Montpedrós. Roca amb gravats prehistòrics (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)

Temps de marxa: 28 minuts. Distància recorreguda: 1,6 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest diumenge en que disposàvem de poc temps, ens en hem anat a la descoberta de la roca amb gravats rupestres del Montpedrós.

No en teníem ni idea de la seva existència, fins que arran de l’article precedent en que parlàvem de la “pedra solar” de la Sala de Comalats, mitjançant Internet l’hem coneguda.  Donem les gràcies a qui han fet les pàgines següents: els gravats de Montpedrós,  la “roca sagrada” del Montpedrós i al magnífic i complert article sobre l’art sobre roca a Montpedrós.

I tan a prop de Barcelona i de nuclis urbans !

La curta excursió, amb molta il·lusió, l’hem començada al final del carrer de la Ginesta de Santa Coloma de Cervelló. Per arribar-hi, cal entrar al poble i de seguida agafar el primer carrer que clarament tira cap amunt.  Ens hem trobat una cadena que barra el pas al cotxes i allà l’hem deixat.  A partir de llavors, el camí està molt ben indicat per arribar al cim.  Ens hem creuat amb alguns ciclistes i corredors a peu, així com famílies amb canalla.

El primer replà té un nom interessant, la plaça de les bruixes.

Continuem la pujada amb magnífiques vistes de la vall del Llobregat, amb Collserola a l’altre banda i Montserrat al fons.

De seguida arribem a la part final de la pujada on veiem molts murs que probablement deuen tenir un origen iber.

I a dalt, finalment Sant Antoni. L’ermita esta força restaurada i degradada.  Però això sí, unes magnífiques vistes de 360 graus.

I ja estem a prop del premi final.

Només cal seguir un senderó que baixa direcció nord-est, i al cap de pocs metres, a ma dreta …

En fi, que us sembla?  Tan a prop i tan lluny …

Al Wikiloc podeu trobar la petita ruta aquí.

Fins la propera.


La ruta dels Comalats. Itinerari per terres de Forès, Passanant i Belltall (Baixa Segarra, Conca de Barberà)

Temps de marxa: 3 hores 2 minuts. Distància recorreguda: 12,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

El dissabte 19 de febrer ens vam decidir a fer l’anomenada ruta dels Comalats.

Es tracta d’un recorregut circular des de Forès que permet gaudir d’un territori rural dins de la Baixa Segarra, que forma part de la Conca de Barberà, molt similar a les terres que trobem al proper Urgell. Amb uns vestigis històrics que ens mostren la importància que com a terra de frontera va tenir aquesta zona al segle X.   Forès, poble encimbellat dalt d’un turó de la Serra de Tallat, mereix per sí sol una visita.

Quines vistes de la Conca i més enllà ! I comencem a caminar … per asfalt i envoltats de molins.  Si ja hi heu estat abans, sabreu que en aquesta terra hi acostuma a fer força vent.  Així que des de fa poc més d’un any hi ha hagut una important proliferació de molins (made by Gamesa) que no destaquen pas per afavorir el paisatge ni el silenci de l’entorn. Ben aviat ja entrem en camí de terra i una mica més enllà deixem enrere els molins. A la primera fita del passeig hi arribem ben aviat. Es tracta d’una magnífica alzina.

Només uns metres més enllà queden abandonem els camps de cereals i entrem dins dels boscos de Comalats. Un lloc poc trepitjat actualment i que amaga algunes sorpreses. Una d’elles és una cista o sepulcre megalític que representa l’exemplar més meridional d’aquest tipus al nostre país.  Bé, suposem que hi és, doncs no la vam veure al no disposar de les seves coordenades ni tampoc dades en cap plànol de la zona.  Però hi tornarem. I una bona sorpresa creiem va ser la que va tenir el Dr. Enric Moreu-Rey quan hi va trobar una pedra megalítica amb símbols solars.  Es tracta d’un dels pocs exemplars de gravats rupestres en pedra a Catalunya.

De seguida, La Sala de Comalats.

Un petit nucli on hi destaca el castell de la Sala, amb una imponent torre. Va pertànyer als Cervera i a l’ordre de l’Hospital. Hi ha algunes cases ben restaurades, però la majoria semblen abandonades i amb l’aspecte de runes romàntiques que ens mostraven els visitants europeus al segle XIX. Tot i així, s’hi veuen unes quantes obres en marxa i diríem que en breu el conjunt estarà millor conservat.

A La Sala s’hi troba una casa rural i restaurant, l’Hostalet (977 89 28 39).  Hi hem menjat un parell de cops i el menjar i el tracte, magnífics.

Continuem el nostre camí, fins el següent nucli, de notables similituds, Glorieta.

A Glorieta ja no hi ha runes romàntiques. Petit, però habitat, encara que sigui estacionalment,  i força arranjat.

Què té de ben segur tota ciutat o poble? Doncs un cementiri. I el de Glorieta, acabat de restaurar, fa goig.

Continuem i passem per uns marges molt ben cuidats.

Continuem el camí i baixem fins arribar al Bosc del Ros, amb força pi roig.

Una mica més endavant, amagada darrera d’una gran roca a la vora del camí hi ha una construcció popular, anomenada Cabaneta del Roc.

A partir d’aquí, el camí  complert de la ruta continua cap a Belltall.  I encara que hi guardem un molt bon record de quan vam esmorzar a l’Hostal Feliuet ( 977 89 27 53) al fer la Ruta del Císter a peu, aquest cop, per a reduir el camí i, sobre tot, per a evitar passar entre mig de més molins, vam agafar una drecera que ens va portar drets al serrat.

Quines vistes de la Conca !!!  Sant Miquel del Montclar, el Comaverd, el pas de Cabra, el Tossal Gran, la Serra de Miramar, el Pas de la Riba, les Muntanyes de Prades, la Serra de la Llena, …

Aquí i allà es veuen unes quantes fumaroles de calçots !  Per cert, sembla que per sobre del camí es deu de trobar la necròpolis del Coll de Ballestà que no vam visitar aquest cop.  Hi tornarem un dia a veure si la veiem.

I poc més.  Ja estem de tornada.  Si us interessa saber-ne més de la història i altres detalls, us recomanem aquest llibre:

I per a trobar la ruta al Wikiloc, feu clic aquí.

Salut i fins la propera.