Cascada de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà, Muntanyes de Prades)

Aquestes festes de Nadal hem aprofitat per a visitar in indret que encara no havíem trepitjat, la Cascada de la Vall a Montblanc.

Cascada de la Vall a Montblanc

Situada molt a prop de la Vila Ducal, l’havíem vist en fotografia en llibres i revistes, però no la trobàvem senyalitzada en cap mapa, així que vàrem deixar el cotxe a costat de la Casa Rural del Molí de La Vall i vàrem anar “a l’aventura”.

Passem per l’Estret de la Vall, seguint el GR171, com ja vàrem fer el dia que vàrem recórrer la Vall, però de seguida quan arribem al primer pal indicador cap a Rojals, en lloc de girar cap a la dreta, seguim el camí pel fons de la Vall.

En només un parell de minuts caminant, ja trobem a mà esquerra les runes del que duria ser un imponent molí.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Entristeix veure un casalot com aquest, amb una arquitectura singular pròpia de les seves antigues funcions, en un estat tan lamentable.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

Ens recorda fins i tot, salvant les distàncies, els gravats de presons i runes romanes de Piranesi.

Runes del Molí de la Vall. Montblanc

No hi ha cap indicació, però el lloc és humit i baixa un regueró d’aigua … i hi ha un caminet que s’endinsa. El seguim i fem la primera trobada ben aviat, La Font de Jesús o de la Vall.

La Font de Jesús o de la Vall

Una font molt estimada pels montblanquins (tot i que, segons podem llegir en el molt recomanable llibre de Joan Pallisé Clofent, “Els Camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc”, Cossetània Edicions, no es tracta d’una de les de millor qualitat. Clar que amb tantes i de tan bones…!)

La Font de Jesús o de la Vall

Un bon lloc per berenar, amb un molí de pedra que s’utilitza com a taula (trencada l’any passat, però arranjada a començaments d’aquest) .

La Font de Jesús o de la Vall

La cascada no ha de ser lluny. Efectivament, trobem que el senderó continua cap amunt i en un minut ja la tenim al davant.

Cascada de la Vall a Montblanc

Un lloc preciós.

Cascada de la Vall a Montblanc

On l’aigua hi cau tot l’any.

Cascada de la Vall a Montblanc

I amb una vegetació molt ufana.

Cascada de la Vall a Montblanc

Per cert, si voleu veure imatges antigues de la font i del salt d’aigua, us recomanem doneu un cop d’ull al magnífic blog de Manel Martínez i Garcia.

I per acabar, us deixem una imatge del nostre curt recorregut,

Cascada de la Vall a Montblanc

però al mateix temps si voleu fer l’excursió més llarga, podeu accedir aquí a un recorregut proposat per Turisme de Montblanc.

I això és tot per avui. Que ho gaudiu si la visiteu i fins la propera, salut i botes.

Anuncis

Menhir de l’Àngel (Pedralbes, Barcelona)

Visitat el dimecres 1 de maig de 2013, Dia Internacional dels Treballadors.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Quants cops no haurem vist el que fins ara consideràvem un pedrot que barrava l’entrada a vehicles a una de les dues portes de la muralla del voltant del Monestir de Pedralbes!

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

De manera més precisa, és just al mig de la porta oest, la que és més interior i no dona pas a la zona de la Creu de Pedralbes.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

Doncs, fa poc i gràcies a dos molt interessants blogs, els de Marcel Albet Guinart i el de Esteve i Esther, hem conegut que probablement es tracta de l’únic menhir conegut de Barcelona: El menhir de l’Àngel.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

L’únic i molt singular … doncs només se li veu la punta superior. Com un petit iceberg de pedra.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Pel poc que hem llegit del megalit, sembla ser que quan a l’edat mitjana es va construir el Monestir, es va respectar el menhir, però amb una decisió poc habitual. Es va mantenir, però que se’l veiés només la part superior.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, BarcelonaNo ens direu que no és singular!

