Abric Romaní (Capellades, Anoia)

Visitat el diumenge 10 de febrer de 2013.

Abric Romaní, Capellades

Aquest cop hem visitat el Jaciment de l’Abric Romaní, un dels més importants a nivell mundial per entendre com vivien els Neanderthals.

Parlem per tant d’un jaciment del Paleolític Mitjà. Si be fins no fa massa es considerava que un cop arribats al nivell més antic arribaríem a fa uns 75.000 anys, les investigacions més actuals parlen de que es podria arribar als 110.000 anys d’antiguitat.

Situat a menys d’una hora en cotxe des de Barcelona, el jaciment està situat a la Cinglera del Capelló,  a Capellades , a la Comarca de l’Anoia molt a prop d’Igualada.

Per molt que n’hem vist moltes fotografies i fins i tot un programa dedicat a la televisió, com quasi sempre passa, no hi ha res millor que veure-ho en persona (i en aquest cas, a més a més, amb unes magnífiques explicacions del guia del jaciment).
Cinglera del Capelló, Capellades

Si és passa per la C-15, la vista de la Cinglera és impressionant, molt poc habitual.

Cinglera del Capelló, Capellades

Hi destaca molt especialment l’anomenat Barret del Capelló.

Barret del Capelló a la Cinglera del Capelló, Capellades

Però a que són deguts aquests capricis minerals? Doncs bé, a la visita a l’abric ho expliquen molt bé, es tracte de Travertí que es va formar quan (i ara cal posar-hi imaginació)  fa milers d’anys hi havia llargs períodes en que hi havia molta més aigua on ara tenim el poble de Capellades (provinent dels brolladors de l’Aqüífer Carme Capellades, on es recull la pluja de manera natural) i en lloc de quedar-se a dalt del cingle, com ara encara veiem a la Bassa, acabava descarregant per les parets de la cinglera cap al riu Anoia, 50 metres per sota. Espectacular, no?

Com que l’aigua portava molt de carbonat càlcic, precipitava per sobre de la vegetació de l’època i acabava fossilitzant-se i conformant aquests salts d’aigua de pedra i tota mena de formes geològiques sorprenents.

No us recorde a formes gaudinianes ??!!

Veiem que hi ha una passarel·la de fusta … que ara no es pot utilitzar degut a uns esllavissaments que no s’han arreglat.

Passare·la a la Cinglera del Capelló, Capellades

Modestament, fem un crit a la recuperació d’aquest indret.

A banda del propi NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, pensem que hi ha moltes oportunitats de revalorització de l’emplaçament si es posa en marxa un pla turístic que incorpori, per exemple, Gaudí per una banda i Neanderthals per altre. Quin lloc a tot el món hi podria competir? A veure si ben aviat veiem moviment al respecte.

Tornem a dalt per anar cap el jaciment,

Porta d'entrada a l'Abric Romaní

passada la porta del recinte, a l’esquerra hi ha l’espai d’oficines amb força informació exposada i en materials audiovisuals per a prendre consciència del lloc que anem a visitar, un Jaciment del Paleolític Mitjà de primera magnitud a nivell internacional. De seguida, a la dreta, protegit per unes teulades hi trobem el jaciment.

Abric Romaní, Capellades

Descobert l’any 1909 per l’empresari paperer capelladí Amador Romaní, de qui pren el nom (abans s’anomenava Bauma del Fossar Vell), ell mateix va dirigir les primeres excavacions fins el 1930 i va constatar la importància del jaciment. Seguint mètodes una mica matussers, però prou avançats per a la època, va fer un sondeig amb un pou encara ben visible

Pou del sondeig d'Amador Romaní a l'Abric Romaní, Capellades

i hi va identificar 31 capes estratigràfiques, de les quals 16 mostraven presència animal o humana. Aquestes capes dels diferents nivells d’ocupació s’identifiquen en una lletra de l’alfabet, molt visibles (i estèticament molt aparents) en una pared de l’únic piló que queda dempeus.

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

L’agost de l’any 2012 s’ha estat excavant el nivell P, que correspon a una antiguitat de 58.000 anys. Queden doncs anys i panys d’excavacions per arribar al nivell Z i als més de 100.000 anys ! (A la cinta que penja, només s’arriba al nivell K)

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

Des del 1982, per tant l’any passat va ser el 30è aniversari, que s’hi produeixen campanyes d’excavacions anuals dirigides per l’eminent i mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més importants del nostre país, sempre amb el el seu salacot, creador d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” (Cal senyalar que també és co-director de les excavacions a Atapuerca).

On rau la importància d’aquest jaciment a Capellades ? Doncs bé, amb la certesa de que ens deixarem algun fet que caldria destacar, podem senyalar:

Abric Romaní, Capellades

  • Un gran nombre de fogars, restes de llars de foc, més de 300 (el més important del món en aquest aspecte). Ens han aportat una informació valuosíssima de la seva manera de viure que els allunya de visions simplistes.

Fogar a l'Abric Romaní, Capellades

  • Llargues ocupacions dels Neandertahls en un període temps extensíssim (probablement des de fa més de 100.000 anys, fins fa uns 40.000 anys, molt proper o coincidint amb el moment de la seva extinció).

Fogars a l'Abric Romaní, Capellades

  • Si han trobat el negatiu o motllo d’eines de fusta, com per exemple l’artefacte de fusta configurat amb mànec “més antic del registre arqueològic mundial”. El travertí ha fet que aquest jaciment sigui com una mena de Pompeia de l’època dels Neanderthals.

