Pintures rupestres de la Valltorta (Tírig, Alt Maestrat, Castelló)

Visitades el divendres 28 de desembre de 2012.

Museu de la Valltorta. Arquer

Si seguim amb el símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres de la Valltorta són de Champions. Hi ha pocs exemples d’un patrimoni tan extraordinari i tan poc conegut a l’hora. Esperem, molt modestament, ajudar a contribuir a la seva difusió.

Descobertes al 1917, actualment es coneixen més de 27 abrics amb pintures originàries majoritàriament de l’Epipaleolític (fa uns 8.000 anys, aproximadament), al llarg de l’impressionant Barranc de la Valltorta.

Vista del Barranc de la Valltorta des del Montegordo

Ubicat a uns menys d’un quilòmetre de la majoria dels Abrics, des del 1994 està en funcionament l’interessant Museu de la Valltorta.

Museu de la Valltorta

El Museu es troba al municipi de Tírig, molt ben indicat, en la carretera que porta a Albocàsser (a menys d’una hora en cotxe des d’Ulldecona o Vinaròs).

Des d’ell es poden fer les visites guiades a tres dels principals Abrics (964 33 60 10):
Abric del Mas d’en Josep.
Cova dels Cavalls.
Coves del Civil o de Ribassals.
Hem dedicat un post en exclusivitat per a cadascun d’ells en el nostre bloc.
Per cert, volem donar les gràcies al Santi, l’amable guia del Museu que ens va acompanyar als tres Abrics i que ens va anar descobrint tots els detalls dels mateixos de manera molt amena.
Visitats els abrics, de tornada al Museu, donem un cop d’ull a la magnífica feina feta per Joan B. Porcar.
Treballs de Joan Porcar. Pintures de la Valltorta
Aprofitem per a comentar dos recents notícies sobre les pintures:
– Uns investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Saragossa han publicat al 2012 un article a la revista la revista Journal of Archaeological Science sobre arqueocústica i una de les seves principals concussions és que les zones properes als abrics del Barranc amb pintures rupestres tenen millor sonoritat que les zones que no estan decorades, i per tant aquest podia ser el motiu de la seva selecció. De fet, diuen en l’article que les pintures rupestres de la Valltorta tenien la funció d’incrementar l’impacte sensorial dels rituals, que se celebrarien en llocs escollits en funció de la sonoritat.
– Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) desenvolupen una investigació pionera per catalogar en 3D les pintures rupestres de l’art llevantí documentat al Barranc de la Valltorta i bolcar després la informació en una aplicació web que permetrà dins d’aquest any 2013 analitzar, estudiar i investigar les imatges online.
Finalment, si us heu de desplaçar per a visitar aquestes meravelles, us recomanem:
Per dormir, a Sant Mateu: L’Hostal de Cabrit (964 41 66 21)
L'Hostal de Cabrit - Sant Mateu-
i així aprofitar per visitar la bonica antiga capital del Maestrat.
Torre campanar de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu
No ens podem estar de provar els deliciosos flaons i podem recomanar els de la Pastisseria Salvador (carrer València, 34).
Flaons de la Pastisseria Salvador,  Sant Mateu
Per menjar:
– A Sant Mateu, Restaurant La Perdi (964 41 60 82) -quina cecina i quin formatge de Catí!-
– A Albocàsser, entre visita a cova i cova, una molt bona Olleta, Mesón Pele (964 42 82 08)
I això és tot. Fins la propera.
Salut i botes.

Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona, el Montsià)

Visitades el dijous 27 de desembre de 2012.

Bruixot o Faldut de l'Abric I de l'Ermita, Ulldecona

Si ens permeteu un símil futbolístic, podem dir que les Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són de Primera Divisió. Quina meravella, en quantitat i qualitat !

