L’Avenc de Tavertet – Tavertet – Sant Corneli – Rupit (Collsacabra, Osona)
Publicat: 18/06/2011 Filed under: Arbres monumentals, Collsacabra, Cova, Dolmen / Cista, Masies, Osona, Senderisme 2 comentarisNo exagerem gens ni mica si diem que a l’Avenc de Tavertet ens vam sentir com al cel (la foto amb núvols està presa des de just al davant, sobre la cinglera).
En contra del costum, aquest cop no comencem parlant de la ruta en sí, sinó del lloc on aquesta comença i on vam tenir la gran sort d’estar allotjats un cap de setmana: l’Avenc de Tavertet.
Si no ni hagués prou amb el seu sorprenent emplaçament a poc més de 1.000 metres d’altitud, sota del Puig de la Creu i al bell damunt dels Cingles de l’Avenc.
Què dir de l’edifici en sí (documentat al 1292, amb part nova del segle XVI, una construcció molt diferent a les de la zona) i de la història que hi ha darrera de la seva reconstrucció d’ençà el 1998 fins els nostres dies…
Us en podem explicar unes quantes de petites anècdotes relacionades amb la Belinda Parris i la seva família, però la millor manera que podeu tenir de conèixer-les i experimentar-les és anant-hi.
93 744 71 77. info@avenc.com.
Si voleu conèixer detalls de la història, a Amazon.com pot-ser podreu trobar el llibre que en Matthew Parris ha escrit sobre la història i que ha estat un èxit al món anglosaxó. Sinó, a cadascuna de les casetes en tenen un exemplar per que el pugueu llegir mentre hi esteu,i fins i tot el venen per només 10 € (hi ha altres llibres de la zona que molt amablement regalen).
Doncs fet aquest llarg preàmbul, comencem amb la ruta. Dissabte, 4 de juny. Sortim de l’Avenc cap a Tavertet.
La sorpresa és que el Toffee, un dels gossos de la casa, jove i Setter barrejat, ens va adoptar i com veureu per les fotos, va fer gran part de la ruta amb nosaltres.
Just a costat de la casa, ens sorprèn trobar un bonic poney blanc.
El camí fins Tavertet va tota l’estona seguint els Cingles a no gaire distància. Hi ha boira i això no ens permet de veure els Salts de l’Abeurador i de l’Avellanosa que devien de estar magnífics després de les pluges del dia abans.
A estones no ens hi veiem. Avancem amb cura i ens anem trobant uns quants esforçats ciclistes. Al cap d’una estona ja albirem Tavertet.
Al primer revolt dins de Tavertet, passem per fora de Can Feló, la que va ser la casa durant els darrers anys de Ramon Panikkar i que ara es manté com a seu de la Fundació Vivarium, Raimon Panikkar.
Passem pel mig del poble i hi donem un ràpid cop d’ull. Demà ja vindrem amb més temps.
I de seguida enfilem cap el Serrat del Puig. I ens comença a ploure de valent, sort de les capelines ! Seran les nostres companyes de viatge.
Seguint el camí pla, no triguem a arribar a l’entrada (tancada) de la Cova del Serrat del Vent, imponent caverna descoberta el 1979.
Reculem una mica el camí i comencem una petita pujada costeruda cap el Serrat de Sant Corneli. I ben aviat, passada una balma, arribem a un mirador natural sobre Tavertet, el mirador de Sant Corneli. El poble apareix i desapareix al fons entre els núvols, però la vista és magnífica. És una vista relativament semblant a la que es té des del Sunyer de Dalt, on en Quim Portet fa algunes aparicions per televisió. Quins llocs !
No gaire lluny, ens trobem ja amb la magnífica visió de l’ermita romànica de Sant Corneli, amb un porxo molt elegant.
Just darrere, al costat mateix, hi ha un dolmen, el dolmen de Sant Corneli. Lloc màgic des d’antic.
Ja tornem a estar per sobre dels 1.000 metres. El camí pel Serrat de Sant Corneli fins el Collet de les Graus és molt agradable (ens recorda els Motllats !). Arribem al punt més al nord del nostre camí d’avui i girem a la dreta per la muntanya del Perer. Com correspon a l’altitud del terreny i a que estem a l’obaga, passem per entre mig de faigs i n’hi ha dos que destaquen. Un d’ells el fotografiem i després aprenem que és el faig de la Vena, un dels arbres monumentals de la comarca.
