Sant Magí de Brufaganya. Anada i tornada a Viladeperdius (Alt Gaià, Baixa Segarra, Conca de Barberà)
Publicat: 24/04/2011 Filed under: Alt Gaià, Arbres monumentals, Conca de Barberà, Cova, Ermita / Església, Masies, Senderisme, Wikiloc 2 comentarisTemps de marxa: 1 hora 55 minuts. Distància recorreguda: 7,7 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Primer de tot, amb el cotxe ens arribem fins el Santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Ens trobem a la punta nord-est de la Conca de Barberà i de les comarques de Tarragona.
Aquest recinte sorprenent és encara avui un lloc de devoció popular, però fora de la festivitat de Sant Magí, el 19 d’agost, i l’època de vacances estivals, el silenci i la tranquilitat seran els nostres companys quan el visitem.
Damunt del Santuari, podem veure les coves del cingle callís, en una de les quals va viure el sant anacoreta.
Tornem al cotxe i ens arribem a les properes Fonts del Brufaganya, on començarà la nostra ruta a peu.
Segons la tradició, en el segle III, sota l’emperador Maximià, les tropes romanes van empresonar al monjo Magí a la cova on feia d’eremita. El van baixar de mala manera al fons de la vall. Un cop aquí, cansats i suats els romans, en Magí, que penseu com duria estar, amb un cop de bastó al terra va fer brollar aigua per assedegar als soldats que el portaven al martiri, que va arribar poc després…
Aigua miraculosa.
Aquest lloc tan especial és una de les barrancades del Gaià naixent (on van a parar les aigües de la riera del Brufaganya a l’alçada de Pontils).
Estem a l‘Alt Gaià. Amb aquest nom es coneix un espai de terra, conjunt de muntanyes i valls, terra de pas entre la plana litoral i la Catalunya Central, al voltant de la capçalera i la part alta del riu Gaià.
Si bé ara la població és escassa i dispersa, aquest és un territori amb molta història. Visibles dalt de molts cims de la zona trobem encara les restes de fortaleses construïdes al segle X, a l’època de la Marca Hispànica. Lloc de bones excursions !
Comencem a caminar entre grans i antics roures, petita i una mica decrèpita mostra de les rouredes que ocupaven aquest espai ja fa molt de temps.
Seguint el camí a la dreta, passem pel Collet de l’Àngel, posat dessota el Puig de les Creus, que amb 924 metres és el cim més alt de la Serra de Brufaganya.
De tot l‘Alt Gaià, el cim més alt és el Formigosa, amb 1.002 metres, a la Serra d’Ancosa, molt proper al més conegut Montagut, de 964 metres.
Entrem en un camí molt tranquil amb bosquet a una banda i terra de cereals a l’altre, quan tenim la primer sorpresa.
Una guineu amb una presa a la boca (un conill ?) ens apareix al marge de baix no gaire lluny.
La intentem seguir camp a través però la perdem. De retorn al camí, contents i encara comentant el que ha succeït, tenim una nova sorpresa. Al bell mig del camí, a uns 100 metres, veiem una altre guineu.
Tornem a fer les fotos com podem.
Ens imaginem que són parella i que el cau no deu ser gaire lluny.
Portem una bona estona caminant i hem vist més guineus que persones … no ens passa massa sovint.
Continuem endavant. I quin romaní florit !
Ben aviat arribem a les extensions de cereals, amb la presència del Montclar al fons, just des de l’altre banda que l’excursió anterior.
Per cert, quan pugeu al cim del Montclar, si mireu cap al nord (cap aquí) fixeu-vos en las “llengües” allargades de camps de conreu entre petites serralades. És per on estem passant ara.
La brisa fa moure el blat i provoca petites onades verdes
que contrasten amb el terrós quan encara no ha començat a brotar el cereal.
Ja sense més sorpreses, arribem a Viladeperdius, petit nucli agregat a Pontils.
Estem a meitat de camí i encara guanyen les guineus a les persones.
La tornada te uns metres d’asfalt, però de seguida en fiquem per un camí per per entre el bosquet. Just travessat un petit coll, tenim una magnífica vista de la vall que mena al Brufaganya fins a Pontils.
En primer terme, Montalegre, tant la masia en runes com un petit nucli habitat. Més endavant, una mica enlairat i a l’esquerra, Valldeperes. Al fons, sobre la serralada, el castell de Queralt, ja dins del municipi de Bellprat i per tant dins de la comarca de l’Anoia.
A la masia en runes hi trobem molta farigola i ruscs d’abelles.
Després d’un altre tram per asfalt, anem a parar a un grup de masies habitades a Montalegre, on ens creuem amb 3 persones.
