Pintures rupestres del Mas d’en Llort (Rojals, Montblanc, Muntanyes de Prades, Conca de Barberà)

Visitades el dissabte 22 de setembre de 2012.

L’abric del Mas d’en Llort, es troba al costat, a uns 10 metres de l’abric del Portell de les Lletres. Tots dos formen part dels 9 conjunts de Pintures Rupestres de les Muntanyes de Prades declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 -actualment se’n coneixen ja més de 20 per aquests racons-.

Consta d’unes 10 figures, monocromes vermelloses i de petit format, de tipus figuratiu (naturalista-estilitzat): caçadors, caprins, cérvols, … Veureu que la figura del personatge principal està malmesa, a l’igual que una cérvola o cabreta. Brètols i/o ignorants les han fet malbé … Quan les visiteu, doneu exemple i gaudiu de les mateixes sense fer-hi cap, cap tipus de manipulació.

Precaució:

– aneu amb molta cura amb l’abric i les pintures. Cap mena de manipulació.

Recomanacions:

– visiteu el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades) de Montblanc. Situat a l’antiga presó de Montblanc (carrer de la Pedrera, 2, telèfon 977860349).

– Restaurant La Socarrimada, a Rojals (977264059).

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.

Anuncis

Vallespinosa, Castell de Saburella, Castell de Selmella (Alt Gaià, Conca de Barberà i Alt Camp)

Visitat el dimecres 29 d’agost de 2012.

Vallespinosa

Bonic llogarret amb al voltant d’una trentena d’habitants, que ha vist rehabilitades en els darrers anys, amb força encert, la majoria de les construccions del seu nucli, envoltat de cingleres calcàries. Si no fos pels pins i alzinars, quasi semblaria que ens trobem en un racó de l’Alt Urgell o del Ripollès. Però som en un extrem de la Conca de Barberà, a tocar de l’Alt Camp.

Qui no ho conegui d’antuvi, segur que es sorprendrà.

Vallespinosa és el punt de sortida i arribada per visitar dos dels millors Castells del Gaià.

Castell de Saburella

El Castell de Saburella és molt singular, el nostre preferit des de fa molts anys.

No corona cap cim important. A 680 metres d’altitud, està dalt d’un turó arrodonit a prop del torrent de Comadevaques. Hi predominen les formes arrodonides (perímetre ovalat, tres torres cilíndriques, destacant-hi la esplèndida torre de l’homenatge). Encara que té bones vistes, ell en sí és la millor vista, des de baix o des de dalt dels cims propers. Amb un parell de masies al voltant, no sembla que hi hagi restes de cap nucli de població pròxim. Històricament, a més, sembla que és de finals del segle XII o principis del XIII, és a dir, posterior a la Marca Hispànica.

Castell de Selmella

El Castell de Selmella és un excel·lent prototipus de castell roquer.

A 830 metres d’altitud, dalt de la Serra de Selmella o Serra Morena, domina el paisatge dels voltants. Les seves formes són, sobre tot, rectangulars, quadrades (esplèndida torre d’entrada integrada amb les roques del terreny, per exemple). Vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona i més enllà, amb comunicació visual amb altres castells de la zona (però no pas amb el de Saburella). Just a sota, hi ha les (tristes) restes del (des)poblat de Selmella, amb l’església de Sant Llorenç – un altre cas de poble deshabitat de la muntanya tarragonina, com Selma, com La Mussara-.

De finals del segle X, el Castell de Selmella forma part de la fornada de castells que vans ser aixecats a l’època de la reconquesta a la part alta del Gaià, però en representa un pas endavant per la seva situació ja a l’altre banda del riu i més cap al sud.

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Gravats a la roca al Coll de la Mola (Rojals, Montblanc, Muntanyes de Prades, Conca de Barberà)

Visitats el dissabte 22 de setembre de 2012.

Molt a prop del Coll de la Mola, creuament de camins a prop de Rojals,

hi trobem, al terre, una gravats a les roques, possiblement d’origen prehistòric, que quasi sempre passen desapercebuts

Precaució:

– aneu amb molta cura amb els gravats. Cap mena de manipulació.

Recomanacions:

– visiteu el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades) de Montblanc. Situat a l’antiga presó de Montblanc (carrer de la Pedrera, 2, telèfon 977860349).

– Restaurant La Socarrimada, a Rojals (977264059).

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Pintures rupestres del Portell de les Lletres (Rojals, Montblanc, Muntanyes de Prades, Conca de Barberà)

Visitades el dissabte 22 de setembre de 2012.

L’abric del Portell de les Lletres és el primer conjunt de pintures rupestres que es va descobrir a Catalunya, a finals del XIX, i va ser redescobert per l’insigne Salvador Vilaseca l’any 1943. Forma part dels 9 conjunts de Pintures Rupestres de les Muntanyes de Prades declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 -actualment se’n coneixen ja més de 20 per aquests racons-.

Consta de 18 signes o figures de tipus esquemàtic-abstracte i són monocromes vermelloses i de petit format.

