El Bosc Màgic d’Òrrius (Serralada Litoral, Maresme)

Visitat el diumenge 13 de juliol de 2014.

Fa més de 30 anys que sabem de l’existència d’unes molt curioses i misterioses figures tallades a les gran roques granítiques del Bosc de Ca l’Argent, a Òrrius, però fins aquest diumenge no les hem visitat.

Som molt a prop del monuments megalítics propers a la Roca del Vallès.

El Maorí.

Força més petitó que els de l’Illa de Pasqua…, però què hi fa aquí a la Serralada Litoral?

El Maorí del Bosc màgic d'Orrius

 

L’indi Maia.

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

 

Amb posat seriós.  A l’altre banda de la mateixa roca on està esculpit el maorí, tot plegat com si d’un Janus es tractés, …

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

L’elefant.

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

A l’altre banda de la pista de terra,

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

envoltat de boles granítiques

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

i al mig de la vegetació …

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

 

Sembla ser que tot és obra de I. Foscas i A. Gómez, de Granollers, allà pels anys 70 del segle passat. Per què?

Doncs si també ho voleu visitar, és molt senzill.

Al punt quilomètric 2 de la carretera de la Roca del Vallès a Òrrius.

Bosc màgic d'Orrius

I per cert, recomanem anar-hi un dia amb boira i fred, millor quan es fa de nit …

Això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.

Anuncis

Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)

Visitades el diumenge 29 de juny de 2014.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!),  Francesc Carreras i Candi al 1909

Francesc Carreres i Candi. Bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona

i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.

Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.

 

COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

No ens direu que no és un indret ben curiós!

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

 

COVA PETITA DE CAN NADAL.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

hi trobem unes magnífiques vistes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

i abundants cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

en un entorn que respira misteri i antiguitat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:

Coves de Can Nadal mapa

 

Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.

També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.

I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.

I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda,  algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.

Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.

Salut i botes.


Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)

Visitat el dissabte 15 de març de 2014.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!

A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.

Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

No semblen trets figuratius.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.

Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o  Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.

Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).

I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Sense més, us convidem a visitar-lo.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.

Documentació del Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Fins la propera. Salut i botes.


Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Pedra amb inscultures de Collserola (Barcelona)

Visitada el diumenge 24 de febrer de 2013 (el dia després de la nevada).

Pedra amb inscultures de Collserola

Molt a prop de la bifurcació de la Carretera de l’Arrabassada cap a Vallvidrera/Tibidabo i Sant Cugat, podem visitar una de les sorpreses que ens proporciona la Serra de Collserola: La Pedra de Collserola.

Un megàlit prehistòric dins del terme municipal de Barcelona.

De vegades, també se l’anomena Pedra dels Sacrificis.

Bifurcació a la carrereta de l'Arrabassada, a prop de la Pedra amb inscultures de Collserola

Qui ho diria que, molt a prop d’aquest encreument de carreteres proper al Tibidabo i apartada només uns 20 metres del camí força transitat per excursionistes que mena al Turó del Puig, Coll de la Vinyassa i Font de la Salamandra, hi podem trobar

Pedra amb inscultures de Collserola

aquesta pedra de pòrfir rosat, que sembla que va ser donada a conèixer pel geòleg Enric Sunyer Coma,

Pedra amb inscultures de Collserola

en la que s’hi veuen una dotzena de cassoletes i reguerons

Pedra amb inscultures de Collserola

realitzats per mà humana, molt probablement al Calcolític o Edat del Coure, fa uns 4.500 anys.

Pedra amb inscultures de Collserola

Les seves mides són, aproximadament de 1,5 metres x 1 metre x 0,5 metres.

Pedra amb inscultures de Collserola

Al nostre país hi tenim un bon nombre de pedres amb gravats i inscultures d’aquesta època i, de fet, cada cop se n’estudien de noves i també en llocs propers a la Ciutat Comtal.

Pedra amb inscultures de Collserola

Per què servien les cassoletes? No ho sabem Hi ha teories, però no certeses.

Pedra amb inscultures de Collserola

Ara bé, sí que podem pensar que, com la major part d’aquestes restes antigues, ell lloc on es troba no és casualitat. Aquest turonet, ara envoltat de pins i alzines, de ben segur que deuria ser un lloc màgic

Pedra amb inscultures de Collserola

I per acabar volem agrair a Antoni Mañé i Sàbat el llibre “Itinieraris Dolmènics de Catalunya”, llibre de Motxilla, 54, on vàrem conèixer de l’existència d’aquesta pedra.

llibres d'Antoni Mañé i Sabat

Per cert, que gràcies al magnífic bloc d’en Marcel Albet Guinart, vàrem saber que dins de la ciutat de Barcelona hi ha una segona resta megalítica.

I aquí teniu unes imatges del breu recorregut que cal fer fins arribar a la pedra des de l’aparcament més proper, menys de 500 metres.

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a Google Earth

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a CompeGPS

Una ruta del bon amic Capità Haddock hi passa.

I amb unes imatges de neu a prop de la pedra, us diem fins la propera.

Pedra amb inscultures de Collserola amb neu

Neu a la bifurcació de l'Arrabassada

Ninot de neu a l'Arrabassada

Salut i botes.


Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.