Continuem pujant i al cap d’una mica tenim una bona vista al nord cap a Cabrera i el Pla d’Aiats.
Passem pel costat del Pedró de Rajols, 1.194 metres d’altitud, el punt més alt d’avui. Ben a prop, ja estem en dels punts d’encreuament més importants de la zona, el Collet de Rajols. Unes vaques hi pasturen pel Pla de les Fosses.
Des d’aquí fem una mica de camp a través i seguint les indicacions que ens en baixat de Wikiloc, arribem a unes tombes antropomorfes.
Amenaça pluja un altre cop, però en lloc de tornar cap a l’Avenc, que no està gaire lluny pel Puig de Cortils i Rocallarga, vam decidir d’anar cap a Rupit a dinar. Ens vam equivocar, com més endavant veureu.
En Toffee, que ens havia acompanyat fins aquí (i havia gaudit de les ametlles, únic menjar que portàvem), va demostrar ser més espavilat que nosaltres i ens va abandonar per tornar a casa.
Som-hi. Torna a ploure. Arribem a Rajols. Plou, no veiem ningú, només vaques. Continuem. I entre Rajols i Rupit, ens agafa la tempesta. Llamps, trons, cada cop més a prop. Tant, que decidim deixar el camí per on anem, baixar una mica cap a la clotada, no posar-nos sota cap arbre i quedar-nos quiets sota l’aigua a l’espera que passi. Deixem els pals i altres peces metàl·liques a uns metres de nosaltres. Confiem en les soles de goma i en que estem de fet asseguts sobre les capelines. No n’hi ha prou amb els llamps i comença a caure pedra. Estem xops i ens hem de posar les mans al cap degut al mal que ens fa la pedregada. Mitja hora estem així. I no les tenim totes amb nosaltres. Però estem de sort, i els trons es comencen a sentir més lluny. En peu, recollim el material i en marxa. Quines ganes d’arribar a Rupit i seure a taula ! Segueix plovent i arribant a Rupit, el camí va paral·lel a un torrent que s’ha format. Anem en compte.
Si la visió de Rupit ja és maca en sí, imagineu la alegria que vam tenir quan en aquestes circumstàncies la vam tenir al davant !
La riera anava plena. Que bonic devia d’estar el Salt de Sallent més avall !
Només creuar el pont, ens vam entaular. Dinar reparador.
No ens vam veure amb ànims per a tornar a peu i la Belinda, molt amable un altre cop, ens va venir a recollir amb el seu 4×4 aprofitant que anava al forn de Rupit, veritable supermercat dels voltants. Mentre l’esparàvem, vam fer un petit tomb pel poble, no podíem deixar de veure el carrer del Fossar.
De tornada, ens vam creuar amb unes quantes vaques més i Belinda ens va explicar que segons diuen per la zona, les vaques comparteixen coneixement, s’expliquen experiències. Per exemple, si un any algú ha tingut la mala idea de sacrificar totes les vaques, de les noves que arriben unes quantes acaben estimbades cingles avall, doncs no coneixen el terreny i “cap companya els hi ha explicat”. També es reparteixen la feina. Això darrer es veu quan hi ha vedells i alguna d’elles se’ls queda cuidant mentre les altres pasturen.
Veiem al fons el Pla de Fàbregues i l’Agullola.
Ja arribem a l’Avenc. Ens espera una dutxa i un bon bany a la piscina climatitzada.
I acabem aquí. No hem penjat la ruta al Wikiloc, doncs no vam fer tota la ruta que volíem i vam trigar més del desitjat . De tota manera, aquí baix en teniu el resum.
Ho deixem aquí. Fins ben aviat !
