Sitja del Llop o Estela de la Calma (Montseny, Pla de la Calma)

L’anomenada Sitja del Llop o Estela de la Calma és un singular megalit amb inscultures que actualment podem contemplar “per duplicat” al Parc Natural del Montseny.

L’original, instal·lat des del 2010 al poble del Montseny

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

i la còpia, en el lloc on va ser inventariada al 1.976, dalt del Pla de la Calma, dins de la Barraca d’en Ramon.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

Si es pot, és molt recomanable la visita a les dues.

La pedra original ara es troba en un espai expositiu

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

a les afores del poble del Montseny, però no gaire lluny del centre.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

Les coordenades exactes per arribar-hi són: 41º45’38,3″N i 2º23’39,1″E.

Amb més de 1.000 kg de pes, aquí es pot contemplar com si fos un menhir, en la posició vertical que es creu hauria d’haver tingut inicialment, al final del Neolític, fa uns 4.000 anys.

ISitja del Llop o Estela de la Calma. Original al nou emplaçament del poble del Montseny

El trasllat de la pedra i la seva restauració  es va produir com a conseqüència d’unes accions vandàliques al 2005.

La premsa comarcal se’n va fer ressò

santceloni.reculls.net 42 4265 081212Actual12

hemerotecadigital.institutdelteatre.cat jspui bitstream 65324 10447 1 20081114MAE NOU

La visita a la còpia en el lloc original, permet fer una bonica excursió des del Collformic.

Travessar el Pla de la Calma sempre és un plaer.

Pla de la Calma

La pedra es troba dins de la reformada Barraca d’en Ramon, al Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon. Turó del Poniolen el mur sud

Barraca d'en Ramon. Sitja del Llop

Unes pedres que fan de seient, us permetran contemplar els cercles concèntrics, semicercles i les petites cassoletes d’aquest magnífica obra dels nostres avantpassats.

Sitja del Llop o Estela de la Calma. Rèplica a la Barraca d'en Ramon.

L’indret també es una meravella.  Ens trobem al voltant dels 1.300 metres d’altitud.

També cal gaudir del paisatge d’aquest entorn privilegiat.

El Tagamanent, els cingles d'en Bertí, la Mola, Montserrtat ... des del Pla de la Calma

El Matagalls des del Pla de la Calma

El Turó de l'Home i Les Agudes des del Pla de la Calma

La boira a la Plana i els Pirineus nevats des del Pla de la Calma

El Pla de la Calma

I això és tot. Que us agradin i les visiteu. Salut i botes.


Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Visitades el dijous 28 de març de 2013, Dijous Sant.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Les sorprenent inscultures o petroglifs de Sant Esteve de Ferriols es troben en el que podríem dir un lloc de frontera entre territoris. Estan dins del terme municipal de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, al seu extrem sud-oest. Però tocant al municipi de Santa Coloma de Queralt, pertanyent a la Conca de Barberà, que de fet geogràficament és Baixa Segarra. Clar, no?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols (Bellprat, Anoia)

Per arribar-hi, encara que hi ha camí que t’hi porta al costat amb cotxe (per exemple, des de Bellprat mateix) , nosaltres hem fet una curta passejada des de la Capelleta de Sant Magí, construïda al segle XVII i restaurada al 2006, a la sortida de Santa Coloma de Queralt direcció La Llacuna.

Capelleta de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt

Hem seguit una estona el bonic camí vell de Vilafranca fins les Granges del Cotero, al costat del torrent de Claret, i, després de creuar a l’altre banda de la carretera, hem enfilat cap a dalt del turó.

Sant Esteve de Ferriols

Dalt del cim, al costat d’un mas (probablement el Mas dels Ferriols), que actualment sembla segona residència, s’hi troba l’Ermita de Sant Esteve de Ferriols, a poc més de 700 metres d’altitut.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Dels segles X-XIII, també es coneguda com Ermita de Sant Blai.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

S’hi pot entrar.