Descobertes fa menys de 40 anys, avui coneixem més de 13 abrics amb un total de més de 400 pintures realitzades entre fa una 8.000 anys (Epipaleolític) i fa uns 4.000 anys (ja a l’Edat dels Metalls).

La ubicació és magnífica, una esplèndida escenografia. A mitja alçada de la Serra del Godall, al costat de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona (demostració de la continuïtat en els llocs sagrats …)

Ermita de la Pietat d'Ulldecona

i tenint al davant la gran plana de la Foia (el lloc de cacera ancestral) i la Serra del Montsià (amb assentaments ibers i de l’edat del ferro tan importants com la Moleta del Remei, Sant Jaume – Mas d’en Serrà o la Ferradura).

Vista general dels Abrics de l'Ermita, amb l'Ermita de la Pietat, la Foia i la Serra del Montsià

Just a sota de l’ermita, hi trobem el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (653 937 204 – 619 770 869), des d’on duen a terme les visites guiades a les pintures.

L’abric que es visita és l’Abric I, el més distant de l’ermita (500 metres), però és el que té el major nombre de figures (unes 170) i, pot-ser, les més significatives).

Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

Aquí en tenim unes quantes imatge.

– Part esquerra de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona– Part dreta de l’escena de caça.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Grup “estelar” de figures.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Cérvol.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Guerrers caçadors.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

– Caçador.

Pintures rupestres de l'Abric I de l'Ermita d'Ulldecona

I, per suposat, l’anomenat bruixot o faldut que encapçala el post. Déu n’hi do.

També vàrem poder visitar l’Abric IV o Cova Fosca (anomenat així per raon òbvies i que ha estat l’abric més usat per pastors i gent de la zona, el que ha produït que avui només s’hi poden veure unes poques pintures).

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Tot i així, són prou interessants!

N’hi ha de figuratives-estilitzades, però també les úniques conegudes fins ara en aquests abrics d’esquemàtic-abstractes (i per tant, les més recents).

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Pintures rupestres de l'Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

És molt curiós veure al terra les restes que s’estan estudiant actualment de trossos d’ossos, dents i fins i tot un carbonet que podria haver estat utilitzat en les pintures.

Abric IV de l'Ermita d'Ulldecona o Cova Fosca

Volem agrair a en Lleonard Bel les seves amable i didàctiques explicacions. Del que ens va dir, recordem de manera especial:

– Donada la impossibilitat de datació amb C14 de les pintures, moltes vegades es fa servir l’estil i les figures de les mateixes per, de manera comparativa amb d’altres o per el que s’hi representa, posar una data d’execució aproximada. De tota manera, pot-ser el mètode més fiable consisteix amb analitzar l’antiguitat de les capes de carbonat de calci que s’hi han dipositat a sobre (que es poden datar amb alta fiabilitat mitjançant el nivells d’urani-tori). Les pintures tenen, com a mínim, l’antiguitat d’aquestes capes. Aquest és un motiu més per a no modificar ni manipular de cap manera les puntures.

– Investigacions recents, fent servir el mètode anterior, indiquen que les pintures més antigues conegudes en l’actualitat, dins de l’art Paleolític, corresponen a les Cuevas del Castillo, amb més de 40.000 anys. Però en aquell temps, en la zona convivien l’Homo Sapiens (a qui s’ha considerat fins ara “l’artista” exclusiu) i l‘Home de Neandertal …, obrint-se així un nou debat sobre si aquests darrers van ser també artistes (per cert, molt interessant i recomanable la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” d’en Werner Herzog sobre la Cova de Chauvet al Departament de l’Ardecha, al sud de França, les considerades amb pintures més antigues en el moment del rodatge).

I ja que estem Ulldecona, molt recomanable visitar les seves oliveres mil·lenaries (més de 3,50 metres de circumferència a 1,30 metres d’alçada)

Olivera mil·lenària a Ulldecona

i el Castell d’Ulldecona.

Castell d'Ulldecona

Fins la propera. Salut i botes.