El Bosc Màgic d’Òrrius (Serralada Litoral, Maresme)

Visitat el diumenge 13 de juliol de 2014.

Fa més de 30 anys que sabem de l’existència d’unes molt curioses i misterioses figures tallades a les gran roques granítiques del Bosc de Ca l’Argent, a Òrrius, però fins aquest diumenge no les hem visitat.

Som molt a prop del monuments megalítics propers a la Roca del Vallès.

El Maorí.

Força més petitó que els de l’Illa de Pasqua…, però què hi fa aquí a la Serralada Litoral?

El Maorí del Bosc màgic d'Orrius

 

L’indi Maia.

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

 

Amb posat seriós.  A l’altre banda de la mateixa roca on està esculpit el maorí, tot plegat com si d’un Janus es tractés, …

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

L’elefant.

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

A l’altre banda de la pista de terra,

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

envoltat de boles granítiques

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

i al mig de la vegetació …

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

 

Sembla ser que tot és obra de I. Foscas i A. Gómez, de Granollers, allà pels anys 70 del segle passat. Per què?

Doncs si també ho voleu visitar, és molt senzill.

Al punt quilomètric 2 de la carretera de la Roca del Vallès a Òrrius.

Bosc màgic d'Orrius

I per cert, recomanem anar-hi un dia amb boira i fred, millor quan es fa de nit …

Això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.


Pedra gravada de Parpers (Argentona, La Roca, Parc de la Serralada Litoral, Maresme, Vallès Oriental)

Temps de marxa: 55 minuts. Distància recorreguda: 3,9 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El motiu d’aquesta senzilla ruta era poder veure pels nostres ulls una de les poques roques amb gravats d’època prehistòrica que tenim a Catalunya, i que a banda està molt a prop de Barcelona.

Vam conèixer de la seva existència al trobar a Internet el treball aparegut l’any 1992 a Sessió d’Estudis Mataronins.

Així que un dia que no disposàvem de massa temps, de seguida en vam arribar al Coll de Parpers.

Lloc ben curiós, doncs des que l’any 1995 es va inaugurar l’autopista C-60 per unir Argentona (costa, Maresme) amb La Roca (interior, Vallès Oriental), ha quedat quasi sense transit. Ho reflecteix molt bé aquesta entrada del blog Vida Quotidiana.

Així que comencem a caminar, amb ciclistes amunt i avall, a costat de la benzinera abandonada i del monument als caiguts.

Estem a uns 300 metres d’altitud.  Se sent la remor al lluny del soroll de les autopistes, però el paisatge es força agradable. De seguida passem pel costat de la masia en runes de Ca L’Espinal, amb un gran pi al seu costat i uns camps llaurats força importants just a l’altre banda del camí, la Plana de l’Espinal.

Seguim pel camí sense pèrdua i com que ha plogut recenment, trobem petjades d’animal ben marcades. Aquí en veieu unes que creiem de senglars petits.

I en menys de mitja hora ja hem arribat a la urbanització Sant Carles. Cal agafar just el primer carrer a la dreta i quan aquest gira a l’esquerra ja hi som.

La sorpresa arriba quan ens trobem que el conjunt de roques que busquem estan envoltades d’un tancat dins d’una finca de la urbanització. Però sembla mig abandonada i la tanca és baixa … i es tracta de restes arqueològics coneguts i catalogats que no entenem que fan tancats d’aquesta manera !

Gràcies a les fotografies que hi ha al document abans esmentat trobem la roca amb els gravats. El cert és que costa de distingir i la hem de netejar amb cura.

I un cop neta, ja es veuen els gravats una mica millor. Aquí els tenim.

Per cert, que ja de tornada ens va alegrar conèixer la notícia de que just el passat mes de mars: l´Ajuntament d´Argentona va aprovar un conveni pel qual cedia els terrenys del Turó dels Castellans, al terme municipal de la Roca del Vallès
Concretament, es tracta d´una part de terme que havia ocupat l´urbanització Sant Carles i del Turó de llevant, un espai forestal dins el Parc de la Serralada Litoral, on s´hi havien fet obres il·legals de tancament, i en el que hi ha un element de la carta arqueològica d´Argentona, la Roca Gravada de Parpers”.

Retornem cap el cotxe. Cada cert temps es veu al fons la silueta del Castell de Burriac, avui sota núvols.

I de seguida ja tornem a estar el cotxe. Deixem la visita a la propera Via Romana de Parpers per una altre dia.

La ruta penjada el Wikiloc està aquí.

Fins a una altra !