Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)
Publicat: 29/06/2014 Filed under: Cova, Cova artificial, Gravats a la roca, Jaciment, Vallès Oriental, Wikiloc 2 comentarisVisitades el diumenge 29 de juny de 2014.
Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.
Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!), Francesc Carreras i Candi al 1909
i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.
Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.
COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.
Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.
No ens direu que no és un indret ben curiós!
Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.
A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.
Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.
Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.
I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.
COVA PETITA DE CAN NADAL.
De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.
Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).
L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.
La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.
I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes
hi trobem unes magnífiques vistes
que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.
Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats
i abundants cassoletes
en un entorn que respira misteri i antiguitat.
Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:
Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.
També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.
I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.
I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda, algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.
Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.
Salut i botes.
Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)
Publicat: 10/03/2013 Filed under: Baix Penedès, Cova, Forn de calç, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitada el dissabte 9 de març de 2013.
La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.
Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.
De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.
Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.
Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.
Només entrar, hi trobem una gran sala.
Hi podem veure un pessebre de fusta.
De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.
En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …
que conformen una escenografia magnífica.
I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).
El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.
Seguim gaudint de la cova.
Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre
ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.
Quin lloc!
I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.
És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.
Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.
En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?
A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).
De color negre:
I de color ocre vermellós:
Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.
Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.
Hem de marxar.
Dues darreres sorpreses.
Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc
i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.
Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.
Preciós.
I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat
que en sec es va posar a volar per l’interior
segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.
Era hora doncs de marxar.
Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.
Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.
I fins la propera. Salut i botes.
Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Publicat: 17/02/2013 Filed under: Anoia, Cova, Jaciment 2 comentarisVisitat el diumenge 10 de febrer de 2013.
Aquest cop hem visitat el Jaciment de l’Abric Romaní, un dels més importants a nivell mundial per entendre com vivien els Neanderthals.
Parlem per tant d’un jaciment del Paleolític Mitjà. Si be fins no fa massa es considerava que un cop arribats al nivell més antic arribaríem a fa uns 75.000 anys, les investigacions més actuals parlen de que es podria arribar als 110.000 anys d’antiguitat.
Situat a menys d’una hora en cotxe des de Barcelona, el jaciment està situat a la Cinglera del Capelló, a Capellades , a la Comarca de l’Anoia molt a prop d’Igualada.
Per molt que n’hem vist moltes fotografies i fins i tot un programa dedicat a la televisió, com quasi sempre passa, no hi ha res millor que veure-ho en persona (i en aquest cas, a més a més, amb unes magnífiques explicacions del guia del jaciment).
Si és passa per la C-15, la vista de la Cinglera és impressionant, molt poc habitual.
Hi destaca molt especialment l’anomenat Barret del Capelló.
Però a que són deguts aquests capricis minerals? Doncs bé, a la visita a l’abric ho expliquen molt bé, es tracte de Travertí que es va formar quan (i ara cal posar-hi imaginació) fa milers d’anys hi havia llargs períodes en que hi havia molta més aigua on ara tenim el poble de Capellades (provinent dels brolladors de l’Aqüífer Carme Capellades, on es recull la pluja de manera natural) i en lloc de quedar-se a dalt del cingle, com ara encara veiem a la Bassa, acabava descarregant per les parets de la cinglera cap al riu Anoia, 50 metres per sota. Espectacular, no?
Com que l’aigua portava molt de carbonat càlcic, precipitava per sobre de la vegetació de l’època i acabava fossilitzant-se i conformant aquests salts d’aigua de pedra i tota mena de formes geològiques sorprenents.
No us recorde a formes gaudinianes ??!!
Veiem que hi ha una passarel·la de fusta … que ara no es pot utilitzar degut a uns esllavissaments que no s’han arreglat.
Modestament, fem un crit a la recuperació d’aquest indret.
A banda del propi NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, pensem que hi ha moltes oportunitats de revalorització de l’emplaçament si es posa en marxa un pla turístic que incorpori, per exemple, Gaudí per una banda i Neanderthals per altre. Quin lloc a tot el món hi podria competir? A veure si ben aviat veiem moviment al respecte.
Tornem a dalt per anar cap el jaciment,
passada la porta del recinte, a l’esquerra hi ha l’espai d’oficines amb força informació exposada i en materials audiovisuals per a prendre consciència del lloc que anem a visitar, un Jaciment del Paleolític Mitjà de primera magnitud a nivell internacional. De seguida, a la dreta, protegit per unes teulades hi trobem el jaciment.
