Menhirs i paradólmens al bell mig del Massís de Cadiretes (Gironès, La Selva)

Temps de marxa: 1 hora 7 minuts. Distància recorreguda: 4,5 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Sessió de tarda. Ens trobem al punt quilomètric 9 de la carretera GIV-6821 que va de Llagostera i Sant Llorenç a Sant Grau d’Ardenya. Comencem a caminar seguint el GR en direcció a Tossa de Mar per un camí ample però una mica ombrívol.

No triguem gaire a trobar a la dreta del camí el Menhir d’en Llach. Com tants d’altres va estar molts anys caigut, però va ser redreçat el 1981. No gaire alt, però força airós.

Continuem caminant i veient a banda i banda roques i grups de roques amb una abundant vegetació. Tenim el bruc florit, moltes falgueres, pins i algunes alzines importants.

Cas de tenir temps, us aconsellem agafar una desviació a la dreta bens senyalitzada i pujar fins a dalt del cim del Puig de Cadiretes de 518m, el punt més alt de tot el massís.

Nosaltres hem seguit endavant i després d’endinsar-nos una mica dins del bosc hem arribat a un dels monuments megalítics del país que més ens agrada, el Paradolmen d’en García, dit així ja que Agustí García el va identificar l’any 1974.

Estèticament magnífic. Encara es poden veure al seu voltant restes del túmul artificial. És un paradolmen, doncs aprofita roques del terreny que no han estat desplaçades. Aquesta monumental cambra sepulcral va ser construïda fa uns 4.500 anys.

Hem de continuar. Seguint per l’ample GR arribem on es troba el Menhir de Montllor. Aquest menhir antropomorf de granit negre-rosat no és pas dels més espectaculars.

L’indret té unes vistes magnífiques de la costa prop de Tossa … encara que amb la boira d’avui no les podem gaudir.

Iniciem la tornada per altres camins més estrets però molt agradables. Després d’una estona, passant per uns paratges força curiosos que creiem deguts a la construcció de carrers d’una urbanització que mai es van acabar, arribem als peus de la Pedra-sobre-altra on es troba el Paradolmen del mateix nom.

Feia tanta boira que quasi ni vam veure el “castell” de roques, pot-ser el segon més conegut del massís després del de Pedralta. L’antiguitat del corredor i galeria també és d’uns 4.500 anys.

Ben aviat ja tornem a ser al punt de partida.

Ara bé, malgrat haver de tornar d’hora, no ens estem d’arribar encara que sigui amb cotxe a una altra de les sorpreses de la zona. Situada en mig d’altres roques en un turonet davant de les runes de la masia de Can Cabanyes. A només 750m seguint el GR en direcció contraria, passant pel costat del cim del Montagut.

La Pedra dels Sacrificis de Can Cabanyes.

És un bloc de granit d’aproximadament un metro cúbic. Té inscultures d’origen prehistòric, envoltades d’una incisió en forma d’U, segurament d’origen medieval.

Amb aquest nom …

I ja tornem. Per a trencar la sensació que ens han deixat la boira i la pedra, ens hi ajuda la visió dels bens d’una granja ja propera a Sant Llorenç.

I abans d’acabar, sí que voldríem aprofitar per  recomanar la lectura del llibre que ens ha servit de base a aquesta excursió i a moltes d’altres. Gràcies i felicitacions als qui el van escriure.

A Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.

Continuem trepitjant. Fins aviat !

Anuncis

Sant Feliu de Guíxols. Ruta per l’Ardenya amb restes megalítics (Baix Empordà)

Temps de marxa: 1 hora 15 minuts. Distància recorreguda: 4,1 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest dissabte, com els cinemes d’abans, hem fet doble sessió.

De bon matí ja ens trobàvem al punt quilomètric 43 de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, a només 2 km de la ciutat ganxona. Deixem a la nostra esquena el camí que, travessant el paratge de Les Penyes ve de l’ermita de Sant Elm, i creuant la carretera ens endinsem cap el bosc. Som a l’Ardenya.