Precaució:

– aneu amb molta cura amb l’abric i les pintures. Cap mena de manipulació.

Recomanacions:

– visiteu el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades) de Montblanc. Situat a l’antiga presó de Montblanc (carrer de la Pedrera, 2, telèfon 977860349).

– Restaurant La Socarrimada, a Rojals (977264059).

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Pintures rupestres del Mas d’en Ramón d’en Bessó (Rojals, Montblanc, Muntanyes de Prades, Conca de Barberà)

Visitades el dissabte 22 de setembre de 2012.

Les pintures rupestres del Mas d’en Ramon d’en Bessó estan al costat de les restes del mas balmat.  A l’abric, hi destaca una figura de brau naturalista, de mida més gran que les del voltant. Hi ha també un arquer, i unes creus i …, totes monocromes vermelloses.  L’abric forma part dels 9 conjunts de Pintures Rupestres de les Muntanyes de Prades declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 -actualment se’n coneixen ja més de 20 en aquest espai-.

Precaució:

– aneu amb molta cura amb l’abric i les pintures. Cap mena de manipulació.

Recomanacions:

– visiteu el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades) de Montblanc. Situat a l’antiga presó de Montblanc (carrer de la Pedrera, 2, telèfon 977860349).

– Restaurant La Socarrimada, a Rojals (977264059).

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Pintures rupestres del Barranc de Biern (Vilanova de Prades, Muntanyes de Prades, Conca de Barberà)

Visitades el diumenge 13 d’octubre de 2012.

Conjunt de pintures rupestres descobert a l’estiu de 2005 per Núria Sales i Jaume Ciurana.

En podeu trobar informació molt interessant al treball “Un nou conjunt amb pintures rupestres al barranc de Biern (Vilanova de Prades, Conca de Barberà, Tarragona) Primeres observacions astronòmiques”, QUAD. PREH. ARQ. CAST. 24, 2004-2005, de Ramon Viñas i Jaume Ciurana.

Com detall afegit, ens sembla molt interessant el fet de que l’abric sigui una balma calcària de conglomerat, adaptant-se les petites pintures a les concavitats deixades per còdols i a les irregularitats de la paret. Sorprenent, i pot-ser cas únic a Catalunya (de moment).

I perquè veieu la mida de les pintures, que petites són les figures:

Precaució:

– aneu amb molta cura amb l’abric i les pintures. Cap mena de manipulació.

Recomanacions:

– visiteu el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades) de Montblanc. Situat a l’antiga presó de Montblanc (carrer de la Pedrera, 2, telèfon 977860349).

– Restaurant Camí del Bosc, a Vallclara (977869264).

I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.


Rocafort de Queralt – Sant Miquel de Montclar – Montbrió de la Marca – Rocafort de Queralt (Conca de Barberà, Alt Gaià)

Temps de marxa: 3 hores 45 minuts. Distància recorreguda: 15,3 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Dissabte, 3 de setembre de 2011.  Des de fa dies que els meteoròlegs anuncien pluges per avui. Sense discussió. Una llàstima, doncs feia setmanes que teniem previst per aquest dia fer el camí fins Sant Miquel de Montclar des de Rocafort de Queralt. Tossuts i optimistes de mena, per un cas, ho preparem tot. Ens aixequem pel matí i encara que han caigut quatre gotes per la nit, de ploure ara, res de res.

De fet, no plourà al llarg de tot el camí i en el moment d’escriure aquesta entrada al bloc, seguim esperant l’aigua … Això sí, vam tenir uns bonics núvols al cel tota l’estona que vam agrair ja que així no va picar tant el sol.

En ruta. El començament de la passejada coincideix amb el de la ruta pels voltants de Rocafort de Queralt penjada el passat dia de Sant Jordi. Però un cop passada la cabana de pedra, seguirem pel camí principal.

Hem vist les vinyes carregades. La verema està a punt de començar !

Tota l’estona, al nostre clatell, Forès dalt del cim, envoltat de molins.

Ens fixem en que en diferents llocs del camí hi ha una mena d’abeuradors (1 metre quadrat, aproximadament) que fins ara no havíem vist. Suposem que tindrà a veure en la temporada de caça que sembla començarà el mes que ve.

Quan estem a prop de creuar, pel km. 4, la carretera de Vallespinosa, a ma esquerra fa tenim bones vistes també de Savallà del Comtat (poble enlairat, 825 metres, amb unes runes de castell que criden en veu alta que les restaurin quan més aviat millor).

Hem passat per zona de vinyes i cereals. Un cop creuem la carretera, entrem en zona de bosc mediterrani. A banda dels típics pals senyalitzadors actuals, trobem un simpàtic pal que ens fa saber que ja no quedar gaire estona per arribar al cim.

Ara seguim el PR-C 21. En una parada a ma dreta, unes quantes perdius ens sorprenen fugint de la nostra presència. No triguem gaire a tornar a tenir la carena del Montclar davant amb la inconfusible figura de la torre del castell i la senyera.

Ja només queda l’ascensió final, la part més dura. Però quin valor tindria un cim si ni fos dificultós accedir-hi ?

