Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)
Publicat: 10/03/2013 Filed under: Baix Penedès, Cova, Forn de calç, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants, Senderisme, Wikiloc 6 comentarisVisitada el dissabte 9 de març de 2013.
La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.
Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.
De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.
Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.
Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.
Només entrar, hi trobem una gran sala.
Hi podem veure un pessebre de fusta.
De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.
En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …
que conformen una escenografia magnífica.
I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).
El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.
Seguim gaudint de la cova.
Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre
ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.
Quin lloc!
I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.
És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.
Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.
En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?
A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).
De color negre:
I de color ocre vermellós:
Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.
Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.
Hem de marxar.
Dues darreres sorpreses.
Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc
i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.
Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.
Preciós.
I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat
que en sec es va posar a volar per l’interior
segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.
Era hora doncs de marxar.
Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.
Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.
I fins la propera. Salut i botes.
Pintures rupestres de la Cova Remígia (Ares del Maestrat, Alt Maestrat, Castelló)
Publicat: 09/01/2013 Filed under: Alt Maestrat, Cova, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants 1 comentariVisitades el dissabte 29 de desembre de 2012. 
Acabant amb el símil futbolístic, les Pintures rupestres de la Cova Remígia són com un seguit de filigranes de l’Iniesta, un conjunt d’exquisides meravelles. En molts escrits les podreu veure qualificades com la Capella Sixtina del Neolític.
Ens trobem dins del municipi d’Ares del Maestrat, que mereix la visita per moltes i bones raons, 
dins del Barranc de Gasulla, a només un 10 quilòmetres de la Valltorta. Per a visitar-les, val contactar amb el Mas de la Montalbana (964 76 21 86, 606 245 351), al punt quilomètric 46 de la CV-15, abans de començar a pujar el Coll. 
La pujada fins la Cova cal fer-la a peu i són uns 2 quilòmetres, aproximadament, amb una primera meitat en forta pujada, però i tant que val la pena! Es passa primer pel que queda del Mas Gasulla i poc després, ja en pla, ens trobem amb el guia de les pintures, Eugenio Barreda, que amb saviesa i simpatia (mira que les ha ensenyat vegades i s’el segueix veient il·lusionat i orgullós mostrant-les! -son pare, Federico, en va ser el primer guia-) ens ilustrarà la visita a les pintures. Passem per davant del Mas Remigia, ja a peu de cinglera
i de seguida, arribem a l’Abric, ben protegit.
I ara, cal gaudir del que tenim davant, escenes d’una naturalitat i moviment que no havíem vist abans.
Puffff. Sap greu, però cal tornar.
De ben segur hi tornarem i aprofitarem per visitar el conjunts dels Abrics del Cingle de la Mola Remigia, altres 10 abrics una mica per sobre de la Cova que acabem de visitar … i tot el que puguem, que hi ha molt per veure i gaudir per ací.
Quan marxem ens enduem una sorpresa, Eugenio ens comenta que en Ramon Viñas, la màxima autoritat en pintures rupestres i gran amant d’aquest indret (“Hi ve sovint aquí. Però al llarg de 7 anys, va venir al menys un cop per setmana”) està pujant, encara que pel camí de la font, que no coincideix amb el nostre.
Ja hi haurà altres oportunitats per a saludar-lo i felicitar-lo per la feina feta.
De baixada, abans d’arribar al Mas Gasulla, veiem un grup de cabres hispàniques quasi al davant nostre, damunt d’unes roques. Bona manera d’amenitzar la baixada, a banda del magnífic i singular paisatge.
De tornada al Mas de la Montalbana, a part de prendre una clara per a refrescar-nos, gaudim de la singular decoració del bar, on hi trobem des de postals amb les magnífiques reproduccions de les pintures fetes per Joan B. Porcar
a un bon conjunt de fòssils, tant abundants en aquestes terres
amb un estil un pel eclèctic, que ja està bé.
Aprofitem per a proveir-nos de postals i de la bona oferta de llibres que tenen. Bon exemple a seguir per indrets similars.
Ens enduem un immillorable record de la Cova Remígia i tenim la sort d’una gran continuació.
Primer una ràpida visita a Ares,
inclós el Museu de la Cova del Castell. I de seguida cap el Coll,
on dinem magníficament al Restaurant “mesón El Coll” (964 443 088) -quina olleta, quines verdures a la planxa, quin “chuletón”!-
Abandonem, de moment, aquest esplèndid territori. Un darrer cop d’ull a les terrasses de les rodalies
i als voltors que ens sobrevolen quasi tota l’estona.
Fins aviat, esperem i desitgem. Salut i botes.
Pintures rupestres de la Valltorta (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)
Publicat: 02/01/2013 Filed under: Alt Maestrat, Cova, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants 1 comentariVisitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Si seguim amb el símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres de la Valltorta són de Champions. Hi ha pocs exemples d’un patrimoni tan extraordinari i tan poc conegut a l’hora. Esperem, molt modestament, ajudar a contribuir a la seva difusió.
Descobertes al 1917, actualment es coneixen més de 27 abrics amb pintures originàries majoritàriament de l’Epipaleolític (fa uns 8.000 anys, aproximadament), al llarg de l’impressionant Barranc de la Valltorta.
Ubicat a uns menys d’un quilòmetre de la majoria dels Abrics, des del 1994 està en funcionament l’interessant Museu de la Valltorta.
El Museu es troba al municipi de Tírig, molt ben indicat, en la carretera que porta a Albocàsser (a menys d’una hora en cotxe des d’Ulldecona o Vinaròs).
ambotes
ambotes 