Al cap de pocs metres, a la dreta hi ha el que queda d’una de les moltes masies que s’han anat despoblant a la zona, can Miralls. Al seu costat trobem un dels millors exemplars de pi de la zona, malgrat que en les ventades del 2009 va perdre algunes branques del costat de llevant.

Si us fixeu, podeu veure restes d’un intent d’urbanització que afortunadament mai va arribar a quallar. Tornem al camí, anomenat “camí del barranc” i seguim cap a dins. Al terra es poden veure a la roca les marques deixades pels carros d’altres èpoques.

De seguida passem el Coll de Portes i cap amunt.  Tota l’estona anem veient les curioses formes que han anat adoptant moltes de les roques granítiques del massís. Per cert, si en voleu saber més, us recomanem el llibre “Itinerari geològic per l’Ardenya”, que a l’igual que altres llibres molt interessants de la zona els podeu trobar aquí.

I així trobem en una cruïlla un dels típic “castells” de roques. Aquest té la singularitat que a la part superior hi ha una roca que de ben segur ha servit d’aixopluc des de temps molt pretèrits. Sant Feliu queda al fons.

No gens lluny es troben les roques Mirador i la font del Pastor, però aquest cop no hi anem.

Cap a l’esquerra i després de seguir un corriol ascendent, quan aquest comença a planejar, ens endinsem uns 50 m a la dreta i tenim una bona sorpresa. Enmig d’un gran nombre de roques, el Sepulcre paradolmènic de Can Assols.

La coberta és una pedra de granit, quasi rectangular, de grans dimensions, 4 m de llarg, 3,5 m d’ample i 3 m d’alçada. Al ser excavada hi van trobar abundant ceràmica, sílex i ossos humans. Val la pena parar-s’hi una estona.

Si tornem al camí, ben aviat trobem una antiga barraca de pastor: la Barraca de les Olles.

Construcció singular ja que es poden veure les restes d’olles encastades a la paret. Per a ficar-hi gra i … diners dins de la més amagada?

Més amunt, dalt d’un collet, trobem un altre “castell”.

I ben aviat, anant en compte amb tots els camins que s’hi troben, internant-nos un altre cop uns 50 m cap a la dreta, trobem la Cova del Camí Romà.

Primer es veu el gran “castell”, però quan ens hi acostem veiem que el gran bloc de granit pot ser travessat de banda a banda. És un moment magnífic.

Tornant al camí, una mica més endavant, és benvingut un lloc força relaxant, la font de les Tres Fonts.

Bon lloc per parar i descansar una estona. Si continuéssim endavant de seguida arribaríem al Collet de la Mare de Déu i …., però avui no toca i donem mitja volta.

No triguem en arribar a una roca amb un curiós gravat de tres barres i un forat triangular.

Des d’ella es gaudeix d’una magnífica vista cap a Palamós.

I uns minuts més tard, arribem a la darrera de les sorpreses de la ruta d’avui, l’anomenat Camí Romà.

Pot-ser romà, pot-ser medieval, però el cert és que és un magnífic testimoni de les antigues rutes que unien les ciutats de la costa entre sí o amb l’interior.

I ara sí que ja estem de tornada. Tornem a passar pel Coll de Portes, on hi ha l’entrada del Parc Aventura.

Aquest negoci entenem pertany a l’Albert Gironès, el llibre del qual esmentat en la Ruta de la Plana Basarda ens ha servit també de punt de partida de la present ruta.  De fet, hem fet una combinació dels itineraris 4 i 5 amb aportacions pròpies.

Donem la volta per l’altre banda al Puig de Can Toni o Puig Boer i ja hem acabat.

Però si teniu una mica de temps, aneu al paratge de Les Penyes. S´hi troba una de les millors vistes de la Costa Brava, fins i tot en dies de boira com avui.

Wikiloc podeu trobar la ruta aquí.

