Publicat: 05/03/2014 | Autor: ambotes | Filed under: Gravats a la roca, Menhir, Montseny, Senderisme, Wikiloc |
L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.
L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.
La pedra original ara es troba en un espai expositiu

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.
Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

El trasllat de la pedra i la seva restauració es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.
La premsa comarcal se’n va fer ressò


La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.
Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol
en el mur sud

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

L’indret també es una meravella. Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.
També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.





I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.
Publicat: 01/04/2013 | Autor: ambotes | Filed under: Anoia, Baixa Segarra, Conca de Barberà, Ermita / Església, Gravats a la roca |
Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.


Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.


S’hi pot entrar.


I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Sorprenent.

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Fins la propera, salut i botes.
Publicat: 24/02/2013 | Autor: ambotes | Filed under: Alt Gaià, Barcelona, Collserola, Gravats a la roca |
Visitada el diumenge 24 de febrer de 2013 (el dia després de la nevada).

Molt a prop de la bifurcació de la Carretera de l’Arrabassada cap a Vallvidrera/Tibidabo i Sant Cugat, podem visitar una de les sorpreses que ens proporciona la Serra de Collserola: La Pedra de Collserola.
Un megàlit prehistòric dins del terme municipal de Barcelona.
De vegades, també se l’anomena Pedra dels Sacrificis.

Qui ho diria que, molt a prop d’aquest encreument de carreteres proper al Tibidabo i apartada només uns 20 metres del camí força transitat per excursionistes que mena al Turó del Puig, Coll de la Vinyassa i Font de la Salamandra, hi podem trobar

aquesta pedra de pòrfir rosat, que sembla que va ser donada a conèixer pel geòleg Enric Sunyer Coma,

en la que s’hi veuen una dotzena de cassoletes i reguerons

realitzats per mà humana, molt probablement al Calcolític o Edat del Coure, fa uns 4.500 anys.

Les seves mides són, aproximadament de 1,5 metres x 1 metre x 0,5 metres.

Al nostre país hi tenim un bon nombre de pedres amb gravats i inscultures d’aquesta època i, de fet, cada cop se n’estudien de noves i també en llocs propers a la Ciutat Comtal.

Per què servien les cassoletes? No ho sabem Hi ha teories, però no certeses.

Ara bé, sí que podem pensar que, com la major part d’aquestes restes antigues, ell lloc on es troba no és casualitat. Aquest turonet, ara envoltat de pins i alzines, de ben segur que deuria ser un lloc màgic …

I per acabar volem agrair a Antoni Mañé i Sàbat el llibre “Itinieraris Dolmènics de Catalunya”, llibre de Motxilla, 54, on vàrem conèixer de l’existència d’aquesta pedra.

Per cert, que gràcies al magnífic bloc d’en Marcel Albet Guinart, vàrem saber que dins de la ciutat de Barcelona hi ha una segona resta megalítica.
I aquí teniu unes imatges del breu recorregut que cal fer fins arribar a la pedra des de l’aparcament més proper, menys de 500 metres.


Una ruta del bon amic Capità Haddock hi passa.
I amb unes imatges de neu a prop de la pedra, us diem fins la propera.



Salut i botes.