Rocafort de Queralt. Una passejada pels seus voltants (Conca de Barberà)

Publicat: 23/04/2011 | Autor: ambotes | Filed under: Alt Gaià, Conca de Barberà, Jaciment, Masies, Restaurants, Senderisme, Vi, Wikiloc |1 comentari

Temps de marxa: 1 hora 53 minuts. Distància recorreguda: 7,8 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Ens trobem a Rocafort de Queralt, petita vila del nord-est de la Conca de Barberà, dins de la Conca estricta (depressió del terreny originada pel curs dels rius Anguera i Francolí), territori fonamentalment de vinyes, i separada només pel proper coll de Deogràcies de la Baixa Segarra, territori on els cereals hi són omnipresents.

Som a 566 metros d’altitud. Comencem la ruta sortint del poble creuant la carretera C-241 just pel costat de la pista de petanca, pot-ser el punt habitualment més concorregut del poble i una de les mostres més evidents de l’esperit lúdic i col·lectiu, com podeu constatar en aquest bloc o en la web del Club Cliclista Rocafort de Queralt.

Agafem un camí paral·lel a la carretera, però que de seguida queda amagat. De seguida passem pel costat del cementeri, … passem ràpid, de moment.

No triguem en trobar alguns exemplars d’antigues construccions abandonades i que mostren el pas inexorable del temps.

Passem per sobre del rierol  i enfilem cap amunt, direcció a Vallverd de Queralt.

Arribem de seguida a un nou mas en runes. Si ens girem, tenim un magnífica perspectiva de Rocafort.

Però darrera seu, molt presents, veiem el regal dels darrers mesos …

Sobre els Plans de Conesa, com exèrcit de blancs gegants, els no fa massa aixecats molins del Parc Eòlic. Com ha canviat aquest paisatge !

Ja ho vam comentar en l’anterior excursió als Comalats, així que ja no diem res més.

Mirem i caminem endavant. Comencem a veure vetes blanques d’alabastre per arreu.

De fet, quan trobem una desviació a la dreta que si l’agaféssim ens portaria a donar una petita volta d’uns 45 minuts en total fins a ser de tornada a Rocafort (on passaríem per costat d’una parada molt ben arreglada, on hi han enlairat un enorme roc com si fos un menhir)

just a l’esquerra, en mig del camp, trobem un bonic i singular marge fet majoritàriament d’alabastre.

En aquesta passejada podem gaudir de la barreja de paisatges d’aquesta zona. Vinya i cereal.

Estem a finals d’abril i en aquesta època de l’any el cereal ja te espiga formada i els camps mostren diferents tonalitats de verd que la brisa i el vent s’encarreguen de moure. La vinya, per la seva banda, ja mostra les seves primeres fulles i estem molt a prop de la floració.

Continuem caminant. Solitud. Com a molt, podem trobar algun pagès que va o torna de la seva parada. Paisatge mil·lenari.

A l’esquerra podem veure una de les masies habitades més grans de la zona, Mas Cogul.

Just abans d’arribar a un altre gran mas abandonat (excepte el magatzem per palla i maquinària), l’Arassa, trobem, a banda dreta també, una nova desviació que ara no agafem, però que ens portaria de tornada també a Rocafort.

Arribem a l’Arassa.

Passat un petit turó, ara sí que ens desviem del camí que en 10 minuts ens duria a Vallverd i agafem un trencall que se’ns apareix a la dreta.

Només alguns ocells trenquen el silenci.

Una cabana de pedra seca ens sorprèn en un gir del camí.

Al davant nostre anem tenint la silueta inconfusible del Montclar, amb el seu cim de 948 metres.

Una molt bona excursió és seguir recte i enfilar-nos-hi per a visitar les restes del castell i l’ermita de Sant Miquel. Quines bones vistes de 360 graus !

Però avui ho deixem estar i ben aviat, cal no despistar-se, agafem un trencall a la dreta que ens tornarà a Rocafort.

El paisatge canvia respecte a l’anada. Ara passem per entre alzines i pins, amb zones força ombrívoles.

A l’esquerra, quan el terreny i la vegetació ho permeten, podem anar veient al lluny Montbrió de la Marca, al voltant del turó on antigament estava el seu castell avui desaparegut.

Per a nosaltres, Montbrió i les terres del seu voltant tenen una gran bellesa.

Pertanyent, com Vallverd, al municipi de Sarral des del 1972, Montbrió de la Marca compte actualment amb una quarantena d’habitants.  A l’igual que Rocafort, el GR-175 el travessa pel mig.

I en aquestes terres de Montbrió que respiren antiguitat, s’hi troben un nombre considerable de coves i balmes:  Cova o balma de l’Aluja, la cova de cal Joan, la cova de la Font Voltada, la cova de l’hort de l’Aluja, la cova del Batlle, la balma de can Pallisó, la cova del Miqueló, e l cau de la Guineu, la cova del Mestre, … En algunes d’elles s’hi han trobat restes prehistòrics, destacant el jaciment de la Font Voltada.

Per a conèixer més detalls d’aquest jaciment i d’altres de la zona, és altament recomanable accedir a la web d’Antoni Freixas. Us sorprendrà. Des d’aquí aprofitem per a felicitar la seva tasca divulgativa.

Però avui ens ho mirem de lluny. Ja hi haurà dies per a tornar-hi a anar.

Ara, deixem un altre cop el camí que seguíem i agafem una desviació a la dreta que en pocs metres ens mena a una paratge perfecte per a fer una aturada i gaudir de l’ombra d’unes alzines solitàries.

Ja estem en el darrer tram de la passejada.

Prop de Rocafort trobem unes de les vinyes més ben cuidades del municipi i ja albirem de nou el campanar.

I després d’una petita pujada un cop tornada a creuar la riera, ja estem de tornada.

Per acabar, unes recomanacions.

Si teniu temps, no podeu deixar de visitar el Celler Cooperatiu.

Una de les “Catedrals del vi” i primera obra agrària de César Martinell. Exemple magnífic de l’arc parabòlic gaudinià, consta de tres naus, construïdes els anys 1918, 1932 i 1947. Precisament, “Les Tres Naus” és el nom del cava que s’hi elabora i que podeu comprar.

I després de donar un tomb per la vila, on si passeu pel carrer Doctor Barrera de ben segur que podreu gaudir de l’olor que s’escampa des del local de les Espècies Corbella, únic remanent de la importància que el comerç del safrà va tenir a la vila durant molts segles, i si us cal comprar quelcom de menjar, o el que sigui, segur que ho trobareu a la botiga de Cal Seballeta, us proposem dos bons llocs per a gaudir de bon menjar casolà.

El Restaurant Mircla (977 89 80 27), a peu de carretera

i el Restaurant Rocafort (977 89 80 66), adherit a la Marca de Cuina Catalana, dins del poble, a la plaça de l’Esglèsia:

Abans de dir adéu i fins la propera, aquests són llibres i documentació diversa de la que hem tret informació per aquesta excursió:

Però sobre tot, gràcies al Pep, al Magí i al Ballester que van ser els que primer ens van ensenyar aquest tomb.

I prou per ara.

Per accedir a la ruta al Wikiloc, ho podeu fer aquí.

---