Coves del Civil o de Ribassals -Pintures rupestres de la Valltorta- (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)
Publicat: 29/01/2013 Filed under: Alt Maestrat, Cova, Jaciment, Pintures rupestres 2 comentaris
Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)
Publicat: 20/01/2013 Filed under: Alt Penedès, Cova, Jaciment, Parc d'Olèrdola, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc 1 comentariVisitades el dissabte 5 de gener de 2013.
Aquest cop visitem unes de les pintures rupestres conegudes més properes a Barcelona, les pintures rupestres de la Cova dels Segarulls.
De difícil accés, es troben a només 3 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, dins del Parc d’Olèrdola, però fora del recinte del conjunt monumental, una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.
Descobertes l’any 1958 per en Pere Giró i Romeu i , van ser donades a conèixer a gràcies a l’article que va publicar conjuntament amb Eduard Ripoll i Perelló a la revista Ampurias l’any 1961.
L’any 1998 van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani (Estem parlant de 757 jaciments amb pintures rupestres, dels quals 301 estan situats al País Valencià, 132 a l’Aragó, 93 a Castilla-La Mancha, 72 a Múrcia, 69 a Andalusia i 60 a Catalunya). Val a dir, que des de llavors s’han trobat altres indrets amb pintures, per suposat també al nostre territori, però que òbviament no estan a la llista del 1998.
En la Guia Itinerària d’Olèrdola, editada al 1977 per la Diputació de Barcelona i escrita per l’Eduard Ripoll, ja s’esmenten i mostren les pintures dels Segarulls.
Per arribar a la cova, cal pujar per una de les parets del Fondo o Vall de la Seguera, un d’aquells llocs que quan als veus ja dius que aquí de ben segur hi ha hagut presència humana des de molt antic. Ens trobem en terreny càrstic.
Les principals figures es troben a la pared exterior de la cova
amb dos arquers molt esquematitzats (amb uns arcs de mida exagerada – de fet, sobre tot un sembla un windsurfista, no?-)
a sota dels quals hi ha tota una sèrie de punts vermellosos.
Aquestes pintures es consideren fetes a l’Edat del Bronze, és a dir, fa una mica més de 3.000 anys.
Just a la parts exterior de la boca que hi ha al seu costat hi trobem unes altres pintures, com a regalims vermellosos, que pot-ser són posteriors.
L’estat de conservació de totes les pintures, malgrat, per exemple, la intervenció que s’hi va fer l’any 1995, és preocupant.
S´hi veuen rascades, probablement d’origen humà recent… Sobre tot, ja ho sabeu, aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació. Cal gaudir i preservar aquest patrimoni.
A l’interior de la cova, d’uns 7 metres de profunditat, abans d’arribar a un pas molt estret, sembla ser que en Ramon Viñas hi va trobar noves pintures l’any 1985 que nosaltres no hem sabut veure. Sí que hi hem entrat i estan molt ennegrides.
Per acabar esmentar, el magnífic article de Joan Pallarès- Personat i Gener Aymamí i Domingo, “Manifestacions rupestres al gran Penedès”, Miscel·lània Penedesenca 1995, que ens serveix d’ajuda i inspiració per articles com aquest.
Hi trobareu la ruta a Wikiloc aquí.
Fins aviat. Salut i botes.
Pintures rupestres de la Cova Remígia (Ares del Maestrat, Alt Maestrat, Castelló)
Publicat: 09/01/2013 Filed under: Alt Maestrat, Cova, Jaciment, Pintures rupestres, Restaurants 1 comentariVisitades el dissabte 29 de desembre de 2012. 
Acabant amb el símil futbolístic, les Pintures rupestres de la Cova Remígia són com un seguit de filigranes de l’Iniesta, un conjunt d’exquisides meravelles. En molts escrits les podreu veure qualificades com la Capella Sixtina del Neolític.
Ens trobem dins del municipi d’Ares del Maestrat, que mereix la visita per moltes i bones raons, 
dins del Barranc de Gasulla, a només un 10 quilòmetres de la Valltorta. Per a visitar-les, val contactar amb el Mas de la Montalbana (964 76 21 86, 606 245 351), al punt quilomètric 46 de la CV-15, abans de començar a pujar el Coll. 
La pujada fins la Cova cal fer-la a peu i són uns 2 quilòmetres, aproximadament, amb una primera meitat en forta pujada, però i tant que val la pena! Es passa primer pel que queda del Mas Gasulla i poc després, ja en pla, ens trobem amb el guia de les pintures, Eugenio Barreda, que amb saviesa i simpatia (mira que les ha ensenyat vegades i s’el segueix veient il·lusionat i orgullós mostrant-les! -son pare, Federico, en va ser el primer guia-) ens ilustrarà la visita a les pintures. Passem per davant del Mas Remigia, ja a peu de cinglera
i de seguida, arribem a l’Abric, ben protegit.
I ara, cal gaudir del que tenim davant, escenes d’una naturalitat i moviment que no havíem vist abans.
Puffff. Sap greu, però cal tornar.
De ben segur hi tornarem i aprofitarem per visitar el conjunts dels Abrics del Cingle de la Mola Remigia, altres 10 abrics una mica per sobre de la Cova que acabem de visitar … i tot el que puguem, que hi ha molt per veure i gaudir per ací.
Quan marxem ens enduem una sorpresa, Eugenio ens comenta que en Ramon Viñas, la màxima autoritat en pintures rupestres i gran amant d’aquest indret (“Hi ve sovint aquí. Però al llarg de 7 anys, va venir al menys un cop per setmana”) està pujant, encara que pel camí de la font, que no coincideix amb el nostre.
Ja hi haurà altres oportunitats per a saludar-lo i felicitar-lo per la feina feta.
De baixada, abans d’arribar al Mas Gasulla, veiem un grup de cabres hispàniques quasi al davant nostre, damunt d’unes roques. Bona manera d’amenitzar la baixada, a banda del magnífic i singular paisatge.
De tornada al Mas de la Montalbana, a part de prendre una clara per a refrescar-nos, gaudim de la singular decoració del bar, on hi trobem des de postals amb les magnífiques reproduccions de les pintures fetes per Joan B. Porcar
a un bon conjunt de fòssils, tant abundants en aquestes terres
amb un estil un pel eclèctic, que ja està bé.
Aprofitem per a proveir-nos de postals i de la bona oferta de llibres que tenen. Bon exemple a seguir per indrets similars.
Ens enduem un immillorable record de la Cova Remígia i tenim la sort d’una gran continuació.
Primer una ràpida visita a Ares,
inclós el Museu de la Cova del Castell. I de seguida cap el Coll,
on dinem magníficament al Restaurant “mesón El Coll” (964 443 088) -quina olleta, quines verdures a la planxa, quin “chuletón”!-
Abandonem, de moment, aquest esplèndid territori. Un darrer cop d’ull a les terrasses de les rodalies
i als voltors que ens sobrevolen quasi tota l’estona.
Fins aviat, esperem i desitgem. Salut i botes.
ambotes
ambotes 