Montpedrós. Roca amb gravats prehistòrics (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)

Temps de marxa: 28 minuts. Distància recorreguda: 1,6 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest diumenge en que disposàvem de poc temps, ens en hem anat a la descoberta de la roca amb gravats rupestres del Montpedrós.

No en teníem ni idea de la seva existència, fins que arran de l’article precedent en que parlàvem de la “pedra solar” de la Sala de Comalats, mitjançant Internet l’hem coneguda.  Donem les gràcies a qui han fet les pàgines següents: els gravats de Montpedrós,  la “roca sagrada” del Montpedrós i al magnífic i complert article sobre l’art sobre roca a Montpedrós.

I tan a prop de Barcelona i de nuclis urbans !

La curta excursió, amb molta il·lusió, l’hem començada al final del carrer de la Ginesta de Santa Coloma de Cervelló. Per arribar-hi, cal entrar al poble i de seguida agafar el primer carrer que clarament tira cap amunt.  Ens hem trobat una cadena que barra el pas al cotxes i allà l’hem deixat.  A partir de llavors, el camí està molt ben indicat per arribar al cim.  Ens hem creuat amb alguns ciclistes i corredors a peu, així com famílies amb canalla.

El primer replà té un nom interessant, la plaça de les bruixes.

Continuem la pujada amb magnífiques vistes de la vall del Llobregat, amb Collserola a l’altre banda i Montserrat al fons.

De seguida arribem a la part final de la pujada on veiem molts murs que probablement deuen tenir un origen iber.

I a dalt, finalment Sant Antoni. L’ermita esta força restaurada i degradada.  Però això sí, unes magnífiques vistes de 360 graus.

I ja estem a prop del premi final.

Només cal seguir un senderó que baixa direcció nord-est, i al cap de pocs metres, a ma dreta …

En fi, que us sembla?  Tan a prop i tan lluny …

Al Wikiloc podeu trobar la petita ruta aquí.

Fins la propera.

Anuncis

La ruta dels Comalats. Itinerari per terres de Forès, Passanant i Belltall (Baixa Segarra, Conca de Barberà)

Temps de marxa: 3 hores 2 minuts. Distància recorreguda: 12,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El dissabte 19 de febrer ens vam decidir a fer l’anomenada ruta dels Comalats.

Es tracta d’un recorregut circular des de Forès que permet gaudir d’un territori rural dins de la Baixa Segarra, que forma part de la Conca de Barberà, molt similar a les terres que trobem al proper Urgell. Amb uns vestigis històrics que ens mostren la importància que com a terra de frontera va tenir aquesta zona al segle X.   Forès, poble encimbellat dalt d’un turó de la Serra de Tallat, mereix per sí sol una visita.

Quines vistes de la Conca i més enllà ! I comencem a caminar … per asfalt i envoltats de molins.  Si ja hi heu estat abans, sabreu que en aquesta terra hi acostuma a fer força vent.  Així que des de fa poc més d’un any hi ha hagut una important proliferació de molins (made by Gamesa) que no destaquen pas per afavorir el paisatge ni el silenci de l’entorn. Ben aviat ja entrem en camí de terra i una mica més enllà deixem enrere els molins. A la primera fita del passeig hi arribem ben aviat. Es tracta d’una magnífica alzina.

Només uns metres més enllà queden abandonem els camps de cereals i entrem dins dels boscos de Comalats. Un lloc poc trepitjat actualment i que amaga algunes sorpreses. Una d’elles és una cista o sepulcre megalític que representa l’exemplar més meridional d’aquest tipus al nostre país.  Bé, suposem que hi és, doncs no la vam veure al no disposar de les seves coordenades ni tampoc dades en cap plànol de la zona.  Però hi tornarem. I una bona sorpresa creiem va ser la que va tenir el Dr. Enric Moreu-Rey quan hi va trobar una pedra megalítica amb símbols solars.  Es tracta d’un dels pocs exemplars de gravats rupestres en pedra a Catalunya.

De seguida, La Sala de Comalats.

Un petit nucli on hi destaca el castell de la Sala, amb una imponent torre. Va pertànyer als Cervera i a l’ordre de l’Hospital. Hi ha algunes cases ben restaurades, però la majoria semblen abandonades i amb l’aspecte de runes romàntiques que ens mostraven els visitants europeus al segle XIX. Tot i així, s’hi veuen unes quantes obres en marxa i diríem que en breu el conjunt estarà millor conservat.

A La Sala s’hi troba una casa rural i restaurant, l’Hostalet (977 89 28 39).  Hi hem menjat un parell de cops i el menjar i el tracte, magnífics.

Continuem el nostre camí, fins el següent nucli, de notables similituds, Glorieta.

A Glorieta ja no hi ha runes romàntiques. Petit, però habitat, encara que sigui estacionalment,  i força arranjat.

Què té de ben segur tota ciutat o poble? Doncs un cementiri. I el de Glorieta, acabat de restaurar, fa goig.

Continuem i passem per uns marges molt ben cuidats.

