Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)

Visitades el diumenge 29 de juny de 2014.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!),  Francesc Carreras i Candi al 1909

Francesc Carreres i Candi. Bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona

i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.

Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.

 

COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

No ens direu que no és un indret ben curiós!

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

 

COVA PETITA DE CAN NADAL.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

hi trobem unes magnífiques vistes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

i abundants cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

en un entorn que respira misteri i antiguitat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:

Coves de Can Nadal mapa

 

Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.

També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.

I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.

I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda,  algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.

Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.

Salut i botes.


Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)

Visitada el dissabte 9 de març de 2013.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.

Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.

Aiguaviva, El Montmell

De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.

Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant  Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.

Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.

Entrada de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)Només entrar, hi trobem una gran sala.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure un pessebre de fusta.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que conformen una escenografia magnífica.

I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).

El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.

El Nen de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Seguim gaudint de la cova.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Quin lloc!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.

En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?

A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).

De color negre:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I de color ocre vermellós:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.

Hem de marxar.

Dues darreres sorpreses.

Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Preciós.

I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que en sec es va posar a volar per l’interior

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Era hora doncs de marxar.

Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.

Avenc o entrada superior de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.

Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.

Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.

Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.

Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.

Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.


Abric Romaní (Capellades, Anoia)

Visitat el diumenge 10 de febrer de 2013.

Abric Romaní, Capellades

Aquest cop hem visitat el Jaciment de l’Abric Romaní, un dels més importants a nivell mundial per entendre com vivien els Neanderthals.

Parlem per tant d’un jaciment del Paleolític Mitjà. Si be fins no fa massa es considerava que un cop arribats al nivell més antic arribaríem a fa uns 75.000 anys, les investigacions més actuals parlen de que es podria arribar als 110.000 anys d’antiguitat.

Situat a menys d’una hora en cotxe des de Barcelona, el jaciment està situat a la Cinglera del Capelló,  a Capellades , a la Comarca de l’Anoia molt a prop d’Igualada.

Per molt que n’hem vist moltes fotografies i fins i tot un programa dedicat a la televisió, com quasi sempre passa, no hi ha res millor que veure-ho en persona (i en aquest cas, a més a més, amb unes magnífiques explicacions del guia del jaciment).
Cinglera del Capelló, Capellades

Si és passa per la C-15, la vista de la Cinglera és impressionant, molt poc habitual.

Cinglera del Capelló, Capellades

Hi destaca molt especialment l’anomenat Barret del Capelló.

Barret del Capelló a la Cinglera del Capelló, Capellades

Però a que són deguts aquests capricis minerals? Doncs bé, a la visita a l’abric ho expliquen molt bé, es tracte de Travertí que es va formar quan (i ara cal posar-hi imaginació)  fa milers d’anys hi havia llargs períodes en que hi havia molta més aigua on ara tenim el poble de Capellades (provinent dels brolladors de l’Aqüífer Carme Capellades, on es recull la pluja de manera natural) i en lloc de quedar-se a dalt del cingle, com ara encara veiem a la Bassa, acabava descarregant per les parets de la cinglera cap al riu Anoia, 50 metres per sota. Espectacular, no?

Com que l’aigua portava molt de carbonat càlcic, precipitava per sobre de la vegetació de l’època i acabava fossilitzant-se i conformant aquests salts d’aigua de pedra i tota mena de formes geològiques sorprenents.

No us recorde a formes gaudinianes ??!!

Veiem que hi ha una passarel·la de fusta … que ara no es pot utilitzar degut a uns esllavissaments que no s’han arreglat.

Passare·la a la Cinglera del Capelló, Capellades

Modestament, fem un crit a la recuperació d’aquest indret.

A banda del propi NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, pensem que hi ha moltes oportunitats de revalorització de l’emplaçament si es posa en marxa un pla turístic que incorpori, per exemple, Gaudí per una banda i Neanderthals per altre. Quin lloc a tot el món hi podria competir? A veure si ben aviat veiem moviment al respecte.

