Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)
Publicat: 30/01/2013 Filed under: Castells, Ermita / Església, Gravats a la roca, Segarra, Senderisme, Solsonès, Wikiloc Deixa un comentariVisitada el diumenge 23 de desembre de 2012.
Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.
Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.
Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.
Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!
Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).
Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.
Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.
L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.
Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.
Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.
No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.
Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,
en part en runes i sense teulada, curiós.
El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.
Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.
Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.
Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes
i fins i tot un gravat en forma de marca allargassada
que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.
Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona
i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.
Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa
marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós
i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.
I això és tot per ara. Fins la propera.
Salut i botes.
Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)
Publicat: 20/01/2013 Filed under: Alt Penedès, Cova, Jaciment, Parc d'Olèrdola, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc 1 comentariVisitades el dissabte 5 de gener de 2013.
Aquest cop visitem unes de les pintures rupestres conegudes més properes a Barcelona, les pintures rupestres de la Cova dels Segarulls.
De difícil accés, es troben a només 3 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, dins del Parc d’Olèrdola, però fora del recinte del conjunt monumental, una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.
Descobertes l’any 1958 per en Pere Giró i Romeu i , van ser donades a conèixer a gràcies a l’article que va publicar conjuntament amb Eduard Ripoll i Perelló a la revista Ampurias l’any 1961.
L’any 1998 van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani (Estem parlant de 757 jaciments amb pintures rupestres, dels quals 301 estan situats al País Valencià, 132 a l’Aragó, 93 a Castilla-La Mancha, 72 a Múrcia, 69 a Andalusia i 60 a Catalunya). Val a dir, que des de llavors s’han trobat altres indrets amb pintures, per suposat també al nostre territori, però que òbviament no estan a la llista del 1998.
En la Guia Itinerària d’Olèrdola, editada al 1977 per la Diputació de Barcelona i escrita per l’Eduard Ripoll, ja s’esmenten i mostren les pintures dels Segarulls.
Per arribar a la cova, cal pujar per una de les parets del Fondo o Vall de la Seguera, un d’aquells llocs que quan als veus ja dius que aquí de ben segur hi ha hagut presència humana des de molt antic. Ens trobem en terreny càrstic.
Les principals figures es troben a la pared exterior de la cova
amb dos arquers molt esquematitzats (amb uns arcs de mida exagerada – de fet, sobre tot un sembla un windsurfista, no?-)
a sota dels quals hi ha tota una sèrie de punts vermellosos.
Aquestes pintures es consideren fetes a l’Edat del Bronze, és a dir, fa una mica més de 3.000 anys.
Just a la parts exterior de la boca que hi ha al seu costat hi trobem unes altres pintures, com a regalims vermellosos, que pot-ser són posteriors.
L’estat de conservació de totes les pintures, malgrat, per exemple, la intervenció que s’hi va fer l’any 1995, és preocupant.
S´hi veuen rascades, probablement d’origen humà recent… Sobre tot, ja ho sabeu, aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació. Cal gaudir i preservar aquest patrimoni.
A l’interior de la cova, d’uns 7 metres de profunditat, abans d’arribar a un pas molt estret, sembla ser que en Ramon Viñas hi va trobar noves pintures l’any 1985 que nosaltres no hem sabut veure. Sí que hi hem entrat i estan molt ennegrides.
Per acabar esmentar, el magnífic article de Joan Pallarès- Personat i Gener Aymamí i Domingo, “Manifestacions rupestres al gran Penedès”, Miscel·lània Penedesenca 1995, que ens serveix d’ajuda i inspiració per articles com aquest.
Hi trobareu la ruta a Wikiloc aquí.
Fins aviat. Salut i botes.
Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)
Publicat: 18/12/2012 Filed under: Alt Camp, Anoia, Cova, Ermita / Església, Jaciment, Pintures rupestres, Senderisme, Wikiloc Deixa un comentariVisitades el diumenge 16 de desembre de 2012.
Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.
Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).
Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.
Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.
Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.
A pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.
Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.
Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.
Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.
Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.
És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.
L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.
Precaució:
– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.
I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a Wikiloc, aquí.
Fins la propera. Salut i botes.
ambotes
ambotes 