Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Baix Vallès, Vallès Oriental)
Publicat: 15/03/2014 Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Vallès Oriental 1 comentariVisitat el dissabte 15 de març de 2014.
Aquest cop, per a visitar aquesta meravella, no ens ha calgut fer cap excursió a peu … però i tant que ha valgut la pena la visita!
A Mollet, molt cèntric, al jardí de la biblioteca de Can Mulà, des del 2011 podeu visitar aquesta esplèndida estàtua-menhir. L’anomenat Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres.
Datat del final de Neolític, fa uns 5.000 anys, aquest menhir descobert fa només 5 anys, al 2009, al proper Pla de les Pruneres quan s’hi feia un pàrquing (ara hi podeu trobar una rèplica), és singular per diferents raons.
Estèticament, és molt gran i estilitzat. Fa quasi 5 metres d’alçada i pesa unes 6 tones (una petita torre Agbar de l’època).
El material (una roca sedimentària anomenada arcosa) no és propi ni del Mollet ni dels seus voltants més propers. Per tant, el van traslladar des d’un altre lloc.
En una banda del menhir hi trobem gravada una cara. Esquemàtica i molt interessant. Una T formada per les selles i el nas. Dos punts com botons en són els ulls. Al lateral, una orella o pentinat o casc (justa a la part de sobre del que serien les selles, la màquina excavadora que el va detectar va arrencar un tros de la pedra).
A l’altre banda, la part posterior, hi ha gravades tota una sèrie de línies, principalment corves.
No semblen trets figuratius.
Aquest menhir, podríem dir que forma part, no d’un ni de dos, si no de tres dream team de megàlits.
Per una banda, de les estàtues-menhir que han estat trobades a Catalunya en els deu darrers anys: El Conjunt escultòric dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre (La Noguera) , descobert l’any 2007, o Ca l’Estrada, a Canovelles, trobat l’any 2004.
Per altre, del conjunt de menhirs trobats en aquesta zona del Vallès on, a banda del de Ca l’Estrada comptem amb La Pedra Llarga (Palau-solità i Plegamans), La Pedra de Llinars (Montmeló), La Pedra Serrada, de Parets o el menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles).
I per acabar, d’un conjunt molt més extens de menhirs antropomorfs trobats per tota Europa, de manera molt especial en el territori francès.
Sense més, us convidem a visitar-lo.
I, si voleu, per acabar, podeu anar fins el proper Museu Abelló, on hi podeu obtenir records i documentació del menhir.
Fins la propera. Salut i botes.
Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)
Publicat: 05/03/2014 Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Montseny, Senderisme, Wikiloc 4 comentarisL’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.
L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny
i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.
Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.
La pedra original ara es troba en un espai expositiu
a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.
Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.
Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.
El trasllat de la pedra i la seva restauració es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.
La premsa comarcal se’n va fer ressò
La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.
Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.
La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol
en el mur sud
Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.
L’indret també es una meravella. Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.
També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.
I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
Pintures rupestres de la Balma dels Punts (L’Albi, Les Garrigues)
Publicat: 31/12/2013 Filed under: Les Garrigues, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariPoc més d’un any després d’haver fet el recorregut a peu als dos conjunts de pintures rupestres de L’Albi sense haver-les pogut visitar, per fi les hem pogut conèixer després d’haver contactat amb l’Ajuntament, 973175004.
Visitades el diumenge 29 de desembre de 2013, al mateix dia que les de la vall de la Coma, que podeu trobar descrites en el post anterior.
Tan a prop i tan diferent de les altres pintures rupestres del mateix terme…
Les pintures rupestres de la Balma dels Punts de l’Albi declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 conjuntament amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani, estan situades a uns 3 km de l’Albi, a tocar de l’autopista AP-7.
L’element més visible és una creu blanca, molt probablement d’origen medieval, a l’igual que moltes ratlles al seu voltant.
Però a la seva dreta i per sota hi trobem dos conjunts d’imatges, un d’art llevantí i l’altre de pintura esquemàtica formidables.
A la banda esquerra, un magnífic cérvol d’uns 35 cm, comparable als millors que ha donat l’art llevantí. Costa de veure, però al darrere seu hi ha el que podria ser una figura antropomorfa.
I ja al voltant del cérvol, però sobre tot cap a la part dreta, hi podem veure, espectaculars, uns 400 punts també vermells.
A la part superior, d’acord a tota la documentació, hi havia una figura zoomorfa de 17.5 cm, però no l’hem pogut veure. Si ens fixem en la seva posició, tenint en compte els gravats en forma d’estrella que s’hi troben, hauria de ser en la següent imatge.
Com a curiositat, al mirar-ho tan de prop, a la part dreta de l’estrella les ratllades a la pedra semblen formar una figura semblant a una de les que hi ha al Barranc de Biern … Casualitat?
Gens malament tot plegat, no? I quina formació rocosa i conjunt pictòric més singular!
Un treball de l’expert Ramon Viñas sobre l’indret el podeu trobar aquí.
I per acabar, dues coses.
La primera, agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.
I la segona, recomanar-vos el llibre L’art rupestre del Cogul, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquestes pintures.
I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
ambotes
ambotes 