Els Bufadors de Beví (Santa Maria de Besora, El Bisaura, Osona)

Visitats el diumenge 27 de juliol de 2014.

Els Bufadors de Beví

Municipi de Santa Maria de Besora. El Bisaura. Nord d’Osona.

Mira que hi ha llocs que es descriuen com màgics … però de ben segur que ben pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví.

Els Bufadors de Beví

L’aire fred que surt dels avencs i bufadors i l’enclotament de tota la zona, que forma una canal natural entre altes parets rocoses, permet que la frondosa vegetació sigui sorprenent i molt singular, amb espècies pròpies de zones més septentrionals.

Una petita joia geològica i vegetal.

Aquí en teniu un tast de les diferents boques que s’hi troben:

Els Bufadors de Beví - Avenc del vent

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví - Cova del Baró

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví

Déu n’hi do!,  i no hi són tots els bufadors i avencs ni de bon tros!

Només hi vàrem entrar amb frontal (i amb compte) a dos.

El primer,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

El segon,

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Per nosaltres va estar molt bé, però si mireu la web d’espeleobloc, hi podreu veure meravelles a l’abast només dels experts.

La llista i posició de bufadors i avencs la podeu trobar a a l’esplèndida web d’espeleoindex

Speleoindex Canyó Beví per A. Inglès

I si en voleu els detalls, és deliciós i completíssim el treball publicat l’any 1983, a la revista Espeleòleg números 34-35.

Aquí en teniu unes poques pàgines de mostra:

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Bufadors de Beví. Treball d'Oleguer Escolà, Antoni Inglès i Albert Martínez

Però és que tot l’espai que trobem en una llargada de poc menys de mig quilòmetre és molt especial.

Hi ha una gran escletxa:

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

Gran esquerda als Bufadors de Beví

I la vegetació, l’escenografia de tot plegat …

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Bufadors de Beví

Podeu imaginar que costa marxar d’aquest lloc …

I per acabar, un petit resum del que trobem al llarg del camí per arribar-hi que hem penjat a Wikiloc.

La fageda a la part de l’obaga

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

Faigs camí dels Bufadors de Beví

La Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors

i les vistes des de dalt.

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

Vistes des de dalt de la Serra dels Bufadors

I això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.


El Bosc Màgic d’Òrrius (Serralada Litoral, Maresme)

Visitat el diumenge 13 de juliol de 2014.

Fa més de 30 anys que sabem de l’existència d’unes molt curioses i misterioses figures tallades a les gran roques granítiques del Bosc de Ca l’Argent, a Òrrius, però fins aquest diumenge no les hem visitat.

Som molt a prop del monuments megalítics propers a la Roca del Vallès.

El Maorí.

Força més petitó que els de l’Illa de Pasqua…, però què hi fa aquí a la Serralada Litoral?

El Maorí del Bosc màgic d'Orrius

 

L’indi Maia.

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

 

Amb posat seriós.  A l’altre banda de la mateixa roca on està esculpit el maorí, tot plegat com si d’un Janus es tractés, …

L'indi maia al Bosc màgic d'Orrius

L’elefant.

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

A l’altre banda de la pista de terra,

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

envoltat de boles granítiques

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

i al mig de la vegetació …

L'elefant al Bosc màgic d'Orrius

 

Sembla ser que tot és obra de I. Foscas i A. Gómez, de Granollers, allà pels anys 70 del segle passat. Per què?

Doncs si també ho voleu visitar, és molt senzill.

Al punt quilomètric 2 de la carretera de la Roca del Vallès a Òrrius.

Bosc màgic d'Orrius

I per cert, recomanem anar-hi un dia amb boira i fred, millor quan es fa de nit …

Això és tot. Esperem que us agradi quan ho visiteu.

Salut i botes.


Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Céllecs – Parc de la Serralada Litoral)

Visitades el diumenge 29 de juny de 2014.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Arrel de la cerca de documentació que vàrem fer per a preparar La ruta megalítica per Vilassar de Dalt, gràcies a un post al seu bloc d’en Quim Graupera, vàrem descobrir amb gran sorpresa l’existència de les Coves de Can Nadal.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Foren documentades per primer cop per l’historiador, amb bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el Parlament i el mamut (hi hem passat tants cops pel costat donant voltes corrent al Parc!),  Francesc Carreras i Candi al 1909

Francesc Carreres i Candi. Bust al Parc de la Ciutadella de Barcelona

i excavades al 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt.

Ja n’hem visitat unes quantes de coves artificials excavades pels nostres avantpassats a la Serralada Litoral i a l’Ardenya-Cadiretes, però cada cop que en visitem de noves, ens segueixen sorprenent.

 

COVA DE CAN NADAL – COVA DE L’ERMITÀ.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Sembla ser que inicialment fou usada com a cambra megalítica i molt posteriorment, ja a l’època carolíngia, va ser habilitada com a lloc d’estada d’eremites.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

No ens direu que no és un indret ben curiós!

