Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

en part en runes i sense teulada, curiós.

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.