Quina és la seva llargada?

Reforçant aquesta teoria està el fet ben conegut de que el cristianisme ha anat aprofitant els assentaments considerats com a sagrats pels pobladors anteriors. Per tant, el fet de bastir el Monestir en aquest lloc concret es podria deure a l’existència prèvia del menhir.

Si pensem en aquella època i deixem volar la imaginació, no costa gens imaginar que aquest era (i és) un lloc meravellós.

Menhir de l'Àngel, Pedralbes, Barcelona

 

Però si és així, com és que està col·locat com si fos un piló per a barrar el pas, tant al mig? (Quan avui hem marxat, hi hem deixat un turista assegut a sobre).

Com hem dit més d’un cop, se non è vero, è ben trovato.

Clar que si algú en té informacions precises que les vulgui compartir, li agrairem molt.

I si hi aneu, no deixeu de visitar el coquetó Monestir i gaudiu del silenci que, en certs moments, s’hi pot trobar.

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

Monestir de Pedralbes, Barcelona

 

I això és tot. Fins la propera, salut i botes.

 


Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Cova de l’Olla (Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès)

Visitada el dissabte 9 de març de 2013.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

La Cova de l’Olla , també anomenada de vegades Cova de Sumoi o de Sumoy per un mas proper, es troba a menys de 45 minuts a peu del nucli d’Aiguaviva.

Ens trobem a l’extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, dins del terme municipal del Montmell.

Aiguaviva, El Montmell

De sempre ens ha cridat l’atenció el seu aspecte allargassat, com d’un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l’església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre de Milà.

Per anar-hi passem pel bonic Torrent de Sant  Marc (que arriba fins Sant Jaume dels Domenys), on veiem les restes de dos antics forns de calç.

Després d’una forta pujada per un corriol, s’arriba a l‘entrada principal de la cova, mig amagada per un arbre caigut i la vegetació.

Entrada de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)Només entrar, hi trobem una gran sala.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure un pessebre de fusta.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

De “dimensions molt humanes” no és gens d’estranyar que s’hi ha trobat ceràmica de l‘eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se’l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi podem veure formacions i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, macarrons, gours, …

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que conformen una escenografia magnífica.

I no direu que aquesta formació no sembla pas un nen? (una mica panxut, això sí).

El bategem com el Nen de la Cova de l’Olla.

El Nen de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Seguim gaudint de la cova.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal anar molt en compte de no tocar les estalagmites i macarrons del sostre

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

ni trepitjar les estalagmites que s’estan començant a formar.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Quin lloc!

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I amb molta cura, arribem al punt més baix de la cova, amb uns 10 metres de desnivell.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

És en aquest petit i acollidor espai final, on veiem un motiu pintat a la pared. Una petita creu de color negre.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Pot-ser una coloració d’origen natural, una “pintada” recent … però també hem vist símbols esquemàtics, per exemple, a l’Abric de Can Ximet o al Mas d’en Ramon d’en Bessó, que eren realment pintures rupestres de l’eneolític.

En aquesta altres llocs, són pintures de color vermell i aquí la creu és de color negre, però … estem al davant d’una pintura rupestre que no havíem vist documentada?

A partir d’aquest moment, hem fet un anàlisi visual al sostre i a les parets de la cova i hem trobat algunes formes, no tan clares, susceptibles de ser pintures rupestres (o el que queda d’elles).

De color negre:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

I de color ocre vermellós:

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Aquesta darrera ens recorda molt la de l’Abric de la Baridana I.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Brrrrr. Ho seran de debò? Mirarem d’esbrinar-ho.

Hem de marxar.

Dues darreres sorpreses.

Primer, anem a donar un cop d’ull per sota de l’entrada superior, tipus avenc

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

i arribem a una mena de saleta lateral, d’una bellesa exquisida.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Hi trobem una columna amb un gour que conformen un racó que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Preciós.

