Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)

Visitat el dissabte 15 de març de 2014.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!

A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.

Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

No semblen trets figuratius.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.

Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o  Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.

Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).

I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Sense més, us convidem a visitar-lo.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.

Documentació del Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Fins la propera. Salut i botes.


Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…

Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.

L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

 

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.

I per acabar, dues coses.

La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Les pintures rupestres del Vall de la Coma,  declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).

La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

o un de molt curiós de 7 potes (!).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I per acabar, tres coses.

La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.

La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.


Cascada de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà, Muntanyes de Prades)

Aquestes festes de Nadal hem aprofitat per a visitar in indret que encara no havíem trepitjat, la Cascada de la Vall a Montblanc.

Cascada de la Vall a Montblanc

Situada molt a prop de la Vila Ducal, l’havíem vist en fotografia en llibres i revistes, però no la trobàvem senyalitzada en cap mapa, així que vàrem deixar el cotxe a costat de la Casa Rural del Molí de La Vall i vàrem anar “a l’aventura”.

Passem per l’Estret de la Vall, seguint el GR171, com ja vàrem fer el dia que vàrem recórrer la Vall, però de seguida quan arribem al primer pal indicador cap a Rojals, en lloc de girar cap a la dreta, seguim el camí pel fons de la Vall.

En només un parell de minuts caminant, ja trobem a mà esquerra les runes del que duria ser un imponent molí.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Entristeix veure un casalot com aquest, amb una arquitectura singular pròpia de les seves antigues funcions, en un estat tan lamentable.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Ens recorda fins i tot, salvant les distàncies, els gravats de presons i runes romanes de Piranesi.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

No hi ha cap indicació, però el lloc és humit i baixa un regueró d’aigua … i hi ha un caminet que s’endinsa. El seguim i fem la primera trobada ben aviat, La Font de Jesús o de la Vall.

La Font de Jesús o de la Vall

Una font molt estimada pels montblanquins (tot i que, segons podem llegir en el molt recomanable llibre de Joan Pallisé Clofent, “Els Camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc”, Cossetània Edicions, no es tracta d’una de les de millor qualitat. Clar que amb tantes i de tan bones…!)

La Font de Jesús o de la Vall

Un bon lloc per berenar, amb un molí de pedra que s’utilitza com a taula (trencada l’any passat, però arranjada a començaments d’aquest) .

La Font de Jesús o de la Vall

La cascada no ha de ser lluny. Efectivament, trobem que el senderó continua cap amunt i en un minut ja la tenim al davant.

Cascada de la Vall a Montblanc

Un lloc preciós.

Cascada de la Vall a Montblanc

On l’aigua hi cau tot l’any.

Cascada de la Vall a Montblanc

I amb una vegetació molt ufana.

Cascada de la Vall a Montblanc

Per cert, si voleu veure imatges antigues de la font i del salt d’aigua, us recomanem doneu un cop d’ull al magnífic blog de Manel Martínez i Garcia.

I per acabar, us deixem una imatge del nostre curt recorregut,

Cascada de la Vall a Montblanc

però al mateix temps si voleu fer l’excursió més llarga, podeu accedir aquí a un recorregut proposat per Turisme de Montblanc.

I això és tot per avui. Que ho gaudiu si la visiteu i fins la propera, salut i botes.


Menhir de l’Àngel (Pedralbes, Barcelona)

Visitat el dimecres 1 de maig de 2013, Dia Internacional dels Treballadors.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Quants cops no haurem vist el que fins ara consideràvem un pedrot que barrava l’entrada a vehicles a una de les dues portes de la muralla del voltant del Monestir de Pedralbes!

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

De manera més precisa, és just al mig de la porta oest, la que és més interior i no dona pas a la zona de la Creu de Pedralbes.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Doncs, fa poc i gràcies a dos molt interessants blogs, els de Marcel Albet Guinart i el de Esteve i Esther, hem conegut que probablement es tracta de l’únic menhir conegut de Barcelona: El menhir de l’Àngel.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

L’únic i molt singular … doncs només se li veu la punta superior. Com un petit iceberg de pedra.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Pel poc que hem llegit del megalit, sembla ser que quan a l’edat mitjana es va construir el Monestir, es va respectar el menhir, però amb una decisió poc habitual. Es va mantenir, però que se’l veiés només la part superior.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, BarcelonaNo ens direu que no és singular!

Quina és la seva llargada?

Reforçant aquesta teoria està el fet ben conegut de que el cristianisme ha anat aprofitant els assentaments considerats com a sagrats pels pobladors anteriors. Per tant, el fet de bastir el Monestir en aquest lloc concret es podria deure a l’existència prèvia del menhir.

Si pensem en aquella època i deixem volar la imaginació, no costa gens imaginar que aquest era (i és) un lloc meravellós.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Però si és així, com és que està col·locat com si fos un piló per a barrar el pas, tant al mig? (Quan avui hem marxat, hi hem deixat un turista assegut a sobre).

Com hem dit més d’un cop, se non è vero, è ben trovato.

Clar que si algú en té informacions precises que les vulgui compartir, li agrairem molt.

I si hi aneu, no deixeu de visitar el coquetó Monestir i gaudiu del silenci que, en certs moments, s’hi pot trobar.

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

I això és tot. Fins la propera, salut i botes.

 


Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 26 other followers