Sant Magí de Brufaganya. Anada i tornada a Viladeperdius (Alt Gaià, Baixa Segarra, Conca de Barberà)
Publicat: 24/04/2011 Filed under: Alt Gaià, Arbres monumentals, Conca de Barberà, Cova, Ermita / Església, Masies, Senderisme, Wikiloc 2 comentarisTemps de marxa: 1 hora 55 minuts. Distància recorreguda: 7,7 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Primer de tot, amb el cotxe ens arribem fins el Santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Ens trobem a la punta nord-est de la Conca de Barberà i de les comarques de Tarragona.
Aquest recinte sorprenent és encara avui un lloc de devoció popular, però fora de la festivitat de Sant Magí, el 19 d’agost, i l’època de vacances estivals, el silenci i la tranquilitat seran els nostres companys quan el visitem.
Damunt del Santuari, podem veure les coves del cingle callís, en una de les quals va viure el sant anacoreta.
Tornem al cotxe i ens arribem a les properes Fonts del Brufaganya, on començarà la nostra ruta a peu.
Segons la tradició, en el segle III, sota l’emperador Maximià, les tropes romanes van empresonar al monjo Magí a la cova on feia d’eremita. El van baixar de mala manera al fons de la vall. Un cop aquí, cansats i suats els romans, en Magí, que penseu com duria estar, amb un cop de bastó al terra va fer brollar aigua per assedegar als soldats que el portaven al martiri, que va arribar poc després…
Aigua miraculosa.
Aquest lloc tan especial és una de les barrancades del Gaià naixent (on van a parar les aigües de la riera del Brufaganya a l’alçada de Pontils).
Estem a l‘Alt Gaià. Amb aquest nom es coneix un espai de terra, conjunt de muntanyes i valls, terra de pas entre la plana litoral i la Catalunya Central, al voltant de la capçalera i la part alta del riu Gaià.
Si bé ara la població és escassa i dispersa, aquest és un territori amb molta història. Visibles dalt de molts cims de la zona trobem encara les restes de fortaleses construïdes al segle X, a l’època de la Marca Hispànica. Lloc de bones excursions !
Comencem a caminar entre grans i antics roures, petita i una mica decrèpita mostra de les rouredes que ocupaven aquest espai ja fa molt de temps.
Seguint el camí a la dreta, passem pel Collet de l’Àngel, posat dessota el Puig de les Creus, que amb 924 metres és el cim més alt de la Serra de Brufaganya.
De tot l‘Alt Gaià, el cim més alt és el Formigosa, amb 1.002 metres, a la Serra d’Ancosa, molt proper al més conegut Montagut, de 964 metres.
Entrem en un camí molt tranquil amb bosquet a una banda i terra de cereals a l’altre, quan tenim la primer sorpresa.
Una guineu amb una presa a la boca (un conill ?) ens apareix al marge de baix no gaire lluny.
La intentem seguir camp a través però la perdem. De retorn al camí, contents i encara comentant el que ha succeït, tenim una nova sorpresa. Al bell mig del camí, a uns 100 metres, veiem una altre guineu.
Tornem a fer les fotos com podem.
Ens imaginem que són parella i que el cau no deu ser gaire lluny.
Portem una bona estona caminant i hem vist més guineus que persones … no ens passa massa sovint.
Continuem endavant. I quin romaní florit !
Ben aviat arribem a les extensions de cereals, amb la presència del Montclar al fons, just des de l’altre banda que l’excursió anterior.
Per cert, quan pugeu al cim del Montclar, si mireu cap al nord (cap aquí) fixeu-vos en las “llengües” allargades de camps de conreu entre petites serralades. És per on estem passant ara.
La brisa fa moure el blat i provoca petites onades verdes
que contrasten amb el terrós quan encara no ha començat a brotar el cereal.
Ja sense més sorpreses, arribem a Viladeperdius, petit nucli agregat a Pontils.
Estem a meitat de camí i encara guanyen les guineus a les persones.
La tornada te uns metres d’asfalt, però de seguida en fiquem per un camí per per entre el bosquet. Just travessat un petit coll, tenim una magnífica vista de la vall que mena al Brufaganya fins a Pontils.
En primer terme, Montalegre, tant la masia en runes com un petit nucli habitat. Més endavant, una mica enlairat i a l’esquerra, Valldeperes. Al fons, sobre la serralada, el castell de Queralt, ja dins del municipi de Bellprat i per tant dins de la comarca de l’Anoia.
