cap a Tavèrnoles amb possibles gravats rupestres

Roca al terra al mig del camí­ cap a Tavèrnoles amb possibles gravats rupestres

Roca al terra al mig del camí­ cap a Tavèrnoles amb possibles gravats rupestres

Precaució:

– aneu amb molta cura amb els gravats. Cap mena de manipulació.

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Campanar de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Ens trobem a Rocafort de Queralt, petita vila del nord-est de la Conca de Barberà, dins de la Conca estricta (depressió del terreny originada pel curs dels rius Anguera i Francolí), territori fonamentalment de vinyes, i separada només pel proper coll de Deogràcies de la Baixa Segarra, espai on els cereals hi són omnipresents.

Què és el primer que es distingeix el poble des de lluny? El seu campanar, el de l’església de Sant Salvador. Esvelt, …, però tort i amb importants problemes de conservació.

Confiem que ben aviat l’arquebisbat de Tarragona, o qui correspongui, prengui mesures al respecte i, per una banda, resolgui els problemes de conservació i de possible perill públic, i per altre, ajudi a mantenir aquest important símbol del poble.

Per cert, si l’aneu a veure, no us oblideu de  gaudir dels restaurants del poble: El Restaurant Mircla (977 89 80 27), a peu de carretera, i el Restaurant Rocafort (977 89 80 66), adherit a la Marca de Cuina Catalana, dins del poble, a la plaça de l’Esglèsia

Fins la propera. Salut i botes


Basílica de la Sagrada Família (Barcelona)

La visita a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona ens fa sortir del que ha estat fins ara la norma en aquest bloc. En lloc de mostrar imatges i descriure un itinerari per a senderistes, només compartirem fotografies de la visita que hi vàrem fer el diumenge 18 de desembre. Però creiem que val la pena.

Feia molts i molts anys que no l’havíem visitat i el cert és que ens ha sorprès molt i molt agradablement. De fet, érem dels que pensàvem que millor deixar les obres tal qual estaven…

Esperem que us agradin i que gaudiu també de la visita, doncs no hi ha res com veure-ho personalment.

 

FAÇANA DE LA PASSIÓ

INTERIOR DE LA NAU

 

FAÇANA DEL NAIXEMENT

 

CLAUSTRE

 

MUSEU

 

EXTERIOR DE LA NAU CENTRAL

 

LES ESCOLES

 

FAÇANA DE LA GLÒRIA

Per acabar, esmentar tres coses.

La primera, que aconsellem molt visitar el Museu i, molt especialment, l’exposició que hi ha a la banda de la Façana del Naixement, a l’altre costat del Portal del Roser, dedicada a la natura com a font d’inspiració de Gaudí.

La segona, agrair i felicitar a la revista Descobrir, per haver fet un número esplèndid amb el dossier central dedicat a la Sagrada Família que ens va acabar de decidir per a fer la visita.

I tercera, compartir que després de la visita, la paraula hiperboloide té molt més de significat que no pas abans.

Salut i botes.