Tornem a dalt per anar cap el jaciment,

Porta d'entrada a l'Abric Romaní

passada la porta del recinte, a l’esquerra hi ha l’espai d’oficines amb força informació exposada i en materials audiovisuals per a prendre consciència del lloc que anem a visitar, un Jaciment del Paleolític Mitjà de primera magnitud a nivell internacional. De seguida, a la dreta, protegit per unes teulades hi trobem el jaciment.

Abric Romaní, Capellades

Descobert l’any 1909 per l’empresari paperer capelladí Amador Romaní, de qui pren el nom (abans s’anomenava Bauma del Fossar Vell), ell mateix va dirigir les primeres excavacions fins el 1930 i va constatar la importància del jaciment. Seguint mètodes una mica matussers, però prou avançats per a la època, va fer un sondeig amb un pou encara ben visible

Pou del sondeig d'Amador Romaní a l'Abric Romaní, Capellades

i hi va identificar 31 capes estratigràfiques, de les quals 16 mostraven presència animal o humana. Aquestes capes dels diferents nivells d’ocupació s’identifiquen en una lletra de l’alfabet, molt visibles (i estèticament molt aparents) en una pared de l’únic piló que queda dempeus.

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

L’agost de l’any 2012 s’ha estat excavant el nivell P, que correspon a una antiguitat de 58.000 anys. Queden doncs anys i panys d’excavacions per arribar al nivell Z i als més de 100.000 anys ! (A la cinta que penja, només s’arriba al nivell K)

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

Des del 1982, per tant l’any passat va ser el 30è aniversari, que s’hi produeixen campanyes d’excavacions anuals dirigides per l’eminent i mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més importants del nostre país, sempre amb el el seu salacot, creador d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” (Cal senyalar que també és co-director de les excavacions a Atapuerca).

On rau la importància d’aquest jaciment a Capellades ? Doncs bé, amb la certesa de que ens deixarem algun fet que caldria destacar, podem senyalar:

Abric Romaní, Capellades

  • Un gran nombre de fogars, restes de llars de foc, més de 300 (el més important del món en aquest aspecte). Ens han aportat una informació valuosíssima de la seva manera de viure que els allunya de visions simplistes.

Fogar a l'Abric Romaní, Capellades

  • Llargues ocupacions dels Neandertahls en un període temps extensíssim (probablement des de fa més de 100.000 anys, fins fa uns 40.000 anys, molt proper o coincidint amb el moment de la seva extinció).

Fogars a l'Abric Romaní, Capellades

  • Si han trobat el negatiu o motllo d’eines de fusta, com per exemple l’artefacte de fusta configurat amb mànec “més antic del registre arqueològic mundial”. El travertí ha fet que aquest jaciment sigui com una mena de Pompeia de l’època dels Neanderthals.

Abric Romaní, Capellades

Abric Romaní, Capellades

  • Múltiples restes òssies d’animals, com per exemple cavalls, cérvols, llops, ossos, rinoceronts (sí, rinoceronts), lleons, panteres, linx, bisonts, cabres, isards, …

Abric Romaní, Capellades

Què li manca al jaciment?

  • Restes de Neanderthals

Abric Romaní, Capellades

Ja que es tracta d’un lloc on hi feien vida comunal …, no és per tant un lloc on sembla hagin enterrat els seus morts.

Si s’hi trobessin restes, a banda de l’interès arqueològic, de ben segur l’importància mediàtica de l’Abric seria molt més gran i, en conseqüència, les inversions augmentarien.

A veure què passa els propers anys.

Abric Romaní, Capellades

Finalment, us recomanem que us mostrin la part més amagada del piló. S’hi troben gravades unes quantes figures (un mòbil, un portàtil, uns …, unes …) que mostren el bon humor dels arqueòlegs i venen a demostrar que a les campanyes d’excavació, en ple estiu, hi ha molt de jovent.

Abric Romaní, Capellades

Sortim del jaciment, i en Gerard ens mostra algunes de les troballes animals que si han fet.

Troballes animals a l'Abric Romaní, Capellades

Hi ha un tros mandíbula de cavall, una banya de cérvol, restes d’un os del que n’havien extret el moll i, queixals de cavalls (un de jove i un de vell),  i … excrements fossilitzats de hiena.