Abric Romaní, Capellades

Abric Romaní, Capellades

  • Múltiples restes òssies d’animals, com per exemple cavalls, cérvols, llops, ossos, rinoceronts (sí, rinoceronts), lleons, panteres, linx, bisonts, cabres, isards, …

Abric Romaní, Capellades

Què li manca al jaciment?

  • Restes de Neanderthals

Abric Romaní, Capellades

Ja que es tracta d’un lloc on hi feien vida comunal …, no és per tant un lloc on sembla hagin enterrat els seus morts.

Si s’hi trobessin restes, a banda de l’interès arqueològic, de ben segur l’importància mediàtica de l’Abric seria molt més gran i, en conseqüència, les inversions augmentarien.

A veure què passa els propers anys.

Abric Romaní, Capellades

Finalment, us recomanem que us mostrin la part més amagada del piló. S’hi troben gravades unes quantes figures (un mòbil, un portàtil, uns …, unes …) que mostren el bon humor dels arqueòlegs i venen a demostrar que a les campanyes d’excavació, en ple estiu, hi ha molt de jovent.

Abric Romaní, Capellades

Sortim del jaciment, i en Gerard ens mostra algunes de les troballes animals que si han fet.

Troballes animals a l'Abric Romaní, Capellades

Hi ha un tros mandíbula de cavall, una banya de cérvol, restes d’un os del que n’havien extret el moll i, queixals de cavalls (un de jove i un de vell),  i … excrements fossilitzats de hiena.

També ens mostra dues peces treballades de sílex. Cal recordar que el període cultural dels Neanderthals rep el nom de Mosterià.

Per acabar, en Gerard ens fa una demostració de fabricació d’eines de sílex

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

copejant adientment una pedra gran de sílex amb un còdol.

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

Confiem que aquest post us hagi ajudat a prendre la decisió de visitar, si no ho havia fet abans, aquest indret tan singular. I recomanat anar-hi a primera hora ! (consulteu horaris)

Per suposat, podeu completar el dia amb la visita a la Bassa i al Museu Molí Paperer de Capellades al centre del poble.

Bassa i Museu Molí Paperer de Capellades

Salut i botes.


Abric del Mas d’en Josep -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
Cal anar una mica amb el cotxe des del Museu de la Valltorta, acompanyats pel guia del Museu  (964 33 60 10) i després caminar uns 500 metres, baixant per un corriol fins arribar a l’Abric orientat al sud.
Abric del Mas d'en Josep a la Valltorta
Des d’ell es té una bona vista del Barranc (albirant-se l’Abric de la Saltadora) i de l’altiplà que en formen els meandres (anomenat El Puntal).
Vista des de l'Abric del Mas d'en Josep a la Valltorta
Entre les figures que hi ha (unes 25), mostrem a continuació:
– Coll i cap d’un toro o bou.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un porc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– El caçador que persegueix al poc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– El mateix conjunt amb uns arquers al davant del porc senglar.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Uns motius filiformes de difícil interpretació.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un altre conjunt de difícil interpretació. Sembla que hi ha un quadrúpede, però també podria ser un motiu esquemàtic.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un caçador en no gaire bon estat de conservació.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Un cérvol.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– La part de davant d’un altre cérvol.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
– Els dos cérvols junts.
Pintures rupestres del Mas d'en Josep a la Valltorta
Ens acomiadem de l’Abric amb una bona vista del Montegordo (mirant la muntanya en qüestió, estem molt d’acord amb el seu nom).
Vista del Montegordo des del Mas d'en Josep a la Valltorta
I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.

Cova dels Cavalls -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
Per a fer cap a  la Cova dels Cavalls també agafem per un moment el cotxe des del Museu de la Valltorta, acompanyats pel guia del Museu  (964 33 60 10). A continuació, caminem una mica, per a, després de passar per una important diàclasi,
Cova dels Cavalls. Diàclasi per arribar-hi
arribar a l’impressionant emplaçament de l’Abric.
Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
L’escena principal de l’Abric, la cacera dels cérvols, és la que està representada al Museu i pot-ser és la més famosa de totes les escenes del Barranc.
És una llàstima que per aquesta notorietat, les pintures d’aquest l’Abric són les que han patit més agressions al llarg del temps (fragments arrencats, grafits de tota mena, …) abans de la seva protecció. Això fa que a dia d’avui, i malgrat la restauració del 1998, només veiem part de tota la meravella que hi havia, i no en el millor estat. Però tot i així, segueix essent una Meravella, amb majúscula.
– Figures de caçadors.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Grup d’arquers entre dues colades d’estalagmites.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçadors.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvols.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol amb el cap girat.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçador.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvols.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Cérvol i cervatell.
IMG_2013
– Cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
– Caçadors i cérvol.
Pintures rupestres de la Cova dels Cavalls. Barranc de la Valltorta
No cal dir que encara que es diu dels cavalls, es tracta de cérvols (el nom prové del fet que popularment, quan es van descobrir, es pensava que eren cavalls).
Per cert, en aquest Abric es trobava la figura de l’Arquer que està al Museu fruit d’un acord amb el Museu Comarcal de Cervera -Lleida-.
Abans de deixar l’Abric fem un darrer cop d’ull al Barranc.
Barranc de la Valltorta des de la Cova dels Cavalls

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.