El Montclar, com Montserrat, està format per conglomerat. I com es noten els còdols a la pujada !

Ja som dal de la carena. Per sobre dels 900 metres. Veiem el poblet de Biure de Gaià (des d’on es fa l’aproximació tradicional més curta al cim i que disposa d’un sorprenent castell neogòtic, res a veure amb els de la zona) als nostres peus.

Ja només queda el darrer esforç per arribar a la torre i a l’església.

Ja hi som !

Per cert, històricament aquestes terres han pertangut a Santa Perpètua de Gaià, i per tant ara formen part del municipi de Pontils.

Primer trobem la torre. En les circumstàncies actuals, quasi sembla una metàfora del nostre país …

Només queda una part de la torre del que va ser el castell de Montclar, molt probablement del segle XI, amb quasi 7 metres de diàmetre. S’entén perfectament el valor estratègic del lloc a la època de la Marca Hispànica en que va ser construït. Visió, i per tant control, sobre una enorme extensió de terreny. Distingim des d’aquí (i disculpes per les possibles omisions) els castells de Queralt i de Saburella , i els nuclis de Savallà del Comtat, Santa Coloma de Queralt, Aguiló, Argençola, Biure de Gaià, Forès, Rocafort de Queralt, Les Piles, Guialmons, Conesa, VallverdSarral i Viladeperdius. Montserrat es distingeix al fons i per l’altre banda el Montagut (Serra d’Ancosa), fins arribar a la Serra del Montmell.

Panoràmica de 360 graus sobre una zona que fins i tot ara te problemes d’ubicació. Estem a la Conca de Barberà, però de fet a la Baixa Segarra, clar que som a l’Alt Gaià, amb l‘Alt Camp i l’Anoia a tocar …

I al costat, una mica per sota, l’església de Sant Miquel.

A diferència del castell, l’església ha estat curosament restaurada i quin goig que fa ! Felicitacions als qui ho han fet !

Cronològicament també sembla tenir els seus orígens al segle XI, o pot-ser lleugerament posterior.

Personalment, ens agraden molt la vista que hi ha cap al nord-est, cap a la zona de Viladeperdius, de Sant Magí de Brufaganya, del castell de Queralt. Les llesques de terra llaurada que queden entre petites carenes boscoses conformen una visió molt singular, com d’un mar de terra en moviment…

Abans de marxar, ens acostem al vèrtex geodèsic que hi ha al punt més alt de la carena.

Les vistes són superbes. Un altre cop 360 graus de visió. Vallespinosa queda just per sota.

La imatge que tenim de tornada a la torre i l’església és esplèndida.

Comencem el camí de tornada.

Fins la carretera de Vallespinosa, que coincideix amb el Coll de Puig de Gaig (800 metres d’altitud), refem el camí, però a partir d’aquell moment continuem pel mateix PR-C 21, que ens portarà a Montbrió de la Marca.

Pel camí anem trobant forces trossos de pedra de sílex.

De ben segur que l’abundant presència d’aquest mineral, juntament amb les nombroses balmes i l’específica posició geogràfica de la zona, van permetre l’abundant presència d’assentaments i jaciments prehistòrics de la zona.

Quan ja ens trobem per la vall que ens mena a Montbrió de la Marca, arribem a un petit oasi. La Font del Codonyer.

Amb taules preparades per a que els viatgers puguin gaudir d’una bona estona fent petar la xerrada a l’ombra de les frondoses alzines i del codonyer que dona nom a la font.

La felicitat seria complerta si la font ragés …, però no es pot tenir tot a la vida.

De seguida, després de passar pel costat de vinyes també a punt de verema, ja albirem Montbrió de la Marca.

En un altre post ja vam explicar la nostra predilecció per aquest llogarret (municipi fins el 1972, incloent Vallverd. Ara dins del municipi de Sarral). El paissatge, el turons, … s’hi respira una atmosfera especial, d’antiguitat.

Primer passem pel costat de l’església de Sant Llorenç.

I ben aviat ja estem al centre del poble.

Per arribar a Rocafort de Queralt, ara fem una part del Camí del Císter, el GR 175.

Quan pugem cap a la Solana, tenim una de les vistes que més ens agraden de Montbrió de la Marca.

I en el tram final, ens desviem lleugerament i, en lloc d’anar pel camí més recte, anem pel que fa una mica més de volta i amb menys pendent, per a poder admirar un dels trossos més ben cuidats de Rocafort, sinó el que més.

Cada cop que hi passem hi trobem un nou detall. I amb gust.

Ja tenim Rocafort de Queralt a la vista.

Una darrera baixada i la pujada final després de creuar la riera, ens tornen al punt de sortida.

I ja sabeu, que si esteu a Rocafort de Queralt, cal passar per la Cooperativa.

Per acabar, com sempre, agrair als escriptors i editors dels llibres que ens han servit per a preparar la ruta.

I si voleu els detalls en GPS de la ruta, els podeu trobar a Wikiloc aquí.

I això es tot per avui. Fins la propera. Salut i botes.