Continuem el camí i baixem fins arribar al Bosc del Ros, amb força pi roig.

Una mica més endavant, amagada darrera d’una gran roca a la vora del camí hi ha una construcció popular, anomenada Cabaneta del Roc.

A partir d’aquí, el camí  complert de la ruta continua cap a Belltall.  I encara que hi guardem un molt bon record de quan vam esmorzar a l’Hostal Feliuet ( 977 89 27 53) al fer la Ruta del Císter a peu, aquest cop, per a reduir el camí i, sobre tot, per a evitar passar entre mig de més molins, vam agafar una drecera que ens va portar drets al serrat.

Quines vistes de la Conca !!!  Sant Miquel del Montclar, el Comaverd, el pas de Cabra, el Tossal Gran, la Serra de Miramar, el Pas de la Riba, les Muntanyes de Prades, la Serra de la Llena, …

Aquí i allà es veuen unes quantes fumaroles de calçots !  Per cert, sembla que per sobre del camí es deu de trobar la necròpolis del Coll de Ballestà que no vam visitar aquest cop.  Hi tornarem un dia a veure si la veiem.

I poc més.  Ja estem de tornada.  Si us interessa saber-ne més de la història i altres detalls, us recomanem aquest llibre:

I per a trobar la ruta al Wikiloc, feu clic aquí.

Salut i fins la propera.


La Plana Basarda. Visita al poblat ibèric (Ardenya, Vall d’Aro, Baix Empordà)

Temps de marxa: 2 hores 2 minuts. Distància recorreguda: 7,0 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Ahir vàrem fer una de les nostres excursions preferides.  Vam tornar a visitar el poblat ibèric de La Plana Basarda.  Pocs llocs tenim amb la seva càrrega de misteri: Els Clots de Sant Julià, la Pedra del sacrifici de Savassona, les Estunes a prop de Banyoles, la Mussara i els avencs de La Febró …, però aquest indret és molt menys conegut i visitat.

Abans de res, volem començar agraint la tasca feta per una persona que ha arranjat i donat a conèixer llocs i camins de l’Ardenya (Massís de Cadiretes) -si per exemple, heu passsat pel pont penjant dels Carcaixells, de ben segur que us en recordereu-.  Es tracta de l’Albert Gironès.  El seu llibre del 2004 és una petita joia i gràcies a ell vàrem poder arribar per primer cop a aquest indret.

Com de costum, aquesta ruta també la podeu trobar al Wikiloc.  Només cal que feu clic aquí.

El començament de la ruta és just al costat de la masia de Can Llaurador, a Solius (Santa Cristina d’Aro).  Punt d’encreuement de camins i l’inici d’un bon nombre de rutes de la zona.

Comencem a caminar i de seguida ens trobem el ben conegut Menhir de Can Llaurador.  Per molts cops que l’hàgim vist, sempre ens sembla un dels més elegants que es troben a les nostres terres.  Posat un altre cop vertical l’any 1994, si més no és curiosa la dita de que quan estava ajagut era habitual que els que portaven els taüts dels difunts de les masies de la zona hi fessin parada per descansar.  Se non è vero, è ben trovato.

Al cap d’uns 250m, en lloc de seguir recte com si anéssim als Carcaixells, girem a l’esquerra.  I ben aviat, una mica apartat del camí a l’esquerra, trobem aquesta cova artificial feta a una roca, la Cova de Sa Tuna.  Què portaria als nostres avantpassats fa uns 3.000 anys a fer aquesta mena de cavitats ?  No gaire lluny, a la roca davant del castell de Solius, en trobem un altre exemple que us recomanem visitar un dia, la Cova dita dels moros.  Poques més n’hi ha.  Cal tenir en compte que dins hi caben unes quantes persones dretes.

Un cop visitada, cap amunt ! Ara ve el tros de camí més maco de tota la jornada.  Estret, amb la Roca Rodona d’en Cama, els Carcaixells a la dreta i Pedralta a l’esquerra.  Una meravella.  Un espai obert ens permet gaudir de les vistes i descansar una mica.

El caminet s’acaba quan arribem a una torre d’alta tensió.  Allà continuem cap amunt en un camí més ample, fins que arriba el moment esperat, en una zona d’eucaliptus replantats, en que agafem una desviació poc marcada també a l’esquerra.  Sense perdre l’esperança, continuem cap endins fins que, oh! sorpresa!, ens trobem la primera indicació de que hem arribat a l’antic poblat, la Cova excavada a la roca.

A partir d’aquí, les sorpreses no s’aturen. Ben aviat, al mig del camí, trobem la primera sitja excavada a terra. N’hi ha al voltant de 30 dins del recinte.  Eren dipòsits de gra i/o aigua.

N’hi ha de diverses mides.  Algunes de més de 2 metres de fondària.  I aquí us fem l’advertència d’anar molt en compte.  Si aneu amb nens petits, porteu-los de la mà, i si aneu amb animals petits, que vagin lligats.  Molts dels forats quasi no es veuen.

També són molt interessants uns esglaons fets a la roca.