I ja, com a curiositat geològica, a banda dreta quan deixem la vall per a tornar a les fonts, veiem uns interessants estrats.
I poca cosa més.
Ja de tornada, podem fer el resum de la jornada: guineus 2 , persones 3, victòria humana per la mínima.
Com sempre, aquí teniu un resum de la literatura que hem fet servir:
Aprofitem per a felicitar a en Rafael López-Monné per la seva tasca fotogràfica i periodística que ens ha servit molts cops de guia, com aquest cop ha estat també el cas.
En concret, la ruta d’avui la podeu trobar al tercer volum de les “Rutes a peu per les Comarques de Tarragona”, editat per Arola Editors.
I si la voleu seguir en detall, al Wikiloc la trobareu aquí.
Fins ben aviat.
Sant Feliu de Guíxols. Ruta per l’Ardenya amb restes megalítics (Baix Empordà)
Publicat: 28/03/2011 Filed under: Arbres monumentals, Ardenya, Baix Empordà, Cova, Dolmen / Cista, Jaciment, Masies, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariTemps de marxa: 1 hora 15 minuts. Distància recorreguda: 4,1 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest dissabte, com els cinemes d’abans, hem fet doble sessió.
De bon matí ja ens trobàvem al punt quilomètric 43 de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, a només 2 km de la ciutat ganxona. Deixem a la nostra esquena el camí que, travessant el paratge de Les Penyes ve de l’ermita de Sant Elm, i creuant la carretera ens endinsem cap el bosc. Som a l’Ardenya.
Al cap de pocs metres, a la dreta hi ha el que queda d’una de les moltes masies que s’han anat despoblant a la zona, can Miralls. Al seu costat trobem un dels millors exemplars de pi de la zona, malgrat que en les ventades del 2009 va perdre algunes branques del costat de llevant.
Si us fixeu, podeu veure restes d’un intent d’urbanització que afortunadament mai va arribar a quallar. Tornem al camí, anomenat “camí del barranc” i seguim cap a dins. Al terra es poden veure a la roca les marques deixades pels carros d’altres èpoques.
De seguida passem el Coll de Portes i cap amunt. Tota l’estona anem veient les curioses formes que han anat adoptant moltes de les roques granítiques del massís. Per cert, si en voleu saber més, us recomanem el llibre “Itinerari geològic per l’Ardenya”, que a l’igual que altres llibres molt interessants de la zona els podeu trobar aquí.
I així trobem en una cruïlla un dels típic “castells” de roques. Aquest té la singularitat que a la part superior hi ha una roca que de ben segur ha servit d’aixopluc des de temps molt pretèrits. Sant Feliu queda al fons.
No gens lluny es troben les roques Mirador i la font del Pastor, però aquest cop no hi anem.
Cap a l’esquerra i després de seguir un corriol ascendent, quan aquest comença a planejar, ens endinsem uns 50 m a la dreta i tenim una bona sorpresa. Enmig d’un gran nombre de roques, el Sepulcre paradolmènic de Can Assols.
La coberta és una pedra de granit, quasi rectangular, de grans dimensions, 4 m de llarg, 3,5 m d’ample i 3 m d’alçada. Al ser excavada hi van trobar abundant ceràmica, sílex i ossos humans. Val la pena parar-s’hi una estona.
Si tornem al camí, ben aviat trobem una antiga barraca de pastor: la Barraca de les Olles.
Construcció singular ja que es poden veure les restes d’olles encastades a la paret. Per a ficar-hi gra i … diners dins de la més amagada?
Més amunt, dalt d’un collet, trobem un altre “castell”.
I ben aviat, anant en compte amb tots els camins que s’hi troben, internant-nos un altre cop uns 50 m cap a la dreta, trobem la Cova del Camí Romà.
Primer es veu el gran “castell”, però quan ens hi acostem veiem que el gran bloc de granit pot ser travessat de banda a banda. És un moment magnífic.
Tornant al camí, una mica més endavant, és benvingut un lloc força relaxant, la font de les Tres Fonts.
Bon lloc per parar i descansar una estona. Si continuéssim endavant de seguida arribaríem al Collet de la Mare de Déu i …., però avui no toca i donem mitja volta.
No triguem en arribar a una roca amb un curiós gravat de tres barres i un forat triangular.
Des d’ella es gaudeix d’una magnífica vista cap a Palamós.
I uns minuts més tard, arribem a la darrera de les sorpreses de la ruta d’avui, l’anomenat Camí Romà.
Pot-ser romà, pot-ser medieval, però el cert és que és un magnífic testimoni de les antigues rutes que unien les ciutats de la costa entre sí o amb l’interior.
I ara sí que ja estem de tornada. Tornem a passar pel Coll de Portes, on hi ha l’entrada del Parc Aventura.