A la masia en runes hi trobem molta farigola i ruscs d’abelles.
Després d’un altre tram per asfalt, anem a parar a un grup de masies habitades a Montalegre, on ens creuem amb 3 persones.
I ja, com a curiositat geològica, a banda dreta quan deixem la vall per a tornar a les fonts, veiem uns interessants estrats.
I poca cosa més.
Ja de tornada, podem fer el resum de la jornada: guineus 2 , persones 3, victòria humana per la mínima.
Com sempre, aquí teniu un resum de la literatura que hem fet servir:
Aprofitem per a felicitar a en Rafael López-Monné per la seva tasca fotogràfica i periodística que ens ha servit molts cops de guia, com aquest cop ha estat també el cas.
En concret, la ruta d’avui la podeu trobar al tercer volum de les “Rutes a peu per les Comarques de Tarragona”, editat per Arola Editors.
I si la voleu seguir en detall, al Wikiloc la trobareu aquí.
Fins ben aviat.
Rocafort de Queralt. Una passejada pels seus voltants (Conca de Barberà)
Publicat: 23/04/2011 Filed under: Alt Gaià, Conca de Barberà, Jaciment, Masies, Restaurants, Senderisme, Vi, Wikiloc 1 comentariTemps de marxa: 1 hora 53 minuts. Distància recorreguda: 7,8 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.
Ens trobem a Rocafort de Queralt, petita vila del nord-est de la Conca de Barberà, dins de la Conca estricta (depressió del terreny originada pel curs dels rius Anguera i Francolí), territori fonamentalment de vinyes, i separada només pel proper coll de Deogràcies de la Baixa Segarra, territori on els cereals hi són omnipresents.
Som a 566 metros d’altitud. Comencem la ruta sortint del poble creuant la carretera C-241 just pel costat de la pista de petanca, pot-ser el punt habitualment més concorregut del poble i una de les mostres més evidents de l’esperit lúdic i col·lectiu, com podeu constatar en aquest bloc o en la web del Club Cliclista Rocafort de Queralt.
Agafem un camí paral·lel a la carretera, però que de seguida queda amagat. De seguida passem pel costat del cementeri, … passem ràpid, de moment.
No triguem en trobar alguns exemplars d’antigues construccions abandonades i que mostren el pas inexorable del temps.
Passem per sobre del rierol i enfilem cap amunt, direcció a Vallverd de Queralt.
Arribem de seguida a un nou mas en runes. Si ens girem, tenim un magnífica perspectiva de Rocafort.
Però darrera seu, molt presents, veiem el regal dels darrers mesos …
Sobre els Plans de Conesa, com exèrcit de blancs gegants, els no fa massa aixecats molins del Parc Eòlic. Com ha canviat aquest paisatge !
Ja ho vam comentar en l’anterior excursió als Comalats, així que ja no diem res més.
Mirem i caminem endavant. Comencem a veure vetes blanques d’alabastre per arreu.
De fet, quan trobem una desviació a la dreta que si l’agaféssim ens portaria a donar una petita volta d’uns 45 minuts en total fins a ser de tornada a Rocafort (on passaríem per costat d’una parada molt ben arreglada, on hi han enlairat un enorme roc com si fos un menhir)
just a l’esquerra, en mig del camp, trobem un bonic i singular marge fet majoritàriament d’alabastre.
En aquesta passejada podem gaudir de la barreja de paisatges d’aquesta zona. Vinya i cereal.
Estem a finals d’abril i en aquesta època de l’any el cereal ja te espiga formada i els camps mostren diferents tonalitats de verd que la brisa i el vent s’encarreguen de moure. La vinya, per la seva banda, ja mostra les seves primeres fulles i estem molt a prop de la floració.
Continuem caminant. Solitud. Com a molt, podem trobar algun pagès que va o torna de la seva parada. Paisatge mil·lenari.
A l’esquerra podem veure una de les masies habitades més grans de la zona, Mas Cogul.
Just abans d’arribar a un altre gran mas abandonat (excepte el magatzem per palla i maquinària), l’Arassa, trobem, a banda dreta també, una nova desviació que ara no agafem, però que ens portaria de tornada també a Rocafort.
