Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)
Publicat: 18/12/2012 Filed under: Alt Camp, Anoia, Cova, Ermita / Església, Jaciment, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariVisitades el diumenge 16 de desembre de 2012.
Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.
Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).
Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.
Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.
Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.
A pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.
Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.
Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.
Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.
Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.
És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.
L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.
Precaució:
– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.
I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a Wikiloc, aquí.
Fins la propera. Salut i botes.
Gravats rupestres de Savassona i Pedra del Sacrifici (Tavèrnoles, Osona, Espai Natural de les Guilleries-Savassona)
Publicat: 12/12/2012 Filed under: Ermita / Església, Gravats a la roca, Jaciment, Osona, Senderisme, Wikiloc 4 comentarisVisitats el dissabte 17 de novembre de 2012.
El Pla de Savassona, amb raó, es troba de manera habitual en aquells llibres que parlen de “la Catalunya Màgica”.
Al pla estrictament, i a prop de la gran roca de gres anomenada el Dau, on es molt fàcil trobar-hi practicants de bouldering o escalada en bloc
s’hi troben 4 roques amb gravats rupestres. Encara que són molt difícils de datar, segons els experts tenen una antiguitat que varia entre el Neolític (fa uns 7.000 anys), Calcolític, Bronze, Ferro…, fins arribar a l’època medieval i, també, a l’actualitat.
En total (nosaltres no ho hem contat!) entre les 4 roques hi ha 598 figures.
Al costat del Dau, dos roques més petites ja ens mostren els primers gravats rupestres.
Una mica més enllà, ens trobem l’espectacular Pedra de les Bruixes, roca amb molts gravats rupestres, principalment creus.
La sorprenent roca ha estat fa poc restaurada per un equip d’arqueòlegs conjuntament amb treballadors de l’empresa TAC OSONA, dirigits per l’arqueòleg Riker Yll, com es pot veure en aquest vídeo, a l’igual que la quarta roca, last but not least, la sorprenent Roca del Nen o de l’Home.
Al mateix pla, hi trobem la roca més coneguda, la Pedra del Sacrifici, on en diverses excavacions s’hi han trobat restes neolítics. Et quedes astorat al seu davant. Impressionant.
I per acabar, dalt del cim, seguint uns esglaons que sembla tenen origen visigòtic, s’arriba a Sant Feliu de la Roca o Sant Feliuet. Lloc preciós i sorprenent. La petita església té detalls preromànics. Al seu voltant, a banda de restes de poblat iber, s’hi troben tombes antropomorfes a la roca i cassoletes i gravats, amb una vista extraordinària,
destacant-hi una mena de cavall estilitzat.
Per acabar, esmentar que de tornada a Tavèrnoles, en una roca al bel mig del camí, hi creiem veure també gravats dels que no havíem sentit parlat (d’un nivell de complexitat molt inferior als que acabem de veure, això sí).
Precaució:
– aneu amb molta cura amb els gravats. Cap mena de manipulació.
I detalls de la ruta per arribar-hi els trobareu a Wikiloc, aquí.
Fins la propera. Salut i botes.
































































