Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)
Publicat: 10/03/2013 Filed under: Baix Penedès, Cova, Forn de calç, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitada el dissabte 9 de març de 2013.
La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.
Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.
De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.
Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.
Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.
Només entrar, hi trobem una gran sala.
Hi podem veure un pessebre de fusta.
De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.
En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …
que conformen una escenografia magnífica.
I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).
El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.
Seguim gaudint de la cova.
Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre
ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.
Quin lloc!
I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.
És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.
Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.
En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?
A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).
De color negre:
I de color ocre vermellós:
Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.
Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.
Hem de marxar.
Dues darreres sorpreses.
Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc
i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.
Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.
Preciós.
I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat
que en sec es va posar a volar per l’interior
segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.
Era hora doncs de marxar.
Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.
Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.
I fins la propera. Salut i botes.
Olèrdola. Ruta de les Fonts. Un passeig pel Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola, Alt Penedès)
Publicat: 07/03/2011 Filed under: Alt Penedès, Castells, Cova, Forn de calç, Jaciment, Masies, Parc d'Olèrdola, Pintures rupestres, Poblat Ibèric, Senderisme, Wikiloc 2 comentarisTemps de marxa: 1 hora 39 minuts. Distància recorreguda: 6,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest dissabte vam optar per a fer una ruta pel voltants del jaciment d’Olèrdola, dins del Parc del mateix nom.
Per cert, si no heu visitat el jaciment encara, us recomanem molt la visita. És un dels més importants de les nostres terres i s’hi troben elements de l’Edat del Bronze (1.800 – 800 aC), de l’Edat del Ferro, dels ibers, de l’època romana i de l’Edat Mitjana.
Però nosaltres aquest cop no hi hem entrat. L’hem envoltat. La nostra ruta, que està força ben senyalitzada al llarg de tot el recorregut com a Ruta de les Fonts, comença i acaba a la porta d’entrada al recinte, davant de la muralla ibero-romana.
Després d’una baixada ombrívola en direcció nord-est, ben aviat s’arriba a la primera font del recorregut, la Font de l’Alba.
Continuem i una mica més endavant no triguem a trobar la segona font, la Font de Fontanilles.
Seguim caminant i just després de creuar la Riera de l’Adoberia (que ens portaria al poble de Sant Miquel d’Olèrdola o La Plana Rodona) entrem dins d’un camí força ample però que queda encaixonat entre cingleres calcàries.
En aquesta vall càrstica es té una fascinant sensació de solitud. Però al mateix temps s’intueix que ens trobem dins d’un indret on la raça humana hi deu d’haver habitat des d’èpoques molt antigues. No anem desencaminats. En aquestes parets, plenes de concavitats i balmes, s’hi troben alguns dels millors exemples de pintura rupestre del país. Per exemple, la Cova dels Segarulls.
Continuant el camí per baix, un parell de perdius i un xoriguer quasi aturat en l’aire ens el fan més amè.
Un cop passada una bonica cabana de pedra seca,
si haguéssim agafat una desviació cap a la dreta cap a dalt dels Cingles, haguéssim pogut veure d’a prop altres de les meravelles que amaguen aquestes parets: La Font de l’Ametlló, les balmes de Can Ximet (amb restes de construccions i dipòsits excavats a la roca) i la de Can Castellví (continuació de l’anterior), ambdues amb pintures rupestres. Nosaltres aquest cop ens ho mirem des de baix. També veiem a dalt colles de gent practicant l’escalada. Bon lloc.
Davant de Can Ximet, a peu del camí i just a costat d’unes vinyes, trobem la següent font, la Font de l’Avellaner.
Cap endavant, el camí planer s’acaba davant de Can Castellví quan arribem a un antic Forn de Calç de grans dimensions.
A partir d’aquí, tenim la pujada més dreta del recorregut, però que val la pena ja que ens permet tenir unes magnífiques vistes. En primer terme, les masies i cingleres que hem anat esmentant, darrera Vilafranca i la plana penedenca, més enllà les muntanyes de Mediona i Font-rubí, i al fons la serra de Montserrat.
Per altre banda, el camí també ens va donant bones vistes de les parts més exteriors del jaciment d’Olèrdola. Per exemple de l’església preromànica de Sant Miquel.
I ja quan queda poc per arribar a la fi del camí, la sorpresa final, el Pla dels Albats.
En molts llocs hem llegit que es tracta d’un dels més importants emplaçaments de tombes antropomòrfiques del nostre país, però el cert és que no n’hem vist cap d’altre que el superi en impacte visual.
I ja hem acabat, això sí, amb ganes de tornar-hi aviat i visitar el que hem passat de llarg aquest cop.
Pel que fa a llibres on hem trobat força i bon material d’aquesta zona:
I si voleu seguir la ruta amb detall, la podeu trobar al Wikiloc aquí.
A reveure !
Olivella. Recorregut per masies dels voltants (Garraf)
Publicat: 06/02/2011 Filed under: Forn de calç, Garraf, Masies, Senderisme, Vi, Wikiloc Deixa un comentariTemps de marxa: 2 hores 42 minuts. Distància recorreguda: 12,0 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest matí, 6 de febrer de 2011, hem fet una ruta de poc més de 3 hores, amb sortida i arribada a Olivella, que ens ha permès veure els voltants d’aquest poblet del Garraf , situat entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedés, que no havíem visitat encara. És una ruta que segueix, quasi bé en la seva totalitat, la de la Cursa de Muntanya Margalló.
Els detalls els hem penjat a Wikiloc. Si els vols veure i fins i tot baixar-te la ruta, fés clic aquí.
Al poc de començar, després de deixar be aviat l’únic tros amb asfalt de la ruta, hem passat per sota d’una de les masies més impresionats del Massís, Can Suriol.
Com en totes aquestes edificacions al Garraf, no hi podia faltar el pou (aquest de considerables dimensions).
Una mica més enllà, ens hem trobat amb dues sorpreses que no havíem vist en cap mapa o guia de la zona.
Primer, el que creiem era un Forn de Calç
I poc després, un Forn de teules o rajoles
Un cop hem passat ràpidament pel costat d’una de les urbanitacions del terme municipal d’Olivella, però molt més gran que el núcli antic, el camí segueix per una zona ombrívola coneguda com el Fondo del Querol que ens mena a un del roures que hem anat troban al llarg del camí. Aquest és el roure de la Cotxa.
Aquí podríem dir que comença la part del camí de tornada, on hem trobat a faltar les ombres del principi.
La primer masia que trobem a dalt d’un turó, dominant amples terres amb molta vinya, ès Mas Bargalló.
Bon lloc per a fer un descans i beure una mica d’aigua. I així agafem ànims per arribar a la darrera masia, pot-ser la més ben cuidada, Can Camps, dominat un ampli territori també amb moltes vinyes
I de seguida ja tornem a estar a Olivella, on abans d’agafar el cotxe passem per el local d’Informació del Parc on comprem algunes ampolles de vi de la contrada.
I en menys de tres quarts d’hora ja tornàvem a estar a casa. Fins la propera !
ambotes
ambotes 