I abans de marxar, vàrem contemplar per sorpresa al rei de la cova, un rat penat

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

que en sec es va posar a volar per l’interior

Rat Penat a la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

segurament a la cerca dels nombrosos insectes que hi havia, sobre tot, sota una gran roca caiguda.

Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Era hora doncs de marxar.

Sortim un donem un darrer cop d’ull a l’entrada de la cova per dalt.

Avenc o entrada superior de la Cova de l'Olla (Aiguaviva, El Montmell)

Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l’ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.

Si és l’hora de dinar, al Celler d’Aiguaviva (977 26 81 04 ) hi trobareu bona taula i cuina tradicional.

Un altre cop, abans d’acabar volem felicitar als autors del llibre “Baix Penedès, 17 excursions a peu”, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D’una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.

Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.

Per acabar, davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.

Per si voleu els detalls de GPS, trobareula ruta completa a Wikiloc aquí.

I fins la propera. Salut i botes.


Pedra amb inscultures de Collserola (Barcelona)

Visitada el diumenge 24 de febrer de 2013 (el dia després de la nevada).

Pedra amb inscultures de Collserola

Molt a prop de la bifurcació de la Carretera de l’Arrabassada cap a Vallvidrera/Tibidabo i Sant Cugat, podem visitar una de les sorpreses que ens proporciona la Serra de Collserola: La Pedra de Collserola.

Un megàlit prehistòric dins del terme municipal de Barcelona.

De vegades, també se l’anomena Pedra dels Sacrificis.

Bifurcació a la carrereta de l'Arrabassada, a prop de la Pedra amb inscultures de Collserola

Qui ho diria que, molt a prop d’aquest encreument de carreteres proper al Tibidabo i apartada només uns 20 metres del camí força transitat per excursionistes que mena al Turó del Puig, Coll de la Vinyassa i Font de la Salamandra, hi podem trobar

Pedra amb inscultures de Collserola

aquesta pedra de pòrfir rosat, que sembla que va ser donada a conèixer pel geòleg Enric Sunyer Coma,

Pedra amb inscultures de Collserola

en la que s’hi veuen una dotzena de cassoletes i reguerons

Pedra amb inscultures de Collserola

realitzats per mà humana, molt probablement al Calcolític o Edat del Coure, fa uns 4.500 anys.

Pedra amb inscultures de Collserola

Les seves mides són, aproximadament de 1,5 metres x 1 metre x 0,5 metres.

Pedra amb inscultures de Collserola

Al nostre país hi tenim un bon nombre de pedres amb gravats i inscultures d’aquesta època i, de fet, cada cop se n’estudien de noves i també en llocs propers a la Ciutat Comtal.

Pedra amb inscultures de Collserola

Per què servien les cassoletes? No ho sabem Hi ha teories, però no certeses.

Pedra amb inscultures de Collserola

Ara bé, sí que podem pensar que, com la major part d’aquestes restes antigues, ell lloc on es troba no és casualitat. Aquest turonet, ara envoltat de pins i alzines, de ben segur que deuria ser un lloc màgic

Pedra amb inscultures de Collserola

I per acabar volem agrair a Antoni Mañé i Sàbat el llibre “Itinieraris Dolmènics de Catalunya”, llibre de Motxilla, 54, on vàrem conèixer de l’existència d’aquesta pedra.

llibres d'Antoni Mañé i Sabat

Per cert, que gràcies al magnífic bloc d’en Marcel Albet Guinart, vàrem saber que dins de la ciutat de Barcelona hi ha una segona resta megalítica.

I aquí teniu unes imatges del breu recorregut que cal fer fins arribar a la pedra des de l’aparcament més proper, menys de 500 metres.

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a Google Earth

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a CompeGPS

Una ruta del bon amic Capità Haddock hi passa.

I amb unes imatges de neu a prop de la pedra, us diem fins la propera.

Pedra amb inscultures de Collserola amb neu

Neu a la bifurcació de l'Arrabassada

Ninot de neu a l'Arrabassada

Salut i botes.