També ens mostra dues peces treballades de sílex. Cal recordar que el període cultural dels Neanderthals rep el nom de Mosterià.

Per acabar, en Gerard ens fa una demostració de fabricació d’eines de sílex

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

copejant adientment una pedra gran de sílex amb un còdol.

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

Confiem que aquest post us hagi ajudat a prendre la decisió de visitar, si no ho havia fet abans, aquest indret tan singular. I recomanat anar-hi a primera hora ! (consulteu horaris)

Per suposat, podeu completar el dia amb la visita a la Bassa i al Museu Molí Paperer de Capellades al centre del poble.

Bassa i Museu Molí Paperer de Capellades

Salut i botes.


Abric del Mas d’en Josep -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
Cal anar una mica amb el cotxe des del Museu de la Valltorta, acompanyats pel guia del Museu  (964 33 60 10) i després caminar uns 500 metres, baixant per un corriol fins arribar a l’Abric orientat al sud.
Abric del Mas d'en Josep a la Valltorta
Des d’ell es té una bona vista del Barranc (albirant-se l’Abric de la Saltadora) i de l’altiplà que en formen els meandres (anomenat El Puntal).
Vista des de l'Abric del Mas d'en Josep a la Valltorta
Entre les figures que hi ha (unes 25), mostrem a continuació:
– Coll i cap d’un toro o bou.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un porc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– El caçador que persegueix al poc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– El mateix conjunt amb uns arquers al davant del porc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Uns motius filiformes de difícil interpretació.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un altre conjunt de difícil interpretació. Sembla que hi ha un quadrúpede, però també podria ser un motiu esquemàtic.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un caçador en no gaire bon estat de conservació.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un cérvol.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– La part de davant d’un altre cérvol.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Els dos cérvols junts.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
Ens acomiadem de l’Abric amb una bona vista del Montegordo (mirant la muntanya en qüestió, estem molt d’acord amb el seu nom).
Vista del Montegordo des del Mas d'en Josep a la Valltorta
I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.

Cova dels Cavalls -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
Per a fer cap a  la Cova dels Cavalls també agafem per un moment el cotxe des del Museu de la Valltorta, acompanyats pel guia del Museu  (964 33 60 10). A continuació, caminem una mica, per a, després de passar per una important diàclasi,
Cova dels Cavalls. Diàclasi per arribar-hi
arribar a l’impressionant emplaçament de l’Abric.
Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
L’escena principal de l’Abric, la cacera dels cérvols, és la que està representada al Museu i pot-ser és la més famosa de totes les escenes del Barranc.
És una llàstima que per aquesta notorietat, les pintures d’aquest l’Abric són les que han patit més agressions al llarg del temps (fragments arrencats, grafits de tota mena, …) abans de la seva protecció. Això fa que a dia d’avui, i malgrat la restauració del 1998, només veiem part de tota la meravella que hi havia, i no en el millor estat. Però tot i així, segueix essent una Meravella, amb majúscula.
– Figures de caçadors.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Grup d’arquers entre dues colades d’estalagmites.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçadors.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvols.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol amb el cap girat.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvols.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol i cervatell.
IMG_2013
– Cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçadors i cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
No cal dir que encara que es diu dels cavalls, es tracta de cérvols (el nom prové del fet que popularment, quan es van descobrir, es pensava que eren cavalls).
Per cert, en aquest Abric es trobava la figura de l’Arquer que està al Museu fruit d’un acord amb el Museu Comarcal de Cervera -Lleida-.
Abans de deixar l’Abric fem un darrer cop d’ull al Barranc.
Barranc de la Valltorta des de la Cova dels Cavalls

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.

