Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Visitada el diumenge 23 de desembre de 2012.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Ens trobem davant d’un d’aquells monuments del nostre país que clarament no tenen el reconeixement que es mereixen: La Torre de Vallferosa.

Cal veure-la en primera persona. Costa descriure el que se sent veient aquesta meravella, tan desconeguda i que tenim tan a prop.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Sobre tot, si com va ser el nostre cas, la boira està present i dona a tot l’indret una atmosfera molt especial.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Quins colors! (tons vermellosos), quina alçada! (uns 33 metres), quin indret! (s’entén que la vall  antigament es denominés Valle Frausa, del nom comú frau: feréstec), quina forma més airosa! (no completament cilíndrica), quines finestres! (en realitat són espitlleres, al quart pis), quins merlets!, quin conjunt tot plegat!

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Aquesta magnífica torre s’aixeca a la part nord de l’extens terme municipal de Torà, a la part septentrional de la Segarra (des que el 1968 s’hi va annexionar el terme municipal de Llanera, que pertanyia al Solsonès, sembla ser que per afavorir les aspiracions de carrera professional d’un secretari comú).

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Una torre que ja hagués volgut per a ell el Saruman d’El Senyor dels Anells! He, he.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si bé, aquesta meravella que consta en realitat de dues torres, s’ha considerat al llarg de molt de temps que té els seus origens pels vols de la meitat del segle X , estudis recents han obert la porta a que pugui ser més antiga.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

L’aspecte que ara veiem de la torre és el resultat de les obres de restauració fetes entre els anys 2006-2009.

Cal fer un esment especial a la tasca duta a terme per l’ ASSOCIACIÓ AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA (AATV) des de l’any 2003 en la defensa d’aquest patrimoni.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Nogensmenys, si bé administrativament es troba a la Segarra, el paisatge que l’envolta el podem qualificar de típicament del Solsonès.

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

No queden quasi rastres de l’antic castell al que pertanyia la torre.

Sí que hi veiem al seu costat les restes de l’església de Sant Pere, del segle XVII,

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

en part en runes i sense teulada, curiós.

Sant Pere de Vallferosa (Torà, Segarra)

El dia que la vàrem visitar, no és podia entrar al seu interior i només vàrem poder donar un cop d’ull des de la reixa de la porta.

Interior de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Si voleu visitar-la per dintre, que creiem paga la pena, contacteu a  l’ajuntament de Torà. A banda, podeu donar un  cop d’ull al magnífic i com sempre molt personal post del bloc de Ruben Oliver, Habitantes de la nada.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Bon lloc per a descansar una mica i “incloure un bon gruix de reflexió serena en aquests temps difícils i esquerps que ens ha tocat de viure”, com diu el nostre amic i alcalde Valentí Gual en el número 178 de la revista Descobrir.

Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Abans de marxar, ens fixem amb la roca que hi ha al costat de la torre i hi podem veure unes cassoletes

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

Cassoleta a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

i fins i tot un gravat en forma de  marca allargassada

Gravat a la roca al costat de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

que tenen molt probablement origen prehistòric i que ens posen de manifest la peculiaritat de l’indret i la seva ocupació des de molt antic. Un lloc, per tant, molt especial.

Del poble, deshabitat des de la Guerra Civil, en queden uns pocs restes, però entre mig d’ells, hem trobat una nova cassoleta a la roca, encara que no rodona

Cassoleta a la roca entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

i una tomba antropomorfa d’infant, segurament d’època alt-medieval.

Toma antropomorfa a la roca de nen entre les restes del poble de Vallferosa (Torà, Segarra)

Finalment, després de llegir el rètol amb explicacions històriques del poble de Vallferosa

Informació del poble de Vallferosa (I)

Informació del poble de Vallferosa (II)

marxem per a continuar una magnífica excursió per la Vall del Llobregós

Torre de Vallferosa i església de Sant Pere (Torà, Segarra)

i que podeu consultar en detall al nostre compte de Wikiloc, aquí.

Voltants de la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra)

I això és tot per ara. Fins la propera.

Salut i botes.


Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Visitades el dissabte 5 de gener de 2013.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Aquest cop visitem unes de les pintures rupestres conegudes més properes a Barcelona, les pintures rupestres de la Cova dels Segarulls.

De difícil accés, es troben a  només 3 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, dins del Parc d’Olèrdola, però fora del recinte del conjunt monumental, una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.

Descobertes l’any 1958 per en Pere Giró i Romeu i , van ser donades a conèixer a gràcies a l’article que va publicar conjuntament amb Eduard Ripoll i Perelló a la revista Ampurias l’any 1961.

L’any 1998 van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO amb altres conjunts de pintures de l’arc mediterrani (Estem parlant de  757 jaciments amb pintures rupestres, dels quals 301 estan situats al País Valencià, 132 a l’Aragó, 93 a Castilla-La Mancha, 72 a Múrcia, 69 a Andalusia i 60 a Catalunya). Val a dir, que des de llavors s’han trobat altres indrets amb pintures, per suposat també al nostre territori, però que òbviament no estan a la llista del 1998.