El que deuria ser una antiga cisterna, vàrem comprovar que probablement feia molt bé la seva feina, doncs estava plena d’aigua.

Un cop arribeu a dalt del turó, comprovareu el per què se li diu Plana al poblat i per altra banda podreu gaudir d’unes magnífiques vistes del voltant. És un lloc feréstec, de difícil accés, però mereix la pena arribar-hi !

I aquí una petició. Sigueu respectuosos amb l’entorn.  Segur que sí.

I si en voleu saber més del lloc que esteu trepitjant, us recomanem llegir aquest llibre:

El podeu trobar, per exemple, a les llibreries de Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols.  Coneixereu qui era el senyor Klaebisch, el paper d’alguns dels principals arqueòlegs catalans al jaciment (Pere Bosch Gimpera, Lluís Esteva, Miquel Oliva, …)  i fins i tot el possible interès d’Himmel buscant-hi el Sant Graal !

Ara podeu tornar pel mateix camí, o, com hem fet nosaltres aquest cop, arribar fins el proper cim del Montclar.  Val a dir que després de visitar la Plana Basarda, el millor de l’excursió queda darrera. En aquest darrer tram de pujada, només cal anar en compte al grimpar per unes roques abans d’arribar-hi, un cop passat el collet del Montclar.

Com anècdota del dia, encara que el cim es diu Montclar, ni aquesta ni la resta de fotografies ens han quedat gaire clares.  Era un dia de boirina persistent (a Barcelona els límits de velocitat es mantenen a 80 km/h per aquest motiu…). Tot i això, direcció nord-oest, just al costat d’una altra torre d’alta tensió, es podia veure des del cim l’anomenada Esfinx, curiosa formació rocosa.

I ja ve la baixada. Cal anar molt en compte amb el desnivell i el saulò si, com hem fet nosaltres aquest cop, seguim el PR.  Quan arribem al nivell de la riera, ja amb els turmells estovats, al cap d’una estona ens trobem amb la desviació per pujar cap als Carcaixells i a l’esquerra ens queda el Pas de la Miloca.  Nosaltres passem de llarg.

I una estoneta més tard ja tornem a estar on hem deixat el cotxe.

Hem fet prou gana i així encara gaudirem més del esplèndid pa de Santa Cristina (que també podem trobar a la Pastisseria Vidal de Sant Feliu)

Sense oblidar el tortell de massapà de la Pastisseria Gironès de Sant Feliu, petit homenatge a l’autor del llibre esmentat al principi (encara que sense llibre caldria compar-lo igual. És realment esplendid).

I per dinar, cap a Can Xerta ( 972 83 82 83), a Santa Cristina, on des de fa anys, quan l’Emili i companyia encara estaven a Mas Pla,  som fidels a l’arròs a la cassola.

Amb aquestes petites reflexions (o divagacions) gastronòmiques, acabem l’apunt d’avui.

Esperem que us agradi.  Apa !


Olivella. Recorregut per masies dels voltants (Garraf)

Temps de marxa: 2 hores 42 minuts. Distància recorreguda: 12,0 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest matí, 6 de febrer de 2011, hem fet una ruta de poc més de 3 hores, amb sortida i arribada a Olivella, que ens ha permès veure els voltants d’aquest poblet del Garraf , situat entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedés, que no havíem visitat encara. És una ruta que segueix, quasi bé en la seva totalitat, la de la Cursa de Muntanya Margalló.

Els detalls els hem penjat a Wikiloc.  Si els vols veure i fins i tot baixar-te la ruta, fés clic aquí.

Al poc de començar, després de deixar be aviat l’únic tros amb asfalt de la ruta, hem passat per sota d’una de les masies més impresionats del Massís, Can Suriol.

Com en totes aquestes edificacions al Garraf, no hi podia faltar el pou (aquest de considerables dimensions).

Una mica més enllà, ens hem trobat amb dues sorpreses que no havíem vist en cap mapa o guia de la zona.

Primer, el que creiem era un Forn de Calç

I poc després, un Forn de teules o rajoles

Un cop hem passat ràpidament pel costat d’una de les urbanitacions del terme municipal d’Olivella, però molt més gran que el núcli antic, el camí segueix per una zona ombrívola coneguda com el Fondo del Querol que ens mena a un del roures que hem anat troban al llarg del camí. Aquest és el roure de la Cotxa.

Aquí podríem dir que comença la part del camí de tornada, on hem trobat a faltar les ombres del principi.

La primer masia que trobem a dalt d’un turó, dominant amples terres amb molta vinya, ès Mas Bargalló.

Bon lloc per a fer un descans i beure una mica d’aigua. I així agafem ànims per arribar a la darrera masia, pot-ser la més ben cuidada, Can Camps, dominat un ampli territori també amb moltes vinyes

I de seguida ja tornem a estar a Olivella, on abans d’agafar el cotxe passem per el local d’Informació del Parc on comprem algunes ampolles de vi de la contrada.

I en menys de tres quarts d’hora ja tornàvem a estar a casa. Fins la propera !