Coves del Civil o de Ribassals -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
A aquest Abric (que en realitat són tres) s’hi arriba a peu des del Museu de la Valltorta, acompanyats pel guia del Museu  (964 33 60 10).
De fet, queda molt a prop del punt on la carretera entre Tírig i Albocàsser travessa el Barranc.
Coves del Civil o de Ribassals
Podríem dir que l’escena de dansa o lluita guerrera que s’hi representa és una mena d’apoteosi de l’art llevantí. De fet, les figures sembla que van seguint el relleu de l’Abric com si fos el del Barranc.
– Vista principal de l’Abric III.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Part esquerra, amb multitud de guerrers.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Part dreta.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
-Figura amb faldilla (dona?, bruixot?).
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Dos arquers principals, probablement acompanyats de dues dones.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Guerrers de la banda esquerra (no recorden molt a Matisse, o viceversa?)
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Guerrers de la part dreta.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
– Animals diversos.
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
Pintures rupestres de les Coves del Civil o de Ribassals. Barranc de la Valltorta
I després de gaudir d’aquestes meravelles, una darrera vista al Barranc.
Barranc de la Valltorta des de les Coves del Civil o de Ribassals
I això és tot per ara. Fins la propera.
Salut i botes.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Visitades el dissabte 5 de gener de 2013.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Aquest cop visitem unes de les pintures rupestres conegudes més properes a Barcelona, les pintures rupestres de la Cova dels Segarulls.

De difícil accés, es troben a  només 3 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, dins del Parc d’Olèrdola, però fora del recinte del conjunt monumental, una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.

Descobertes l’any 1958 per en Pere Giró i Romeu i , van ser donades a conèixer a gràcies a l’article que va publicar conjuntament amb Eduard Ripoll i Perelló a la revista Ampurias l’any 1961.

L’any 1998 van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani (Estem parlant de  757 jaciments amb pintures rupestres, dels quals 301 estan situats al País Valencià, 132 a l’Aragó, 93 a Castilla-La Mancha, 72 a Múrcia, 69 a Andalusia i 60 a Catalunya). Val a dir, que des de llavors s’han trobat altres indrets amb pintures, per suposat també al nostre territori, però que òbviament no estan a la llista del 1998.

En la Guia Itinerària d’Olèrdola, editada al 1977 per la Diputació de Barcelona i escrita per l’Eduard Ripoll, ja s’esmenten i mostren les pintures dels Segarulls.

Pintures de la Cova dels Segarulls a la Guia d'Olèrdola, Eduard Ripoll, 1977, Diputació de Barcelona

Per arribar a la cova, cal pujar per una de les parets del Fondo o Vall de la Seguera, un d’aquells llocs que quan als veus ja dius que aquí de ben segur hi ha hagut presència humana des de molt antic. Ens trobem en terreny càrstic.

Vista del Fondo o Vall de la Seguera des de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Les principals figures es troben a la pared exterior de la cova

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

amb dos arquers molt esquematitzats (amb uns arcs de mida exagerada – de fet, sobre tot un sembla un windsurfista, no?-)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

a sota dels quals hi ha tota una sèrie de punts vermellosos.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Aquestes pintures es consideren fetes a l’Edat del Bronze, és a dir, fa una mica més de 3.000 anys.

Just a la parts exterior de la boca que hi ha al seu costat hi trobem unes altres pintures, com a regalims vermellosos, que pot-ser són posteriors.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

L’estat de conservació de totes les pintures, malgrat, per exemple, la intervenció que s’hi va fer l’any 1995, és preocupant.

S´hi veuen rascades, probablement d’origen humà recent… Sobre tot, ja ho sabeu, aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació. Cal gaudir i preservar aquest patrimoni.

A l’interior de la cova, d’uns 7 metres de profunditat, abans d’arribar a un pas molt estret, sembla ser que en Ramon Viñas hi va trobar noves pintures l’any 1985 que nosaltres no hem sabut veure. Sí que hi hem entrat i estan molt ennegrides.

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Per acabar esmentar, el magnífic article de Joan Pallarès- Personat i Gener Aymamí i Domingo, “Manifestacions rupestres al gran Penedès”, Miscel·lània Penedesenca 1995, que ens serveix d’ajuda i inspiració per articles com aquest.

Hi trobareu la ruta a Wikiloc aquí.

Fins aviat. Salut i botes.