En la Guia Itinerària d’Olèrdola, editada al 1977 per la Diputació de Barcelona i escrita per l’Eduard Ripoll, ja s’esmenten i mostren les pintures dels Segarulls.

Pintures de la Cova dels Segarulls a la Guia d'Olèrdola, Eduard Ripoll, 1977, Diputació de Barcelona

Per arribar a la cova, cal pujar per una de les parets del Fondo o Vall de la Seguera, un d’aquells llocs que quan als veus ja dius que aquí de ben segur hi ha hagut presència humana des de molt antic. Ens trobem en terreny càrstic.

Vista del Fondo o Vall de la Seguera des de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Les principals figures es troben a la pared exterior de la cova

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

amb dos arquers molt esquematitzats (amb uns arcs de mida exagerada – de fet, sobre tot un sembla un windsurfista, no?-)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

a sota dels quals hi ha tota una sèrie de punts vermellosos.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Aquestes pintures es consideren fetes a l’Edat del Bronze, és a dir, fa una mica més de 3.000 anys.

Just a la parts exterior de la boca que hi ha al seu costat hi trobem unes altres pintures, com a regalims vermellosos, que pot-ser són posteriors.

Pintures rupestres de la Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

L’estat de conservació de totes les pintures, malgrat, per exemple, la intervenció que s’hi va fer l’any 1995, és preocupant.

S´hi veuen rascades, probablement d’origen humà recent… Sobre tot, ja ho sabeu, aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació. Cal gaudir i preservar aquest patrimoni.

A l’interior de la cova, d’uns 7 metres de profunditat, abans d’arribar a un pas molt estret, sembla ser que en Ramon Viñas hi va trobar noves pintures l’any 1985 que nosaltres no hem sabut veure. Sí que hi hem entrat i estan molt ennegrides.

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Cova dels Segarulls (Olèrdola, Alt Penedès)

Per acabar esmentar, el magnífic article de Joan Pallarès- Personat i Gener Aymamí i Domingo, “Manifestacions rupestres al gran Penedès”, Miscel·lània Penedesenca 1995, que ens serveix d’ajuda i inspiració per articles com aquest.

Hi trobareu la ruta a Wikiloc aquí.

Fins aviat. Salut i botes.


Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves (Cingles d’Ancosa, La Llacuna, Anoia)

Visitades el diumenge 16 de desembre de 2012.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Les pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves només fa 30 anys que van ser descobertes i són les úniques conegudes de la comarca de l’Anoia.

Estan localitzades al Cingles d’Ancosa, molt a prop de la bonica masia de Cal Valldecerves, amb l’agregat de l’església romànica de Sant Jaume, de bonic absis llombard (dins del terme de Querol, Alt Camp).

Masia de Cal Valldecerves

Per arribar a les pintures, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998 amb altres conjunts de pintures, cal seguir el corriol del Clot de la Cova i tot seguit grimpar una mica, però paga la pena.

Primer trobem l’anomenat Abric I, a la dreta de les restes d’un mur de pedra seca. La pared calcària és magnífica ja per ella mateixa.

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric I de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi veiem la figura més coneguda i visible. Una cabra d’estil naturalista. Singular dins de l’art llevantí a la zona catalana. Fins que no s’han descobert  fa pocs anys unes noves pintures a la zona de Siurana, no se’n coneixien de semblants pel nostre territori.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric I

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric IA pocs metres, hi ha l’Abric II, una mica més gran.

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Abric II de la Roja Roja o de Valldecerves

Aquí hi trobem unes figures menys visibles. Distingim una mena de cérvol o boc.

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Pintures rupestres de la Roca Roja o de Valldecerves. Abric II

Entre els abrics, criden l’atenció els forats a les parets i les petites coves, molt suggeridores.

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Abrics de la Roja Roja o de Valldecerves

Baixant al clot, no es triga gens en arribar al lloc on hi devien viure els nostres avantpassats artistes, la Cova de Valldecerves.

Cova de Valldecerves

Interessant l’article del 1894, al Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, de Mossèn Joan Segura, prevere i historiador, nascut a Santa Coloma de Queralt, on explica el resultat de les excavacions que hi va fer aquell mateix any amb el seu amic Pau Guixà, trobant-hi restes de ceràmica i ossos.

És molt senzill imaginar-se aquesta cova com habitatge. Molt acollidora. Encara que també sembla fàcilment inundable.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

L’any 1962, l’arqueòleg Pere Giró Romeu, nascut a Pontons, va publicar un article a la revista Ampurias XXIV, Noticiario Arqueológico, explicant les excavacions que hi va efectuar entre el 1945 i el 1949, i les troballes que hi va fer. Hi destaca un tros de teixit de l’època del Bronze. Les restes més antigues són del Neolític antic.

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Cova de Valldecerves

Precaució:

– aneu amb molta cura amb els abrics i les pintures. Cap mena de manipulació.

I detalls de la ruta per arribar-hi i visitar altres llocs interessants de la Plana d’Ancosa els trobareu a  Wikiloc, aquí.

Fins la propera. Salut i botes.