Olèrdola. Ruta de les Fonts. Un passeig pel Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola, Alt Penedès)

Temps de marxa: 1 hora 39 minuts. Distància recorreguda: 6,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest dissabte vam optar per a fer una ruta pel voltants del jaciment d’Olèrdola, dins del Parc del mateix nom.

Per cert, si no heu visitat el jaciment encara, us recomanem molt la visita.  És un dels més importants de les nostres terres i s’hi troben elements de l’Edat del Bronze (1.800 – 800 aC), de  l’Edat del Ferro, dels ibers, de  l’època romana i de l’Edat Mitjana.

Però nosaltres aquest cop no hi hem entrat.  L’hem envoltat.  La nostra ruta, que està força ben senyalitzada al llarg de tot el recorregut com a Ruta de les Fonts, comença i acaba a la porta d’entrada al recinte, davant de la muralla ibero-romana.

Després d’una baixada ombrívola en direcció nord-est, ben aviat s’arriba a la primera font del recorregut, la Font de l’Alba.

Continuem i una mica més endavant no triguem a trobar la segona font, la Font de Fontanilles.

Seguim caminant i just després de creuar la Riera de l’Adoberia  (que ens portaria al poble de Sant Miquel d’Olèrdola o La Plana Rodona) entrem dins d’un camí força ample però que queda encaixonat entre cingleres calcàries.

En aquesta vall càrstica es té una fascinant sensació de solitud.  Però al mateix temps s’intueix que ens trobem dins d’un indret on la raça humana hi deu d’haver habitat des d’èpoques molt antigues.  No anem desencaminats.  En aquestes parets, plenes de concavitats i balmes, s’hi troben alguns dels millors exemples de pintura rupestre del país.  Per exemple, la Cova dels Segarulls.

Continuant el camí per baix, un parell de perdius i un xoriguer quasi aturat en l’aire ens el fan més amè.

Un cop passada una bonica cabana de pedra seca,

si haguéssim agafat una desviació cap a la dreta cap a dalt dels Cingles, haguéssim pogut veure d’a prop altres de les meravelles que amaguen aquestes parets: La Font de l’Ametlló, les balmes de  Can Ximet (amb restes de construccions i dipòsits excavats a la roca) i  la de Can Castellví (continuació de l’anterior), ambdues amb pintures rupestres.  Nosaltres aquest cop ens ho mirem des de baix. També veiem a dalt  colles de gent practicant l’escalada.  Bon lloc.

Davant de Can Ximet, a peu del camí i just a costat d’unes vinyes, trobem la següent font, la Font de l’Avellaner.

Cap endavant, el camí planer s’acaba davant de Can Castellví quan arribem a un antic Forn de Calç de grans dimensions.

A partir d’aquí, tenim la pujada més dreta del recorregut, però que val la pena ja que ens permet tenir unes magnífiques vistes. En primer terme, les masies i cingleres que hem anat esmentant, darrera Vilafranca i la plana penedenca, més enllà les muntanyes de Mediona i Font-rubí, i al fons la serra de Montserrat.

Per altre banda, el camí també ens va donant bones vistes de les parts més exteriors del jaciment d’Olèrdola. Per exemple de l’església preromànica de Sant Miquel.

I ja quan queda poc per arribar a la fi del camí, la sorpresa final, el Pla dels Albats.

En molts llocs hem llegit que es tracta d’un dels més importants emplaçaments de tombes antropomòrfiques del nostre país, però el cert és que no n’hem vist cap d’altre que el superi en  impacte visual.

I ja hem acabat, això sí, amb ganes de tornar-hi aviat i visitar el que hem passat de llarg aquest cop.

Pel que fa a llibres on hem trobat força i bon material d’aquesta zona:

I si voleu seguir la ruta amb detall, la podeu trobar al Wikiloc aquí.

A reveure !