Fins aviat !


Olèrdola. Ruta de les Fonts. Un passeig pel Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola, Alt Penedès)

Temps de marxa: 1 hora 39 minuts. Distància recorreguda: 6,4 kilòmetres. Detalls a Wikiloc.

Aquest dissabte vam optar per a fer una ruta pel voltants del jaciment d’Olèrdola, dins del Parc del mateix nom.

Per cert, si no heu visitat el jaciment encara, us recomanem molt la visita.  És un dels més importants de les nostres terres i s’hi troben elements de l’Edat del Bronze (1.800 – 800 aC), de  l’Edat del Ferro, dels ibers, de  l’època romana i de l’Edat Mitjana.

Però nosaltres aquest cop no hi hem entrat.  L’hem envoltat.  La nostra ruta, que està força ben senyalitzada al llarg de tot el recorregut com a Ruta de les Fonts, comença i acaba a la porta d’entrada al recinte, davant de la muralla ibero-romana.

Després d’una baixada ombrívola en direcció nord-est, ben aviat s’arriba a la primera font del recorregut, la Font de l’Alba.

Continuem i una mica més endavant no triguem a trobar la segona font, la Font de Fontanilles.

Seguim caminant i just després de creuar la Riera de l’Adoberia  (que ens portaria al poble de Sant Miquel d’Olèrdola o La Plana Rodona) entrem dins d’un camí força ample però que queda encaixonat entre cingleres calcàries.

En aquesta vall càrstica es té una fascinant sensació de solitud.  Però al mateix temps s’intueix que ens trobem dins d’un indret on la raça humana hi deu d’haver habitat des d’èpoques molt antigues.  No anem desencaminats.  En aquestes parets, plenes de concavitats i balmes, s’hi troben alguns dels millors exemples de pintura rupestre del país.  Per exemple, la Cova dels Segarulls.

Continuant el camí per baix, un parell de perdius i un xoriguer quasi aturat en l’aire ens el fan més amè.

Un cop passada una bonica cabana de pedra seca,

si haguéssim agafat una desviació cap a la dreta cap a dalt dels Cingles, haguéssim pogut veure d’a prop altres de les meravelles que amaguen aquestes parets: La Font de l’Ametlló, les balmes de  Can Ximet (amb restes de construccions i dipòsits excavats a la roca) i  la de Can Castellví (continuació de l’anterior), ambdues amb pintures rupestres.  Nosaltres aquest cop ens ho mirem des de baix. També veiem a dalt  colles de gent practicant l’escalada.  Bon lloc.

Davant de Can Ximet, a peu del camí i just a costat d’unes vinyes, trobem la següent font, la Font de l’Avellaner.

Cap endavant, el camí planer s’acaba davant de Can Castellví quan arribem a un antic Forn de Calç de grans dimensions.

A partir d’aquí, tenim la pujada més dreta del recorregut, però que val la pena ja que ens permet tenir unes magnífiques vistes. En primer terme, les masies i cingleres que hem anat esmentant, darrera Vilafranca i la plana penedenca, més enllà les muntanyes de Mediona i Font-rubí, i al fons la serra de Montserrat.

Per altre banda, el camí també ens va donant bones vistes de les parts més exteriors del jaciment d’Olèrdola. Per exemple de l’església preromànica de Sant Miquel.

I ja quan queda poc per arribar a la fi del camí, la sorpresa final, el Pla dels Albats.

En molts llocs hem llegit que es tracta d’un dels més importants emplaçaments de tombes antropomòrfiques del nostre país, però el cert és que no n’hem vist cap d’altre que el superi en  impacte visual.

I ja hem acabat, això sí, amb ganes de tornar-hi aviat i visitar el que hem passat de llarg aquest cop.

Pel que fa a llibres on hem trobat força i bon material d’aquesta zona:

I si voleu seguir la ruta amb detall, la podeu trobar al Wikiloc aquí.

A reveure !