Abric Romaní (Capellades, Anoia)

Visitat el diumenge 10 de febrer de 2013.

Abric Romaní, Capellades

Aquest cop hem visitat el Jaciment de l’Abric Romaní, un dels més importants a nivell mundial per entendre com vivien els Neanderthals.

Parlem per tant d’un jaciment del Paleolític Mitjà. Si be fins no fa massa es considerava que un cop arribats al nivell més antic arribaríem a fa uns 75.000 anys, les investigacions més actuals parlen de que es podria arribar als 110.000 anys d’antiguitat.

Situat a menys d’una hora en cotxe des de Barcelona, el jaciment està situat a la Cinglera del Capelló,  a Capellades , a la Comarca de l’Anoia molt a prop d’Igualada.

Per molt que n’hem vist moltes fotografies i fins i tot un programa dedicat a la televisió, com quasi sempre passa, no hi ha res millor que veure-ho en persona (i en aquest cas, a més a més, amb unes magnífiques explicacions del guia del jaciment).
Cinglera del Capelló, Capellades

Si és passa per la C-15, la vista de la Cinglera és impressionant, molt poc habitual.

Cinglera del Capelló, Capellades

Hi destaca molt especialment l’anomenat Barret del Capelló.

Barret del Capelló a la Cinglera del Capelló, Capellades

Però a que són deguts aquests capricis minerals? Doncs bé, a la visita a l’abric ho expliquen molt bé, es tracte de Travertí que es va formar quan (i ara cal posar-hi imaginació)  fa milers d’anys hi havia llargs períodes en que hi havia molta més aigua on ara tenim el poble de Capellades (provinent dels brolladors de l’Aqüífer Carme Capellades, on es recull la pluja de manera natural) i en lloc de quedar-se a dalt del cingle, com ara encara veiem a la Bassa, acabava descarregant per les parets de la cinglera cap al riu Anoia, 50 metres per sota. Espectacular, no?

Com que l’aigua portava molt de carbonat càlcic, precipitava per sobre de la vegetació de l’època i acabava fossilitzant-se i conformant aquests salts d’aigua de pedra i tota mena de formes geològiques sorprenents.

No us recorde a formes gaudinianes ??!!

Veiem que hi ha una passarel·la de fusta … que ara no es pot utilitzar degut a uns esllavissaments que no s’han arreglat.

Passare·la a la Cinglera del Capelló, Capellades

Modestament, fem un crit a la recuperació d’aquest indret.

A banda del propi NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, pensem que hi ha moltes oportunitats de revalorització de l’emplaçament si es posa en marxa un pla turístic que incorpori, per exemple, Gaudí per una banda i Neanderthals per altre. Quin lloc a tot el món hi podria competir? A veure si ben aviat veiem moviment al respecte.

Tornem a dalt per anar cap el jaciment,

Porta d'entrada a l'Abric Romaní

passada la porta del recinte, a l’esquerra hi ha l’espai d’oficines amb força informació exposada i en materials audiovisuals per a prendre consciència del lloc que anem a visitar, un Jaciment del Paleolític Mitjà de primera magnitud a nivell internacional. De seguida, a la dreta, protegit per unes teulades hi trobem el jaciment.

Abric Romaní, Capellades

Descobert l’any 1909 per l’empresari paperer capelladí Amador Romaní, de qui pren el nom (abans s’anomenava Bauma del Fossar Vell), ell mateix va dirigir les primeres excavacions fins el 1930 i va constatar la importància del jaciment. Seguint mètodes una mica matussers, però prou avançats per a la època, va fer un sondeig amb un pou encara ben visible

Pou del sondeig d'Amador Romaní a l'Abric Romaní, Capellades

i hi va identificar 31 capes estratigràfiques, de les quals 16 mostraven presència animal o humana. Aquestes capes dels diferents nivells d’ocupació s’identifiquen en una lletra de l’alfabet, molt visibles (i estèticament molt aparents) en una pared de l’únic piló que queda dempeus.