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

Ermita de Sant Esteve de Ferriols

I just al davant de la porta cap el sud, hi ha el que havíem vingut realment a visitar,

Inscultures de Ermita de Sant Esteve de Ferriols

les peculiars inscultures o petroglifs que es troben en una gran llosa de pedra i que havíem conegut mercès al blog Conèixer Catalunya i al blog Arcis d’Albert Fàbrega. Gràcies als dos!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Sorprenent.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

No hem contat el nombre de cassoletes i de reguerons, però Déu n’hi do!

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Taula de sacrificis? Significat sagrat i/o religiós? Per què? Quan? Qui?

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Una bona mostra de com llocs molt probablement sagrats des d’antic van ser “continuats” pel cristianisme.

Inscultures de Sant Esteve de Ferriols

Un lloc que recomanem veure amb els propis ulls i gaudir de l’entorn.

Vista del Montclar des de Sant Esteve de Ferriols

I aquí teniu un mapa amb el seu emplaçament.

Mapa Sant Esteve dels Ferriols

Fins la propera, salut i botes.


Pedra amb inscultures de Collserola (Barcelona)

Visitada el diumenge 24 de febrer de 2013 (el dia després de la nevada).

Pedra amb inscultures de Collserola

Molt a prop de la bifurcació de la Carretera de l’Arrabassada cap a Vallvidrera/Tibidabo i Sant Cugat, podem visitar una de les sorpreses que ens proporciona la Serra de Collserola: La Pedra de Collserola.

Un megàlit prehistòric dins del terme municipal de Barcelona.

De vegades, també se l’anomena Pedra dels Sacrificis.

Bifurcació a la carrereta de l'Arrabassada, a prop de la Pedra amb inscultures de Collserola

Qui ho diria que, molt a prop d’aquest encreument de carreteres proper al Tibidabo i apartada només uns 20 metres del camí força transitat per excursionistes que mena al Turó del Puig, Coll de la Vinyassa i Font de la Salamandra, hi podem trobar

Pedra amb inscultures de Collserola

aquesta pedra de pòrfir rosat, que sembla que va ser donada a conèixer pel geòleg Enric Sunyer Coma,

Pedra amb inscultures de Collserola

en la que s’hi veuen una dotzena de cassoletes i reguerons

Pedra amb inscultures de Collserola

realitzats per mà humana, molt probablement al Calcolític o Edat del Coure, fa uns 4.500 anys.

Pedra amb inscultures de Collserola

Les seves mides són, aproximadament de 1,5 metres x 1 metre x 0,5 metres.

Pedra amb inscultures de Collserola

Al nostre país hi tenim un bon nombre de pedres amb gravats i inscultures d’aquesta època i, de fet, cada cop se n’estudien de noves i també en llocs propers a la Ciutat Comtal.

Pedra amb inscultures de Collserola

Per què servien les cassoletes? No ho sabem Hi ha teories, però no certeses.

Pedra amb inscultures de Collserola

Ara bé, sí que podem pensar que, com la major part d’aquestes restes antigues, ell lloc on es troba no és casualitat. Aquest turonet, ara envoltat de pins i alzines, de ben segur que deuria ser un lloc màgic

Pedra amb inscultures de Collserola

I per acabar volem agrair a Antoni Mañé i Sàbat el llibre “Itinieraris Dolmènics de Catalunya”, llibre de Motxilla, 54, on vàrem conèixer de l’existència d’aquesta pedra.

llibres d'Antoni Mañé i Sabat

Per cert, que gràcies al magnífic bloc d’en Marcel Albet Guinart, vàrem saber que dins de la ciutat de Barcelona hi ha una segona resta megalítica.

I aquí teniu unes imatges del breu recorregut que cal fer fins arribar a la pedra des de l’aparcament més proper, menys de 500 metres.

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a Google Earth

A peu des de Vista Rica fins la Pedra amb inscultures de Collserola a CompeGPS

Una ruta del bon amic Capità Haddock hi passa.

I amb unes imatges de neu a prop de la pedra, us diem fins la propera.

Pedra amb inscultures de Collserola amb neu

Neu a la bifurcació de l'Arrabassada

Ninot de neu a l'Arrabassada

Salut i botes.