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al fons de la sala, s’hi cap perfectament de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

A l’interior, la roca granítica està treballada creiem per a les funcions de vivenda i religioses que duria tenir.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la porta, hi podem veure el que duria ser un banc de pedra i els forats per encabir-hi les frontisses d’una porta.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Just al davant hi trobem pedra treballada, segurament per alguna activitat del dia a a dia de l’ermità.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I pels voltants, restes de murs, possiblement de temps més recents.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

 

COVA PETITA DE CAN NADAL.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

De forma més natural, sembla que es tracta d’una cambra megalítica de fa uns 4.500 – 5.000 anys.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Al costat de la boca de la cova, resta vertical el que podria ser una llosa de la primitiva cambra funerària (de fet, uns metres al davant, hi hem vist un parell de grans pedres planes que també podrien haver format part d’una possible construcció).

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

L’interior és més aviat arrodonit, però una persona adulta de mida normal no hi cap de peu.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

La cova està en la base d’un imponent castell de roques granítiques.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

I, des de dalt, en un entorn ple de cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

hi trobem unes magnífiques vistes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

que ens permeten fins hi tot distingir la Serralada de Montserrat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Pels voltants de les coves, hi ha moltes més petites cavitats

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

i abundants cassoletes

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

en un entorn que respira misteri i antiguitat.

Coves de Can Nadal - Vilanova del Vallès - Céllecs - Parc de la Serralada Litoral

Finalment, la ubicació de les coves al mapa és:

Coves de Can Nadal mapa

 

Per arribar-hi, hem aparcat a dalt de Can Bosc, al carrer del Freixe seguit les indicacions a Wikiloc de fccgrano (Francesc Cladellas), que en el seu magnífic bloc hi dedica una entrada a les coves. Aprofitem aquí per a felicitar-lo per la molta i bona feina que fa.

També vàrem disposar de l’entrada dedicada a les coves a Espeleoindex, que hem vist que ara disposen d’un nou portal, amb molt bona pinta, que us convidem a visitar.

I fent aquest aquest text, hem vist que els companys del bloc Catalunya Subterrània també hi han dedicat a les coves una entrada, com sempre esplèndida.

I no creieu que un lloc així hauria d’estar mínimament senyalitzat? O saps on són les coves, o no hi arribes. A banda,  algú es pot pensar que és un indret sense cap mena de valor… En fi, aquest és un tema recurrent amb el patrimoni a casa nostra.

Això és tot. Esperem que us agradin quan les visiteu.

Salut i botes.


Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)

Visitat el dissabte 15 de març de 2014.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!

A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.

Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

No semblen trets figuratius.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.

Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o  Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.

Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).

I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Sense més, us convidem a visitar-lo.

Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.

Documentació del Menhir de Mollet o del Pla de les Puneres

Fins la propera. Salut i botes.


Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…

Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.

L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

 

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.

I per acabar, dues coses.

La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.

Pintures rupestres de la Balma dels Punts. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Pintures rupestres del Vall de la Coma (L’Albi, Les Garrigues)

Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.

Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Les pintures rupestres del Vall de la Coma,  declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 5 km de l’Albi.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Hi trobem un total de 10 figures de 2-3 estils diferents, originades entre el Neolític (6.500 BP) i el Bronze (3.200 BP).

La figura més destacada té uns 30 cm d’altura. Art esquemàtic. Representa una figura humana?

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al seu costat, més petita, d’uns 22 cm, una figura també esquemàtica però que sembla en moviment.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I a la seva dreta, la figura més gran, de quasi 44 cm. També esquemàtica, però una curiosa combinació de les dues anteriors.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Al mig de les tres i per sota, una figura més petita, quasi 12 cm, que tan pot representar un home (amb un ull a cada banda i un gran penis), com un animal vist des de dalt (com aquella imatge de petits d’un mexicà en bicicleta), com …

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I més per sota, cap a la dreta, una figura llarga, molt més figurativa (i per tant possiblement la més antiga), que per una banda ens recorda a les dones de la propera Roca dels Moros del Cogul.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Però que per altre banda, bé podria ser un pastor, amb el ramat al seu voltant (i una altre figura esquemàtica possiblement representant un humà just per sota).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I és que a la part inferior hi trobem unes singulars representacions a base de traços rectes del que podien ser animals domesticats de l’època. N’hi ha amb 4 potes

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

o un de molt curiós de 7 potes (!).

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Per molt que mireu les fotos, absolutament recomanable el fer-ho in-situ.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I per acabar, tres coses.

La primera, compartir el nostre astorament davant del fet que un brètol o grup de brètols (poseu-hi el qualificatiu que volgueu), i sembla que els mateixos, han tapat amb esprai les pintures uns quants cops. La darrera vegada, ja amb les tanques actuals. Aquí en teniu les imatges.

La segona, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I la tercera, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquest abric.

Pintures rupestres de la vall de la Coma. L'Albi, les Garrigues

I això és tot. Que en gaudiu. Salut i botes.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 28 other followers