Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.

Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…

Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.

L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.

Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.

A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.

I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.

A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.

Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?

Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!

Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.

I per acabar, dues coses.

La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.

Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.

Les pintures rupestres del Vall de la Coma,  declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.

Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).

La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?

Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.

I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.

Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …

I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.

Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).

I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes

o un de molt curiós de 7 potes (!).

Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.

I per acabar, tres coses.

La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.

La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.

I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.