Aquest negoci entenem pertany a l’Albert Gironès, el llibre del qual esmentat en la Ruta de la Plana Basarda ens ha servit també de punt de partida de la present ruta. De fet, hem fet una combinació dels itineraris 4 i 5 amb aportacions pròpies.
Donem la volta per l’altre banda al Puig de Can Toni o Puig Boer i ja hem acabat.
Però si teniu una mica de temps, aneu al paratge de Les Penyes. S´hi troba una de les millors vistes de la Costa Brava, fins i tot en dies de boira com avui.
A Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.
Fins aviat !
Olèrdola. Ruta de les Fonts. Un passeig pel Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola, Alt Penedès)
Publicat: 07/03/2011 Filed under: Alt Penedès, Castells, Cova, Forn de calç, Jaciment, Masies, Parc d'Olèrdola, Pintures rupestres, Poblat Ibèric, Senderisme, Wikiloc 2 comentarisTemps de marxa: 1 hora 39 minuts. Distància recorreguda: 6,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Aquest dissabte vam optar per a fer una ruta pel voltants del jaciment d’Olèrdola, dins del Parc del mateix nom.
Per cert, si no heu visitat el jaciment encara, us recomanem molt la visita. És un dels més importants de les nostres terres i s’hi troben elements de l’Edat del Bronze (1.800 – 800 aC), de l’Edat del Ferro, dels ibers, de l’època romana i de l’Edat Mitjana.
Però nosaltres aquest cop no hi hem entrat. L’hem envoltat. La nostra ruta, que està força ben senyalitzada al llarg de tot el recorregut com a Ruta de les Fonts, comença i acaba a la porta d’entrada al recinte, davant de la muralla ibero-romana.
Després d’una baixada ombrívola en direcció nord-est, ben aviat s’arriba a la primera font del recorregut, la Font de l’Alba.
Continuem i una mica més endavant no triguem a trobar la segona font, la Font de Fontanilles.
Seguim caminant i just després de creuar la Riera de l’Adoberia (que ens portaria al poble de Sant Miquel d’Olèrdola o La Plana Rodona) entrem dins d’un camí força ample però que queda encaixonat entre cingleres calcàries.
En aquesta vall càrstica es té una fascinant sensació de solitud. Però al mateix temps s’intueix que ens trobem dins d’un indret on la raça humana hi deu d’haver habitat des d’èpoques molt antigues. No anem desencaminats. En aquestes parets, plenes de concavitats i balmes, s’hi troben alguns dels millors exemples de pintura rupestre del país. Per exemple, la Cova dels Segarulls.
Continuant el camí per baix, un parell de perdius i un xoriguer quasi aturat en l’aire ens el fan més amè.
Un cop passada una bonica cabana de pedra seca,
si haguéssim agafat una desviació cap a la dreta cap a dalt dels Cingles, haguéssim pogut veure d’a prop altres de les meravelles que amaguen aquestes parets: La Font de l’Ametlló, les balmes de Can Ximet (amb restes de construccions i dipòsits excavats a la roca) i la de Can Castellví (continuació de l’anterior), ambdues amb pintures rupestres. Nosaltres aquest cop ens ho mirem des de baix. També veiem a dalt colles de gent practicant l’escalada. Bon lloc.
Davant de Can Ximet, a peu del camí i just a costat d’unes vinyes, trobem la següent font, la Font de l’Avellaner.
Cap endavant, el camí planer s’acaba davant de Can Castellví quan arribem a un antic Forn de Calç de grans dimensions.
A partir d’aquí, tenim la pujada més dreta del recorregut, però que val la pena ja que ens permet tenir unes magnífiques vistes. En primer terme, les masies i cingleres que hem anat esmentant, darrera Vilafranca i la plana penedenca, més enllà les muntanyes de Mediona i Font-rubí, i al fons la serra de Montserrat.
Per altre banda, el camí també ens va donant bones vistes de les parts més exteriors del jaciment d’Olèrdola. Per exemple de l’església preromànica de Sant Miquel.
I ja quan queda poc per arribar a la fi del camí, la sorpresa final, el Pla dels Albats.
En molts llocs hem llegit que es tracta d’un dels més importants emplaçaments de tombes antropomòrfiques del nostre país, però el cert és que no n’hem vist cap d’altre que el superi en impacte visual.
I ja hem acabat, això sí, amb ganes de tornar-hi aviat i visitar el que hem passat de llarg aquest cop.
Pel que fa a llibres on hem trobat força i bon material d’aquesta zona:
I si voleu seguir la ruta amb detall, la podeu trobar al Wikiloc aquí.
A reveure !
ambotes
ambotes 