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

L’agost de l’any 2012 s’ha estat excavant el nivell P, que correspon a una antiguitat de 58.000 anys. Queden doncs anys i panys d’excavacions per arribar al nivell Z i als més de 100.000 anys ! (A la cinta que penja, només s’arriba al nivell K)

Columna amb els nivells d'ocupació a l'Abric Romaní, Capellades

Des del 1982, per tant l’any passat va ser el 30è aniversari, que s’hi produeixen campanyes d’excavacions anuals dirigides per l’eminent i mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més importants del nostre país, sempre amb el el seu salacot, creador d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” (Cal senyalar que també és co-director de les excavacions a Atapuerca).

On rau la importància d’aquest jaciment a Capellades ? Doncs bé, amb la certesa de que ens deixarem algun fet que caldria destacar, podem senyalar:

Abric Romaní, Capellades

  • Un gran nombre de fogars, restes de llars de foc, més de 300 (el més important del món en aquest aspecte). Ens han aportat una informació valuosíssima de la seva manera de viure que els allunya de visions simplistes.

Fogar a l'Abric Romaní, Capellades

  • Llargues ocupacions dels Neandertahls en un període temps extensíssim (probablement des de fa més de 100.000 anys, fins fa uns 40.000 anys, molt proper o coincidint amb el moment de la seva extinció).

Fogars a l'Abric Romaní, Capellades

  • Si han trobat el negatiu o motllo d’eines de fusta, com per exemple l’artefacte de fusta configurat amb mànec “més antic del registre arqueològic mundial”. El travertí ha fet que aquest jaciment sigui com una mena de Pompeia de l’època dels Neanderthals.

Abric Romaní, Capellades

Abric Romaní, Capellades

  • Múltiples restes òssies d’animals, com per exemple cavalls, cérvols, llops, ossos, rinoceronts (sí, rinoceronts), lleons, panteres, linx, bisonts, cabres, isards, …

Abric Romaní, Capellades

Què li manca al jaciment?

  • Restes de Neanderthals

Abric Romaní, Capellades

Ja que es tracta d’un lloc on hi feien vida comunal …, no és per tant un lloc on sembla hagin enterrat els seus morts.

Si s’hi trobessin restes, a banda de l’interès arqueològic, de ben segur l’importància mediàtica de l’Abric seria molt més gran i, en conseqüència, les inversions augmentarien.

A veure què passa els propers anys.

Abric Romaní, Capellades

Finalment, us recomanem que us mostrin la part més amagada del piló. S’hi troben gravades unes quantes figures (un mòbil, un portàtil, uns …, unes …) que mostren el bon humor dels arqueòlegs i venen a demostrar que a les campanyes d’excavació, en ple estiu, hi ha molt de jovent.

Abric Romaní, Capellades

Sortim del jaciment, i en Gerard ens mostra algunes de les troballes animals que si han fet.

Troballes animals a l'Abric Romaní, Capellades

Hi ha un tros mandíbula de cavall, una banya de cérvol, restes d’un os del que n’havien extret el moll i, queixals de cavalls (un de jove i un de vell),  i … excrements fossilitzats de hiena.

També ens mostra dues peces treballades de sílex. Cal recordar que el període cultural dels Neanderthals rep el nom de Mosterià.

Per acabar, en Gerard ens fa una demostració de fabricació d’eines de sílex

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

copejant adientment una pedra gran de sílex amb un còdol.

Fabricació d'eines de sílex a  l'Abric Romaní, Capellades

Confiem que aquest post us hagi ajudat a prendre la decisió de visitar, si no ho havia fet abans, aquest indret tan singular. I recomanat anar-hi a primera hora ! (consulteu horaris)

Per suposat, podeu completar el dia amb la visita a la Bassa i al Museu Molí Paperer de Capellades al centre del poble.

Bassa i Museu Molí Paperer de Capellades

Salut i botes.


Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.