Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Les pintures rupestres del Vall de la Coma,  declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).

La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

o un de molt curiós de 7 potes (!).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I per acabar, tres coses.

La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.

La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.


Cascada de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà, Muntanyes de Prades)

Aquestes festes de Nadal hem aprofitat per a visitar in indret que encara no havíem trepitjat, la Cascada de la Vall a Montblanc.

Cascada de la Vall a Montblanc

Situada molt a prop de la Vila Ducal, l’havíem vist en fotografia en llibres i revistes, però no la trobàvem senyalitzada en cap mapa, així que vàrem deixar el cotxe a costat de la Casa Rural del Molí de La Vall i vàrem anar “a l’aventura”.

Passem per l’Estret de la Vall, seguint el GR171, com ja vàrem fer el dia que vàrem recórrer la Vall, però de seguida quan arribem al primer pal indicador cap a Rojals, en lloc de girar cap a la dreta, seguim el camí pel fons de la Vall.

En només un parell de minuts caminant, ja trobem a mà esquerra les runes del que duria ser un imponent molí.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Entristeix veure un casalot com aquest, amb una arquitectura singular pròpia de les seves antigues funcions, en un estat tan lamentable.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Ens recorda fins i tot, salvant les distàncies, els gravats de presons i runes romanes de Piranesi.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

No hi ha cap indicació, però el lloc és humit i baixa un regueró d’aigua … i hi ha un caminet que s’endinsa. El seguim i fem la primera trobada ben aviat, La Font de Jesús o de la Vall.

La Font de Jesús o de la Vall

Una font molt estimada pels montblanquins (tot i que, segons podem llegir en el molt recomanable llibre de Joan Pallisé Clofent, “Els Camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc”, Cossetània Edicions, no es tracta d’una de les de millor qualitat. Clar que amb tantes i de tan bones…!)

La Font de Jesús o de la Vall

Un bon lloc per berenar, amb un molí de pedra que s’utilitza com a taula (trencada l’any passat, però arranjada a començaments d’aquest) .

La Font de Jesús o de la Vall

La cascada no ha de ser lluny. Efectivament, trobem que el senderó continua cap amunt i en un minut ja la tenim al davant.

Cascada de la Vall a Montblanc

Un lloc preciós.

Cascada de la Vall a Montblanc

On l’aigua hi cau tot l’any.

Cascada de la Vall a Montblanc

I amb una vegetació molt ufana.

Cascada de la Vall a Montblanc

Per cert, si voleu veure imatges antigues de la font i del salt d’aigua, us recomanem doneu un cop d’ull al magnífic blog de Manel Martínez i Garcia.

I per acabar, us deixem una imatge del nostre curt recorregut,

Cascada de la Vall a Montblanc

però al mateix temps si voleu fer l’excursió més llarga, podeu accedir aquí a un recorregut proposat per Turisme de Montblanc.

I això és tot per avui. Que ho gaudiu si la visiteu i fins la propera, salut i botes.


Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)

Visitada el dissabte 9 de març de 2013.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.

Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.

Aiguaviva, El Montmell

De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.

Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant  Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.

Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.

Entrada de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)Només entrar, hi trobem una gran sala.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure un pessebre de fusta.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que conformen una escenografia magnífica.

I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).

El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.

El Nen de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Seguim gaudint de la cova.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Quin lloc!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.

En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?

A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).

De color negre:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I de color ocre vermellós:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.

Hem de marxar.

Dues darreres sorpreses.

Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Preciós.

I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que en sec es va posar a volar per l’interior

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Era hora doncs de marxar.

Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.

Avenc o entrada superior de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.

Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.

Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.

Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.

Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.

Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.