Arribem a l’Arassa.
Passat un petit turó, ara sí que ens desviem del camí que en 10 minuts ens duria a Vallverd i agafem un trencall que se’ns apareix a la dreta.
Només alguns ocells trenquen el silenci.
Una cabana de pedra seca ens sorprèn en un gir del camí.
Al davant nostre anem tenint la silueta inconfusible del Montclar, amb el seu cim de 948 metres.
Una molt bona excursió és seguir recte i enfilar-nos-hi per a visitar les restes del castell i l’ermita de Sant Miquel. Quines bones vistes de 360 graus !
Però avui ho deixem estar i ben aviat, cal no despistar-se, agafem un trencall a la dreta que ens tornarà a Rocafort.
El paisatge canvia respecte a l’anada. Ara passem per entre alzines i pins, amb zones força ombrívoles.
A l’esquerra, quan el terreny i la vegetació ho permeten, podem anar veient al lluny Montbrió de la Marca, al voltant del turó on antigament estava el seu castell avui desaparegut.
Per a nosaltres, Montbrió i les terres del seu voltant tenen una gran bellesa.
Pertanyent, com Vallverd, al municipi de Sarral des del 1972, Montbrió de la Marca compte actualment amb una quarantena d’habitants. A l’igual que Rocafort, el GR-175 el travessa pel mig.
I en aquestes terres de Montbrió que respiren antiguitat, s’hi troben un nombre considerable de coves i balmes: Cova o balma de l’Aluja, la cova de cal Joan, la cova de la Font Voltada, la cova de l’hort de l’Aluja, la cova del Batlle, la balma de can Pallisó, la cova del Miqueló, e l cau de la Guineu, la cova del Mestre, … En algunes d’elles s’hi han trobat restes prehistòrics, destacant el jaciment de la Font Voltada.
Per a conèixer més detalls d’aquest jaciment i d’altres de la zona, és altament recomanable accedir a la web d’Antoni Freixas. Us sorprendrà. Des d’aquí aprofitem per a felicitar la seva tasca divulgativa.
Però avui ens ho mirem de lluny. Ja hi haurà dies per a tornar-hi a anar.
Ara, deixem un altre cop el camí que seguíem i agafem una desviació a la dreta que en pocs metres ens mena a una paratge perfecte per a fer una aturada i gaudir de l’ombra d’unes alzines solitàries.
Ja estem en el darrer tram de la passejada.
Prop de Rocafort trobem unes de les vinyes més ben cuidades del municipi i ja albirem de nou el campanar.
I després d’una petita pujada un cop tornada a creuar la riera, ja estem de tornada.
Per acabar, unes recomanacions.
Si teniu temps, no podeu deixar de visitar el Celler Cooperatiu.
Una de les “Catedrals del vi” i primera obra agrària de César Martinell. Exemple magnífic de l’arc parabòlic gaudinià, consta de tres naus, construïdes els anys 1918, 1932 i 1947. Precisament, “Les Tres Naus” és el nom del cava que s’hi elabora i que podeu comprar.
I després de donar un tomb per la vila, on si passeu pel carrer Doctor Barrera de ben segur que podreu gaudir de l’olor que s’escampa des del local de les Espècies Corbella, únic remanent de la importància que el comerç del safrà va tenir a la vila durant molts segles, i si us cal comprar quelcom de menjar, o el que sigui, segur que ho trobareu a la botiga de Cal Seballeta, us proposem dos bons llocs per a gaudir de bon menjar casolà.
El Restaurant Mircla (977 89 80 27), a peu de carretera
i el Restaurant Rocafort (977 89 80 66), adherit a la Marca de Cuina Catalana, dins del poble, a la plaça de l’Esglèsia:
Abans de dir adéu i fins la propera, aquests són llibres i documentació diversa de la que hem tret informació per aquesta excursió:
Però sobre tot, gràcies al Pep, al Magí i al Ballester que van ser els que primer ens van ensenyar aquest tomb.
I prou per ara.
Per accedir a la ruta al Wikiloc, ho podeu fer aquí.
ambotes
ambotes 