Descobert l’any 1909 per l’empresari paperer capelladí Amador Romaní, de qui pren el nom (abans s’anomenava Bauma del Fossar Vell), ell mateix va dirigir les primeres excavacions fins el 1930 i va constatar la importància del jaciment. Seguint mètodes una mica matussers, però prou avançats per a la època, va fer un sondeig amb un pou encara ben visible
i hi va identificar 31 capes estratigràfiques, de les quals 16 mostraven presència animal o humana. Aquestes capes dels diferents nivells d’ocupació s’identifiquen en una lletra de l’alfabet, molt visibles (i estèticament molt aparents) en una pared de l’únic piló que queda dempeus.
L’agost de l’any 2012 s’ha estat excavant el nivell P, que correspon a una antiguitat de 58.000 anys. Queden doncs anys i panys d’excavacions per arribar al nivell Z i als més de 100.000 anys ! (A la cinta que penja, només s’arriba al nivell K)
Des del 1982, per tant l’any passat va ser el 30è aniversari, que s’hi produeixen campanyes d’excavacions anuals dirigides per l’eminent i mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més importants del nostre país, sempre amb el el seu salacot, creador d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” (Cal senyalar que també és co-director de les excavacions a Atapuerca).
On rau la importància d’aquest jaciment a Capellades ? Doncs bé, amb la certesa de que ens deixarem algun fet que caldria destacar, podem senyalar:
- Un gran nombre de fogars, restes de llars de foc, més de 300 (el més important del món en aquest aspecte). Ens han aportat una informació valuosíssima de la seva manera de viure que els allunya de visions simplistes.
- Llargues ocupacions dels Neandertahls en un període temps extensíssim (probablement des de fa més de 100.000 anys, fins fa uns 40.000 anys, molt proper o coincidint amb el moment de la seva extinció).
- Si han trobat el negatiu o motllo d’eines de fusta, com per exemple l’artefacte de fusta configurat amb mànec “més antic del registre arqueològic mundial”. El travertí ha fet que aquest jaciment sigui com una mena de Pompeia de l’època dels Neanderthals.
- S’hi va descobrir com els neandertals van utilitzar un arbre per fer-lo servir com un banc o uns pals que els homínids utilitzaven per construir les cabanes que situaven dins l’abric.
- Múltiples restes òssies d’animals, com per exemple cavalls, cérvols, llops, ossos, rinoceronts (sí, rinoceronts), lleons, panteres, linx, bisonts, cabres, isards, …
Què li manca al jaciment?
- Restes de Neanderthals …
Ja que es tracta d’un lloc on hi feien vida comunal …, no és per tant un lloc on sembla hagin enterrat els seus morts.
Si s’hi trobessin restes, a banda de l’interès arqueològic, de ben segur l’importància mediàtica de l’Abric seria molt més gran i, en conseqüència, les inversions augmentarien.
A veure què passa els propers anys.
Finalment, us recomanem que us mostrin la part més amagada del piló. S’hi troben gravades unes quantes figures (un mòbil, un portàtil, uns …, unes …) que mostren el bon humor dels arqueòlegs i venen a demostrar que a les campanyes d’excavació, en ple estiu, hi ha molt de jovent.
Sortim del jaciment, i en Gerard ens mostra algunes de les troballes animals que si han fet.
Hi ha un tros mandíbula de cavall, una banya de cérvol, restes d’un os del que n’havien extret el moll i, queixals de cavalls (un de jove i un de vell), i … excrements fossilitzats de hiena.
També ens mostra dues peces treballades de sílex. Cal recordar que el període cultural dels Neanderthals rep el nom de Mosterià.
Per acabar, en Gerard ens fa una demostració de fabricació d’eines de sílex
copejant adientment una pedra gran de sílex amb un còdol.
Confiem que aquest post us hagi ajudat a prendre la decisió de visitar, si no ho havia fet abans, aquest indret tan singular. I recomanat anar-hi a primera hora ! (consulteu horaris)
Per suposat, podeu completar el dia amb la visita a la Bassa i al Museu Molí Paperer de Capellades al centre del poble.
Salut i botes.
ambotes
ambotes 